Canvis

=== Final de la URSS ===

=== Final de la URSS ===

En [[1988]] es va formar el Moviment Lituà per la [[Sąjūdis]], que va triumfar en les eleccions de [[1989]] en el Congrés dels Diputats de la URSS. En [[1990]] [[Vytautas Landsbergis]] va ser elegit president, proclamant la [[Declaració d'Independència de Lituània|independència de Lituània]] el [[11 de març]] de [[1990]], recolzat per la cridada [[Revolució Cantada]]. Va haver una dura rèplica soviètica en l'ocupació militar de Vilna i la matança de 13 civils (giner de 1991), que va forçar la suspensió de la mesura en [[maig]] de 1990. No obstant, en l'any [[2000]], el polític lituà [[Audrius Butkevičius]], un dels líders del [[Sąjūdis]], moviment que lliderà les movilisacions per a l'independència de Lituània, va reconéixer que no varen ser les forces soviètiques els qui varen provocar la masacre, sino les seues pròpies forces paramilitars i pro-independentistes, en l'us de fusils de caça des d'una série de terrats. Despuix del fallanc colp d'estat d'[[agost]] de [[1991]] en [[Moscou]], l'independència del país va ser reconeguda internacionalment.

En [[1988]] es va formar el Moviment Lituà per la [[Sąjūdis]], que va triumfar en les eleccions de [[1989]] en el Congrés dels Diputats de la URSS. En [[1990]] [[Vytautas Landsbergis]] va ser elegit president, proclamant la [[Declaració d'Independència de Lituània|independència de Lituània]] el [[11 de març]] de [[1990]], recolzat per la nomenada [[Revolució Cantada]]. Va haver una dura rèplica soviètica en l'ocupació militar de Vilna i la matança de 13 civils (giner de 1991), que va forçar la suspensió de la mesura en [[maig]] de 1990. No obstant, en l'any [[2000]], el polític lituà [[Audrius Butkevičius]], un dels líders del [[Sąjūdis]], moviment que lliderà les movilisacions per a l'independència de Lituània, va reconéixer que no varen ser les forces soviètiques els qui varen provocar la masacre, sino les seues pròpies forces paramilitars i pro-independentistes, en l'us de fusils de caça des d'una série de terrats. Despuix del fallanc colp d'estat d'[[agost]] de [[1991]] en [[Moscou]], l'independència del país va ser reconeguda internacionalment.

Des de la seua independència en 1991, l'Estat lituà ha fet grans reformes econòmiques, conseguint passar de ser una economia en recessió en 1991, a tindre un creiximent econòmic del 10,3% en 2003, en importants nivells de creiximent previs a la [[crisis econòmica de [[2008]]-[[2009]]]], que ha colpejat durament al país. Durant els seus primers quinze anys d'autonomia, Lituània ha alvançat en la recuperació de la seua cultura, des de la llengua fins a la reconstrucció de biblioteques, museus, iglésies i castells destruïts pels soviètics. L'[[1 de maig]] de [[2004]] Lituània es va convertir en membre de l'[[Unió Europea]] despuix d'haver aprovat la mesura per referend en [[2003]].

Des de la seua independència en 1991, l'Estat lituà ha fet grans reformes econòmiques, conseguint passar de ser una economia en recessió en 1991, a tindre un creiximent econòmic del 10,3% en 2003, en importants nivells de creiximent previs a la [[crisis econòmica de [[2008]]-[[2009]]]], que ha colpejat durament al país. Durant els seus primers quinze anys d'autonomia, Lituània ha alvançat en la recuperació de la seua cultura, des de la llengua fins a la reconstrucció de biblioteques, museus, iglésies i castells destruïts pels soviètics. L'[[1 de maig]] de [[2004]] Lituània es va convertir en membre de l'[[Unió Europea]] despuix d'haver aprovat la mesura per referend en [[2003]].