32 098
edicions
Canvis
sense resum d'edició
{{Cita|L'obra d'Ausias March, Jordi de Sant Jordi, Roiç de Corella, Sor Isabel de Villena o Jaume Roig acaba de conformar una llengua que, sempre, va a mantindre una personalitat diferenciada de la seua veïna catalana, clarament constatada en prou de documents escrits en els quals apareixen ben separades abdos denominacions. En lo successiu, i casi fins a hores d'ara, abdos codificacions llingüistiques seran dos llengües diferenciades, sense interferencies i pròpies de les seues respectives comunitats.|''L'unitat de la llengua: Fasetat i mit'' (Valéncia, 1998) per Alfons Vila Moreno}}
{{Cita|L'obra d'Ausias March, Jordi de Sant Jordi, Roiç de Corella, Sor Isabel de Villena o Jaume Roig acaba de conformar una llengua que, sempre, va a mantindre una personalitat diferenciada de la seua veïna catalana, clarament constatada en prou de documents escrits en els quals apareixen ben separades abdos denominacions. En lo successiu, i casi fins a hores d'ara, abdos codificacions llingüistiques seran dos llengües diferenciades, sense interferencies i pròpies de les seues respectives comunitats.|''L'unitat de la llengua: Fasetat i mit'' (Valéncia, 1998) per Alfons Vila Moreno}}
{{Cita|Nomes han passat unes decades des de la desaparicio de P. Fabra, C. Salvador o Sanchis Guarner; estos habitualment usaren el terme “valencià” per a la nostra llengua, no obstant el seu plantejament, mes comercial i politic que gramatical, d'intentar impondre un nou mit: el de l'“unitat de la llengua” trencada i seccionada, segons les seues teories, per la reaccio airada, pero pacifica, d'un poble que tan sols preten conservar lo que sempre ha tingut per seu: la llengua valenciana. Hui, ya declaren, sens ambages, que els valencians parlem catala.|''L'unitat de la llengua: Falsetat i mit'' (Valéncia, 1998), per Alfons Vila Moreno}}
== Vore també ==
== Vore també ==