Canvis

Cal continuar per la dreta: el camí és de terra, cementat en alguns trams, sempre ascendent. La ruta passa pel parage de «El Bisco», en els restants d'antigues borregueres i paridores, junt a un bosquet de savines. El camí continua en ascens fins a un atre forcall senyalisat: el camí de l'esquerra du al Pico Gavilán (1747 m d'altitut), ubicat uns 200 metros més avant, allí està el lloc de vigilància forestal. Per la dreta el camí du al «Pino Vicente» (500 metros) i a l'Alto de las Barracas (2,4 km). Cal continuar per la dreta –el camí des d'este punt és pla-, fins al forcall situat mig quilómetro més en avant. En este punt els panels de direcció indiquen que el camí es prolonga per l'esquerra en direcció a l'Alto de las Barracas (2200 metros), mentres que per la dreta s'accedix al [[Pino Vicente Tortajada]], situat a (200 metros). Prendrem el camí de l'esquerra, que proseguix en pla fins a un nou cartell del [[Parc Natural de la Pobla de Sant Miquel|parc natural]], indicant que l'Alto de las Barracas es troba a uns 1000 metros més en avant. L'entrada està protegida per una tanca de fusta pintada en roig i blanc, prohibint l'accés a vehículs de motor. {{sfn|Sánchez Garzón|2017|p=Cita web}}

Cal continuar per la dreta: el camí és de terra, cementat en alguns trams, sempre ascendent. La ruta passa pel parage de «El Bisco», en els restants d'antigues borregueres i paridores, junt a un bosquet de savines. El camí continua en ascens fins a un atre forcall senyalisat: el camí de l'esquerra du al Pico Gavilán (1747 m d'altitut), ubicat uns 200 metros més avant, allí està el lloc de vigilància forestal. Per la dreta el camí du al «Pino Vicente» (500 metros) i a l'Alto de las Barracas (2,4 km). Cal continuar per la dreta –el camí des d'este punt és pla-, fins al forcall situat mig quilómetro més en avant. En este punt els panels de direcció indiquen que el camí es prolonga per l'esquerra en direcció a l'Alto de las Barracas (2200 metros), mentres que per la dreta s'accedix al [[Pino Vicente Tortajada]], situat a (200 metros). Prendrem el camí de l'esquerra, que proseguix en pla fins a un nou cartell del [[Parc Natural de la Pobla de Sant Miquel|parc natural]], indicant que l'Alto de las Barracas es troba a uns 1000 metros més en avant. L'entrada està protegida per una tanca de fusta pintada en roig i blanc, prohibint l'accés a vehículs de motor. {{sfn|Sánchez Garzón|2017|p=Cita web}}

Des del punt anterior el camí és suaument ascendent, sempre rodejat de pins albars, [[ginebreres]] i savines rastreres, en escasses senyals de trànsit. Els pins, abundants en el primer tram, es van fent més escassos conforme alvancem. Pel contrari, els pins solitaris són més creixcuts –alguns colossals-, a l'hora que aumenten les grans taques circulars de les savines rastreres.{{sfn|Sánchez Garzón|2017|p=Cita web}}

Des del punt anterior el camí és suaument ascendent, sempre rodejat de pins albars, [[ginebre|ginebres]] i savines rastreres, en escasses senyals de trànsit. Els pins, abundants en el primer tram, es van fent més escassos conforme alvancem. Pel contrari, els pins solitaris són més creixcuts –alguns colossals-, a l'hora que aumenten les grans taques circulars de les savines rastreres.{{sfn|Sánchez Garzón|2017|p=Cita web}}

El pis del sol es fa pedregos, en afloraments de roques calcàrees en molts punts. La cúpula del cel amplia el seu arc blavós, elevant-se conforme alvancem cap al cim, solcada de grans masses de núvols, blanquinoses i grisos. En el parage a on està el cartell metàlic -advertint que nos trobem en una [[Microrreserva|Microrreserva de Flora]]- el panorama s'amplia, destacant els jagantescs pins albars i les savines rastreres, que en ocasions rodejen els seus troncs. Un visitant descriu les seues impressions davant el paisage:

El pis del sol es fa pedregos, en afloraments de roques calcàrees en molts punts. La cúpula del cel amplia el seu arc blavós, elevant-se conforme alvancem cap al cim, solcada de grans masses de núvols, blanquinoses i grisos. En el parage a on està el cartell metàlic -advertint que nos trobem en una [[Microrreserva|Microrreserva de Flora]]- el panorama s'amplia, destacant els jagantescs pins albars i les savines rastreres, que en ocasions rodejen els seus troncs. Un visitant descriu les seues impressions davant el paisage: