110 877
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 5:
Llínea 5: + + + + + + + + +
sense resum d'edició
Va ser, ademés, historiador, gramàtic, traductor, docent, catedràtic, filòlec, llingüiste, impressor, editor (d'obres pròpies i alienes), croniste real, escritor i poeta. La seua carrera com a professor i autor va ser molt extensa per a l'época, puix va comprendre més de mig sigle, des de l'any [[1470]] fins a l'any 1522, any del seu decés als 78 anys.
Va ser, ademés, historiador, gramàtic, traductor, docent, catedràtic, filòlec, llingüiste, impressor, editor (d'obres pròpies i alienes), croniste real, escritor i poeta. La seua carrera com a professor i autor va ser molt extensa per a l'época, puix va comprendre més de mig sigle, des de l'any [[1470]] fins a l'any 1522, any del seu decés als 78 anys.
== Idees gramaticals d'Antonio de Nebrija ==
Encara que Nebrija es va basar en l'obra de gramàtics llatins com Prisciano, Diomedes Grammaticus i Elio Donato, les seues pròpies idees li varen dur a discrepar d'ells en alguns punts. Ademés, Nebrija considerava que la gramàtica era la base de tota ciència. Per a Nebrija, la gramàtica es dividia en: ortografia, prosòdia, etimologia i sintaxis. Esta divisió ha perdurat fins a l'[[Edat Moderna]]. I igualment una atra distinció nebrijana perdura fins a recentment: aquella que considera que les parts de l'oració són huit: [[nom]], [[pronom]], [[artícul]], [[verp]], [[participi]], [[preposició]], [[adverbi]] i [[conjunció]], i en les seues notes afig gerundi i nom participial infinit.
Nebrija considera al [[llatí]] com a llengua superior a les atres, i per això, quant més s'acosta una llengua al llatí, més perfecta és. Açò fa que la seua gramàtica castellana siga una gramàtica a la manera llatina. No obstant, l'originalitat de Nebrija és palesa, duent autèntiques innovacions en el seu gènero, molt abans que el restant de llengües vulgars. Va intuir ademés l'orige de la [[llengua castellana]] a partir d'un llatí corrompit dut pels godos i influït per atres llengües.
La seua obra va tindre gran influència en el món universitari, espanyol i europeu, sent una dels cims de l'humanisme en Espanya. Arreplega el llegat clàssic per a revitalisar l'estudi de les llengües vives. Pero l'ardit a la que deu una posició de primer orde en l'història, és haver compost la primera Gramàtica castellana ([[1492]]), primera també entre les gramàtiques romàniques, a les que servirà de model. Nebrija va redactar la seua gramàtica en la localitat extremenya de [[Zalamea de la Serena]].
Nebrija vea la llengua castellana com un factor unificador dels diversos territoris dels [[Reis Catòlics]], de la mateixa manera que figures florentines com Cristoforo Landino o Lorenzo de Medici havien defés que la llengua toscana serviria per a unificar [[Itàlia]]. D'ahí la coneguda frase de Nebrija en la seua Gramàtica dient que ''sempre la llengua va ser companyera de l'imperi''.
== Nebrija, impressor ==
== Nebrija, impressor ==