71 007
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + Llínea 11:
Llínea 11: + + Llínea 20:
Llínea 22: − + − +
sense resum d'edició
[[Archiu:Alcazar de Madrid siglo XVII.jpg|397px|thumbnail|right|Pintura del [[sigle XVII]] del Real Alcàsser de Madrit. La frontera meridional, a la dreta, presenta l'aspecte que finalment li va conferir l'arquitecte [[Juan Gómez de Mora]], en les obres realisades en l'any [[1636]]. L'occidental, a l'esquerra, correspon a una estructura molt anterior, tal volta la del primitiu castell musulmà que va servir de base a les diferents ampliacions acomeses.]]
[[Archiu:Alcazar de Madrid siglo XVII.jpg|397px|thumbnail|right|Pintura del [[sigle XVII]] del Real Alcàsser de Madrit. La frontera meridional, a la dreta, presenta l'aspecte que finalment li va conferir l'arquitecte [[Juan Gómez de Mora]], en les obres realisades en l'any [[1636]]. L'occidental, a l'esquerra, correspon a una estructura molt anterior, tal volta la del primitiu castell musulmà que va servir de base a les diferents ampliacions acomeses.]]
El desaparegut '''Real Alcàsser de Madrit''' fon un palau real de la monarquia Hispànica fins a l'any [[1734]], any en que va ser destruït per un incendi d'incert orige. Va estar situat en el solar a on actualment s'erigix el [[Palau Real de Madrit]] (en ocasions nomenat "Palau d'Orient", per la seua ubicació en la Plaça d'Orient). Construït com a fortalea musulmana en el [[sigle IX]], l'edifici va ser ampliant-se i millorant-se en el pas dels sigles, especialment a partir del [[sigle XVI]] quan es convertí en palau real d'acort a l'elecció de Madrit com a capital de l'[[Imperi espanyol]]. Pese a això, esta gran construcció seguí conservant la seua primitiva denominació d'alcasser.
El desaparegut '''Real Alcàsser de Madrit''' fon un palau real de la monarquia Hispànica fins a l'any [[1734]], any en que va ser destruït per un incendi d'incert orige. Va estar situat en el solar a on actualment s'erigix el [[Palau Real de Madrit]] (en ocasions nomenat "Palau d'Orient", per la seua ubicació en la Plaça d'Orient). Construït com a fortalea musulmana en el [[sigle IX]], l'edifici va ser ampliant-se i millorant-se en el pas dels sigles, especialment a partir del [[sigle XVI]] quan es convertí en palau real d'acort a l'elecció de Madrit com a capital de l'[[Imperi espanyol]]. Pese a això, esta gran construcció seguí conservant la seua primitiva denominació d'alcàsser.
La primera ampliació d'importància acomesa en l'edifici es va efectuar en l'any [[1537]], per encàrrec de l'emperador [[Carlos I d'Espanya|Carlos V]], pero el seu aspecte exterior final correspon a les obres realisades en l'any [[1636]] per l'arquitecte [[Juan Gómez de Mora]], impulsades pel rei [[Felipe IV d'Espanya|Felipe IV]].
La primera ampliació d'importància acomesa en l'edifici es va efectuar en l'any [[1537]], per encàrrec de l'emperador [[Carlos I d'Espanya|Carlos V]], pero el seu aspecte exterior final correspon a les obres realisades en l'any [[1636]] per l'arquitecte [[Juan Gómez de Mora]], impulsades pel rei [[Felipe IV d'Espanya|Felipe IV]].
La primera asimetria provenia de la seua frontera occidental, que, en estar situada a la vora del barranc configurat per l'hondonada de la vall del Manzanares, resultava la menys visible des del caixco urbà de Madrit. Pero, al mateix temps, era la primera que veen els viagers que al entrar en la ciutat pel pont de Segòvia.
