Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
69 bytes afegits ,  19:52 12 nov 2009
sense resum d'edició
Llínea 33: Llínea 33:  
Els grups sacerdotals, tingueren gran importància en el govern dels Estats mayes del Clàssic; a pesar d'això, mai foren dirigents. Existia una classe noble i en tot cas, eren els guerrers quins concentraven el poder. L'image dels mayes com una societat governada per sacerdots fon derribada quan se va descobrir que les ciutats estaven en permanent guerra unes en atres. S'incrementà notablement l'agricultura com a activitat econòmica bàsica, la qual era practicada per grans contingents de llauradors, propiciant una complexa divisió del treball i en conseqüència una forta estratificació social.
 
Els grups sacerdotals, tingueren gran importància en el govern dels Estats mayes del Clàssic; a pesar d'això, mai foren dirigents. Existia una classe noble i en tot cas, eren els guerrers quins concentraven el poder. L'image dels mayes com una societat governada per sacerdots fon derribada quan se va descobrir que les ciutats estaven en permanent guerra unes en atres. S'incrementà notablement l'agricultura com a activitat econòmica bàsica, la qual era practicada per grans contingents de llauradors, propiciant una complexa divisió del treball i en conseqüència una forta estratificació social.
   −
=== Periodo Posclàssic ===
+
=== Periodo Postclàssic ===
 
Abarca els anys 1000-1687 d. C. Una volta abandonats els centres cerimonials mayes del periodo clàssic, la força generadora d'esta época va a ser una corrent migratòria identificada ètnicament en els mayes arraïlats en la regió, que portava en si una cultura mestiçada de fort contingut náhuatl.
 
Abarca els anys 1000-1687 d. C. Una volta abandonats els centres cerimonials mayes del periodo clàssic, la força generadora d'esta época va a ser una corrent migratòria identificada ètnicament en els mayes arraïlats en la regió, que portava en si una cultura mestiçada de fort contingut náhuatl.
    
Esta corrent dita putún o maya-chontal habitava en el sur de Tabasco i tenia estretes relacions comercials en els pobles del entre de Mèxic i en els grups nahues establits en la periferia de la regió maya, per eixemple en Xicalango. La seua presència hauria de trencar en el precari equilibri en el que tractava de mantindre's el món teocràtic, i foren els putuns els que aprofitaren la caiguda d'este orde per a introduir una nova forma de vida i de domini sobre la regió.
 
Esta corrent dita putún o maya-chontal habitava en el sur de Tabasco i tenia estretes relacions comercials en els pobles del entre de Mèxic i en els grups nahues establits en la periferia de la regió maya, per eixemple en Xicalango. La seua presència hauria de trencar en el precari equilibri en el que tractava de mantindre's el món teocràtic, i foren els putuns els que aprofitaren la caiguda d'este orde per a introduir una nova forma de vida i de domini sobre la regió.
 +
 +
[[Categoria:Historia d'Amèrica]]
 +
[[Categoria:Historia de Mèxic]]

Menú de navegació