Canvis

El document lliterari més antic dels conservats actualment és una cantiga satírica ''Ora faz ost'o senhor de Navarra'' de Joam Soares de Paiva, escrita en algun moment indeterminat prop de l'any [[1200]]. Dels començos del [[sigle XIII]] daten els primers documents no lliteraris en gallec. La “Notícia de Torto” ([[1211]]) i el Testament de [[Alfonso II de Portugal|Alfonso II]] de [[Portugal]] ([[1214]]). Recentment va ser trobat el document més antic escrit en Galícia, datat en l'any [[1228]]. Es tracta del Fòrum del burc de Castro Caldelas, otorgat per [[Alfonso IX]] en [[abril]] del citat any en el municipi de [[Allariz]]. El més antic document llatí-gallec-portugués va ser trobat en Portugal, i és una Donació a l'Iglésia de Sozello, que es troba en l'Archiu Nacional de Torre do Tombo, i està datat entorn a l'any [[870]] d.C.

El document lliterari més antic dels conservats actualment és una cantiga satírica ''Ora faz ost'o senhor de Navarra'' de Joam Soares de Paiva, escrita en algun moment indeterminat prop de l'any [[1200]]. Dels començos del [[sigle XIII]] daten els primers documents no lliteraris en gallec. La “Notícia de Torto” ([[1211]]) i el Testament de [[Alfonso II de Portugal|Alfonso II]] de [[Portugal]] ([[1214]]). Recentment va ser trobat el document més antic escrit en Galícia, datat en l'any [[1228]]. Es tracta del Fòrum del burc de Castro Caldelas, otorgat per [[Alfonso IX]] en [[abril]] del citat any en el municipi de [[Allariz]]. El més antic document llatí-gallec-portugués va ser trobat en Portugal, i és una Donació a l'Iglésia de Sozello, que es troba en l'Archiu Nacional de Torre do Tombo, i està datat entorn a l'any [[870]] d.C.

== Esplendor medieval ==

== Esplendor migeval ==

Des del [[sigle XIV]] i a partir de la seua consolidació, la lliteratura gallega viu el seu periodo de major esplendor. El gallec es convertix en la llengua per excelència de la [[lírica]]

Des del [[sigle XIV]] i a partir de la seua consolidació, la lliteratura gallega viu el seu periodo de major esplendor. El gallec es convertix en la llengua per excelència de la [[lírica]]

En este periodo el gallec alcança un ranc internacional, ya que és utilisada per autors de molts països europeus: gallecs, portuguesos, lleonesos, castellans, occitans, sicilians, etc. i està present en moltes corts reals i senyorials, encara que el seu us es concentra sobretot en la [[Península Ibèrica]].

En este periodo el gallec alcança un ranc internacional, ya que és utilisada per autors de molts països europeus: gallecs, portuguesos, lleonesos, castellans, occitans, sicilians, etc. i està present en moltes corts reals i senyorials, encara que el seu us es concentra sobretot en la [[Península Ibèrica]].

Les ''[[Cantigas de Santa María]]'', composicions poètiques realisades en llaor a la Verge María són la principal mostra de l'alvertent religiós de la lírica gallec-portuguesa i constituïxen el corpus de la poesia mariana medieval més rellevant de tota la península ibèrica, i encara d'Europa. Varen ser compostes en la cort del rei [[Alfonso X]] “El Sabi” de [[Castella]], qui es va encarregar de la direcció, i en ocasions va participar directament en la seua composició. És tot un eixemple del prestigi alcançat per l'idioma gallec com a llengua lliterària a finals del sigle XIII. Este esplendor no solament es reduïx al [[regne de Castella]], sino també al regne veí, a on el propi rei [[Dionisio I de Portugal]] fon un destacat compositor de la lírica gallec-portuguesa.

Les ''[[Cantigas de Santa María]]'', composicions poètiques realisades en llaor a la Verge María són la principal mostra de l'alvertent religiós de la lírica gallec-portuguesa i constituïxen el corpus de la poesia mariana migeval més rellevant de tota la península ibèrica, i encara d'Europa. Varen ser compostes en la cort del rei [[Alfonso X]] “El Sabi” de [[Castella]], qui es va encarregar de la direcció, i en ocasions va participar directament en la seua composició. És tot un eixemple del prestigi alcançat per l'idioma gallec com a llengua lliterària a finals del sigle XIII. Este esplendor no solament es reduïx al [[regne de Castella]], sino també al regne veí, a on el propi rei [[Dionisio I de Portugal]] fon un destacat compositor de la lírica gallec-portuguesa.

En comparació a la lírica, la prosa lliterària medieval en gallec és escassa i tardana. És necessari tindre en conte que els centres culturals de l'época eren els [[monasteri]]s i escoles monacals, a on imperava l'us del [[llatí eclesiàstic]]. Aixina i tot, a partir de finals del [[sigle XIII]], i més significativament en els sigles XIV-[[Sigle XV|XV]], els temes lliteraris de major difusió en Europa són arreplegats en llengua gallega. Varis eixemples són els relats del nomenat “cicle bretó”, al voltant de la figura llegendària del [[rei Arturo]], els texts referents a l'història i destrucció de [[Troya]], com la “Historia Troyana” i la “Crónica Troyana”, i els “Miragres de Santiago”, conjunts de relats que conten des de la destrucció de [[Jerusalem]] fins a la miraculosa intervenció del [[apòstol]] [[Santiago el Major|Santiago]] el Major en diferents situacions. També cal incloure atres texts en prosa que són traduccions o versions d'atres llengües en elaboració pròpia com la “Cronica Xeral Galega”, “General Estoria”, “Crónica Galega de 1404” i “Crónica de Santa María de Iria.”

En comparació a la lírica, la prosa lliterària migeval en gallec és escassa i tardana. És necessari tindre en conte que els centres culturals de l'época eren els [[monasteri]]s i escoles monacals, a on imperava l'us del [[llatí eclesiàstic]]. Aixina i tot, a partir de finals del [[sigle XIII]], i més significativament en els sigles XIV-[[Sigle XV|XV]], els temes lliteraris de major difusió en Europa són arreplegats en llengua gallega. Varis eixemples són els relats del nomenat “cicle bretó”, al voltant de la figura llegendària del [[rei Arturo]], els texts referents a l'història i destrucció de [[Troya]], com la “Historia Troyana” i la “Crónica Troyana”, i els “Miragres de Santiago”, conjunts de relats que conten des de la destrucció de [[Jerusalem]] fins a la miraculosa intervenció del [[apòstol]] [[Santiago el Major|Santiago]] el Major en diferents situacions. També cal incloure atres texts en prosa que són traduccions o versions d'atres llengües en elaboració pròpia com la “Cronica Xeral Galega”, “General Estoria”, “Crónica Galega de 1404” i “Crónica de Santa María de Iria.”

[[Categoria:Història d'idiomes|Galleg]]

[[Categoria:Història d'idiomes|Galleg]]

[[Categoria:Història de Galícia]]

[[Categoria:Història de Galícia]]

[[Categoria:Idioma gallec]]

[[Categoria:Idioma gallec]]