Canvis

473 bytes afegits ,  18:13 20 set 2023
sense resum d'edició
Llínea 3: Llínea 3:  
[[File:South-Face of Almanzor-Massif, with "Garganta Blanca" in the centre.jpg|thumb|250px|Comarca d'Arenes de Sant Pedro]]
 
[[File:South-Face of Almanzor-Massif, with "Garganta Blanca" in the centre.jpg|thumb|250px|Comarca d'Arenes de Sant Pedro]]
   −
La '''comarca d'Arenes de Sant Pedro''',​ en ocasions denominada com a '''comarca del Valle del Tiétar''', és una comarca de montanya situada al [[sur]] de la [[Serra de Gredos]] (serra pertanyent al [[Sistema Central]]) i al poble d'[[Arenas de Sant Pedro]], en el sur de la [[província d'Àvila]] ([[Espanya]]). El major núcleu de població és Arenas de Sant Pedro. Atres localitats importants d'esta comarca són [[Candeleda]] i La [[Adrada]]. Situada en el sur de la província llimita en les [[Província de Càceres|províncies de Càceres]] i [[Província de Toledo|Toledo]] i en la [[Comunitat de Madrit]]. Consta de 24 [[Municipi|municipis]] en les seues [[pedanies]].
+
La '''Comarca d'Arévalo''', també coneguda com '''La Moranya''' és una comarca natural de la [[província d'Àvila]], ​situada en la seua zona [[nort]] entre les [[Província de Salamanca|províncies de Salamanca]], [[Província de Valladolit|Valladolit]] i [[Província de Segòvia|Segòvia]], en Espanya.  
    
== Geografia ==
 
== Geografia ==
La comarca d'Arenes de Sant Pedro, situada en la vertent sur de la serra de Gredos, presenta un relleu pronunciat, delimitada pel nort per montanyes superiors als dos mil metros d'altitut i pel sur per la vall del [[riu Tiétar]], afluent del [[Tajo]]. La major part de la comarca es troba al [[nort]] de dit curs fluvial. L'abundància d'[[aigua]] i una agradable temperatura a lo llarc de tot l'any fan que el microclima d'esta comarca siga una traça diferenciadora dins de la província d'Àvila i és per això que la Vall del Tiétar es coneix també com L'Andalusia d'Àvila o L'Andalusia Abulense​ i com L'Andalusia de Gredos.
+
La seua altitut mija sobre el nivell de la mar és d'uns 900 metros. La seua pertinença geogràfica al Replanell Nort s'evidencia en el seu paisage sedimentari, predominantment pla. Les seues terres uniformes, esguitades per algunes fites i tossals aixina com algunes valls, en les que tradicionalment s'alternava el cultiu del [[cereal]] i de les [[llegums]] en les raberes d'[[Ovella|ovelles]], són tan sol alterades per la presència del [[riu Adaja]] i els seus chicotets afluents, que travessen esta comarca i proporcionen zones boscoses i humides. La massa forestal més densa es troba en la marge esquerra del riu Adaja entre [[Villanueva de Gómez]] i [[Arévalo]] en una llongitut propenca als 30 quilómetros.
   −
Atenent a criteris purament geogràfics, deuria formar part de la província de Toledo, [[Castella-la Mancha|comunitat de Castella-la Mancha]]; no obstant, per complexos acorts feudals de l'época de la [[Reconquista]], la comarca és administrada des d'Àvila, pertanyent per tant a [[Castella i Lleó]].
+
=== Clima ===
 +
El clima és mediterràneu continentalisat, en [[Hivern|hiverns]] frets (mínimes de -15Cº) i [[Estiu|estius]] curts i templats-càlits (màximes 35Cº), les precipitacions s'establixen en l'àmbit d'entre 450 i 650 mm anuals, en precipitacions més abundants en [[autumne]] i [[primavera]] i un periodo sec que va entre 2 i 3 mesos. Es poden marcar tres territoris dins de la comarca de la Moranya, en el nort la denominada Terra d'Arévalo.
 +
 
 +
== Economia ==
 +
L'conomia de la comarca és principalment, agrícola, sobre tot de [[cereals]], encara que durant el [[sigle XX]], el tradicional paisage cerealiste es va anar transformant en una alternança de cultius de secà i regadiu, gràcies a les perforació que varen permetre l'extracció de l'aigua dels aqüífers subterràneus. L'aparició de cultius de regadiu aliens a la regió, fonamentalment remolacha de sucre, va transformar l'economia de la comarca, i la seua proliferació va agravar el problema de l'intensa sequia, que es veu ben reflectida en l'escàs o inexistent cabal dels seus rius.
    
== Vore també ==
 
== Vore també ==
69 047

edicions