La primera asimetria provenia de la seua frontera occidental, que, en estar situada a la vora del barranc configurat per l'hondonada de la vall del Manzanares, resultava la menys visible des del caixco urbà de Madrit. Pero, al mateix temps, era la primera que veen els viagers que al entrar en la ciutat pel pont de Segòvia.
[[File:Real Alcázar de Madrid, unknown.jpg|thumb|300px|El Real Alcàsser de Madrit en l'any [[1710]]]]
Esta frontera va ser la que va experimentar el menor número de remodelacions i, en conseqüència, la que més denotava l'orige migeval de l'edifici. Era íntegrament de pedra, en quatre gavetes o torres semicirculars, si be és cert que s'havien practicat finestres més grans i numeroses que les dispostes en la fortalea primitiva. Les quatre gavetes varen ser arrematats en capitels cònics de pissarra, semblants als de l'[[Alcàsser de Segòvia]], lo que va suavisar l'aire militar del conjunt.
Esta frontera va ser la que va experimentar el menor número de remodelacions i, en conseqüència, la que més denotava l'orige migeval de l'edifici. Era íntegrament de pedra, en quatre gavetes o torres semicirculars, si be és cert que s'havien practicat finestres més grans i numeroses que les dispostes en la fortalea primitiva. Les quatre gavetes varen ser arrematats en capitels cònics de pissarra, semblants als de l'[[Alcàsser de Segòvia]], lo que va suavisar l'aire militar del conjunt.
En el disseny de Juan Gómez de Mora, les citades torres varen ser ocultades, conseguint-se un major equilibri del conjunt, segons pot observar-se en el dibuix de Filippo Pallota, de l'any [[1704]]. Este arquitecte també va harmonisar l'aspecte de les Torres Dorada i de la Reina, en colocar sobre la segona un capitel piramidal, idèntic al de la primera.
En el disseny de Juan Gómez de Mora, les citades torres varen ser ocultades, conseguint-se un major equilibri del conjunt, segons pot observar-se en el dibuix de Filippo Pallota, de l'any [[1704]]. Este arquitecte també va harmonisar l'aspecte de les Torres Dorada i de la Reina, en colocar sobre la segona un capitel piramidal, idèntic al de la primera.
El Real Alcàsser de Madrit era de planta rectangular. El seu interior, articulat a partir de dos grans patis, estava organisat també asimétricament. El Pati del Rei, situat a l'oest en la part corresponent al castell medieval, era més chicotet que el de la Reina que, emplaçat en el costat opost, distribuïa les dependències construïdes durant l'ampliació de [[Carlos I]]. Entre abdós, s'alçava la Capella Real, frut de l'impuls dels Trastámara, en concret, del rei Juan II de Castella. Durant llarc temps els patis varen estar oberts al poble, i en ells es venien tot tipo d'artículs com en un mercat, costum que sorprenia als viagers estrangers.
El Real Alcàsser de Madrit era de planta rectangular. El seu interior, articulat a partir de dos grans patis, estava organisat també asimétricament. El Pati del Rei, situat a l'oest en la part corresponent al castell medieval, era més chicotet que el de la Reina que, emplaçat en el costat opost, distribuïa les dependències construïdes durant l'ampliació de [[Carlos I]]. Entre abdós, s'alçava la Capella Real, frut de l'impuls dels Trastámara, en concret, del rei Juan II de Castella. Durant llarc temps els patis varen estar oberts al poble, i en ells es venien tot tipo d'artículs com en un mercat, costum que sorprenia als viagers estrangers.
== Referències ==
== Referències ==
* [https://web.archive.org/web/20110815152941/http://elmadridmedieval.jmcastellanos.com/Planos/planos00.htm Castellanos Oñate, José Manuel (2005). «Planos y dibujos de Madrid de los siglos XVI y XVII». España: El Madrid medieval]
* [https://web.archive.org/web/20110815152941/http://elmadridmedieval.jmcastellanos.com/Planos/planos00.htm Castellanos Oñate, José Manuel (2005). «Planos y dibujos de Madrid de los siglos XVI y XVII». España: El Madrid medieval]