Canvis

| fundació    = [[1930]]

| fundació    = [[1930]]

| dissolució  = [[1936]], a l'iniciar-se la Guerra Civil.

| dissolució  = [[1936]], a l'iniciar-se la Guerra Civil.

| ideologia    = [[conservadurisme]], [[regionalisme]], [[valencianisme]]

| ideologia    = [[regionalisme]], [[conservadurisme]], [[valencianisme]]

| sèu        = [[Valéncia]]

| sèu        = [[Valéncia]]

|internacional =

|internacional =

}}

}}

'''Dreta Regional Valenciana''' (DRV) en la [[provincia de Valéncia]] i '''Derecha Regional Agraria''' (DRA) en [[Alacant]] i [[Castelló]], fon un [[partit polític]] d'àmbit [[Comunitat Valenciana|valencià]] fundat en [[Valéncia]] en l'any [[1930]].

'''Dreta Regional Valenciana''' (DRV) en la [[provincia de Valéncia]] i '''Dreta Regional Agraria''' (DRA) en [[Alacant]] i [[Castelló]], fon un [[partit polític]] d'àmbit [[Comunitat Valenciana|valencià]] fundat en [[Valéncia]] en l'any [[1930]].

== Història ==

== Història ==

Despuix de la victòria del [[Frente Popular (Espanya)|Frente Popular]] l'[[11 de juliol]] de l'any [[1936]] la seua seu fon incendiada. Durant la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] molts dels seus membres, com la majoria dels de la [[CEDA]], recolzaren la sublevació militar, entre ells Villalonga o Duato, i en acabant molts d'ells varen ocupar importants càrrecs locals del [[Movimiento Nacional|Movimiento]].  

Despuix de la victòria del [[Frente Popular (Espanya)|Frente Popular]] l'[[11 de juliol]] de l'any [[1936]] la seua seu fon incendiada. Durant la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] molts dels seus membres, com la majoria dels de la [[CEDA]], recolzaren la sublevació militar, entre ells Villalonga o Duato, i en acabant molts d'ells varen ocupar importants càrrecs locals del [[Movimiento Nacional|Movimiento]].  

Manuel Simó fon empresonat a l'escomençar el conflicte i assessinat en [[octubre]] de [[1936]]. No va ocórrer lo mateix en [[Lluís Lucía]], que mostrà la seua adhesió inicial a la República, pero fon despuix empresonat i processat, sent condenat a penes de presó. Despuix del triumfo franquiste, fon lliberat, pero poc despuix fon de nou empresonat, esta volta per les autoritats franquistes, i condenat a mort, encara que despuix la seua pena fon commutada.

Manuel Simó fon empresonat a l'escomençar el conflicte i assessinat en [[octubre]] de [[1936]]. No va ocórrer lo mateix en [[Lluís Lucia]], que mostrà la seua adhesió inicial a la República, pero fon despuix empresonat i processat, sent condenat a penes de presó. Despuix del triumfo franquiste, fon lliberat, pero poc despuix fon de nou empresonat, esta volta per les autoritats franquistes, i condenat a mort, encara que despuix la seua pena fon commutada.

 

==Referències==

== Referències ==

{{listaref}}

{{listaref}}

==Bibliografia==

== Bibliografia ==

*[[Alfons Cucó]], ''El valencianisme polític 1874-1936'', Valéncia, Eds. Garbí (1971).

* [[Alfons Cucó]], ''El valencianisme polític 1874-1936'', Valéncia, Eds. Garbí (1971).

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==