Canvis

Natural provablement de [[Tarragona]], a on se li troba documentat de [[1433]] a [[1447]], es va establir a continuació per raons familiars i de treball en la població castellonenca de [[Sant Mateu]], capital d'El Maestrat, a on va introduir els modos de [[Bernat Martorell]].  

Natural provablement de [[Tarragona]], a on se li troba documentat de [[1433]] a [[1447]], es va establir a continuació per raons familiars i de treball en la població castellonenca de [[Sant Mateu]], capital d'El Maestrat, a on va introduir els modos de [[Bernat Martorell]].  

El primer encàrrec conegut ací és el d'un retaule dedicat a l'Encarnació, Sant Jordi i Sant Benet que va contractar en [[1448]] en el mestre de Montesa Gisbert de Montsoriu. Obres conservades són el retaule de l'ermita de la Verge del Llosar en [[Vilafranca]], contractat en [[1455]], i el de l'ermita de Santa Bàrbera de [[La Mata de Morella]] ([[1467]]), del que es conserva la predela en la parroquial de la mateixa localitat. Junt ad ells, l'elevat número de retaules dels que existix solament notícia documental —retaule de la Verge, Sant Miquel i Sant Agustí de la [[catedral de Tortosa]], retaule de Santa Ana en [[Catí]]—, i algunes pintures atribuïdes —Museu de Belles Arts de Budapest—, proven l'importància que va adquirir el taller de Montoliu, el més actiu entorn als anys centrals del [[sigle XV]] en la diòcesis de Tortosa, en el que també varen treballar els seus fills Lluís i Mateu.

El primer encàrrec conegut ací és el d'un retaule dedicat a l'Encarnació, Sant Jordi i Sant Benet que va contractar en [[1448]] en el mestre de Montesa Gisbert de Montsoriu. Obres conservades són el retaule de l'ermita de la Verge del Llosar en [[Vilafranca]], contractat en [[1455]], i el de l'ermita de Santa Bàrbera de [[La Mata (Castelló)|La Mata]] ([[1467]]), del que es conserva la predela en la parroquial de la mateixa localitat. Junt ad ells, l'elevat número de retaules dels que existix solament notícia documental —retaule de la Verge, Sant Miquel i Sant Agustí de la [[catedral de Tortosa]], retaule de Santa Ana en [[Catí]]—, i algunes pintures atribuïdes —Museu de Belles Arts de Budapest—, proven l'importància que va adquirir el taller de Montoliu, el més actiu entorn als anys centrals del [[sigle XV]] en la diòcesis de Tortosa, en el que també varen treballar els seus fills Lluís i Mateu.

== Referències ==

== Referències ==

* Azcárate, José María. ''Arte gótico en España'', Madrid, 2000, Cátedra, ISBN: 84-376-0894-5

* Azcárate, José María. ''Arte gótico en España'', Madrid, 2000, Cátedra, ISBN: 84-376-0894-5

* Betí, Manuel. ''El pintor cuatrocentista Valentín Montoliu'', Sociedad Castellonense de Cultura, Castelló de la Plana, 1927.

* Betí, Manuel. ''El pintor cuatrocentista Valentín Montoliu'', Sociedad Castellonense de Cultura, Castelló de la Plana, 1927.

* Sarthou Carreres, Carlos. «El pintor cuarocentista Valentín Montolíu y su obra» Boletín de la Sociedad Española de Excursiones, 1948.  ISSN: 1697-6762.

* Sarthou Carreres, Carlos. «El pintor cuarocentista Valentín Montolíu y su obra» Boletín de la Sociedad Española de Excursiones, nº 52, 1948.  ISSN: 1697-6762.

* Vidal Franquet, Jacobo, «Quatre pintors de Tarragona a la ciutat de Tortosa. Algunes notícies d'archiu», Anuario de Estudios Medievales, CSIC, 33/1 (2003)

* Vidal Franquet, Jacobo, «Quatre pintors de Tarragona a la ciutat de Tortosa. Algunes notícies d'archiu», Anuario de Estudios Medievales, CSIC, 33/1 (2003)

* Vidal Franquet, Jacobo. ''El pintor de la ciutat. Tortosa, segles XIV-XV.'' Valls: Cossetània, 2011. ISBN: 9788497917865

* Vidal Franquet, Jacobo. ''El pintor de la ciutat. Tortosa, segles XIV-XV.'' Valls: Cossetània, 2011. ISBN: 9788497917865