32 026
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Vasili Alexandrovich Arkhipov''', conegut com '''Vasili Arkhipov''' o ''Vasili Arjípov'' (Óblast de Moscou, 30 de giner de 1926 - Zheleznodor…»
'''Vasili Alexandrovich Arkhipov''', conegut com '''Vasili Arkhipov''' o ''Vasili Arjípov'' ([[Óblast de Moscou]], [[30 de giner]] de [[1926]] - [[Zheleznodorozhny]], [[Óblast de Moscou]], [[19 d'agost]] de [[1998]]) fon un militar, un oficial naval soviètic. Durant la [[crisis dels missils en Cuba]], va impedir el llançament d'un missil nuclear i per tant, una possible [[guerra nuclear]]. Thomas Blanton va expressar en 2002, quan era director del [[National Security Archive]], que «un home nomenat Vasili Arjípov va salvar el món».
== Biografia ==
=== Primers anys de vida ===
Arkhipov naixqué en una família de llauradors prop de [[Moscou]]. Fon educat en l'Escola Superior Naval del Pacífic i participà en la guerra soviètica contra el [[Japó]] en agost de [[1945]], servint a bordo d'un [[dragamines]].Fon transferit a l'Escola Superior Naval del Caspi i es va graduar en l'any [[1947]]. Va servir a bordo d'un submarí en la mar Negra, del Nort i el Bàltic.
=== Incident K19 ===
En juliol de [[1961]], Arkhipov fon nomenat comandant adjunt o director eixecutiu del nou [[submarí K-19]]. Va respalar al capità Nikolái Vladímirovich Zatéiev (1926-1998) durant la potencial gresca i va rebre una dosis de radiació despuix de l'accident. Est incident es mostra en la película nortamericana ''[[K-19: The Widowmaker]]''.
=== Crisis dels missils de Cuba ===
El 27 d'octubre de [[1962]], durant la [[crisis dels missils de Cuba]], un grup d'onze destructors de l'armada dels [[Estats Units]] i el portaavions USS Randolph va ubicar al submarí B-59 soviètic classe Foxtrot, en armes nuclears, prop de Cuba i varen començar a llançar càrregues de profunditat per a forçar al submarí a emergir i identificar-se. Les càrregues varen produir un apagó del sistema elèctric del submarí (a excepció de les llums d'emergència). La temperatura va començar a pujar aixina com la concentració de [[CO2]]. Alguns mariners es varen desmayar per ad això. El capità del submarí, Valentí Grigórievich Savitsky, creent que la guerra ya hauria escomençat, va voler llançar un missil nuclear. A pesar de que els soviètics havien segut informats de que s'estaven utilisant càrregues de profunditat de pràctiques, és provable que eixa informació no aplegara al B-59.
Els tres oficials a bordo en el submarí (Savitsky, l'oficial polític Iván Semiónovich Máslennikov, i el segon al mando Arkhipov) tenien autorisació per a llançar el missil si acordaven fer-ho per unanimitat. En eixe moment varen començar una discussió en la que solament Arkhipov estava en contra del llançament, qui finalment va persuadir a Savitsky per a emergir el submarí i esperar órdens de Moscou. Es va evitar aixina una possible guerra nuclear. Les accions preses per Arkhipov varen servir, en part, com a inspiració per a la película nortamericana ''[[Marea roja]]''.
== Biografia ==
=== Primers anys de vida ===
Arkhipov naixqué en una família de llauradors prop de [[Moscou]]. Fon educat en l'Escola Superior Naval del Pacífic i participà en la guerra soviètica contra el [[Japó]] en agost de [[1945]], servint a bordo d'un [[dragamines]].Fon transferit a l'Escola Superior Naval del Caspi i es va graduar en l'any [[1947]]. Va servir a bordo d'un submarí en la mar Negra, del Nort i el Bàltic.
=== Incident K19 ===
En juliol de [[1961]], Arkhipov fon nomenat comandant adjunt o director eixecutiu del nou [[submarí K-19]]. Va respalar al capità Nikolái Vladímirovich Zatéiev (1926-1998) durant la potencial gresca i va rebre una dosis de radiació despuix de l'accident. Est incident es mostra en la película nortamericana ''[[K-19: The Widowmaker]]''.
=== Crisis dels missils de Cuba ===
El 27 d'octubre de [[1962]], durant la [[crisis dels missils de Cuba]], un grup d'onze destructors de l'armada dels [[Estats Units]] i el portaavions USS Randolph va ubicar al submarí B-59 soviètic classe Foxtrot, en armes nuclears, prop de Cuba i varen començar a llançar càrregues de profunditat per a forçar al submarí a emergir i identificar-se. Les càrregues varen produir un apagó del sistema elèctric del submarí (a excepció de les llums d'emergència). La temperatura va començar a pujar aixina com la concentració de [[CO2]]. Alguns mariners es varen desmayar per ad això. El capità del submarí, Valentí Grigórievich Savitsky, creent que la guerra ya hauria escomençat, va voler llançar un missil nuclear. A pesar de que els soviètics havien segut informats de que s'estaven utilisant càrregues de profunditat de pràctiques, és provable que eixa informació no aplegara al B-59.
Els tres oficials a bordo en el submarí (Savitsky, l'oficial polític Iván Semiónovich Máslennikov, i el segon al mando Arkhipov) tenien autorisació per a llançar el missil si acordaven fer-ho per unanimitat. En eixe moment varen començar una discussió en la que solament Arkhipov estava en contra del llançament, qui finalment va persuadir a Savitsky per a emergir el submarí i esperar órdens de Moscou. Es va evitar aixina una possible guerra nuclear. Les accions preses per Arkhipov varen servir, en part, com a inspiració per a la película nortamericana ''[[Marea roja]]''.