Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | Fon un palau àrap construït en la vora esquerra del [[Riu Túria|Túria]], front l'actual [[pont de Sant Josep]] (antigament de la Marchalena), era conegut en el nom de palau del [[Rey Llop]] o '''palau de Mardanis'''. Actualment no tenim senyes arquitectòniques de l'estructura del mateix, puix fon adaptat a la vida monacal i després derruït en diverses ocasions. | + | Fon un palau àrap construït en la vora esquerra del [[Riu Túria|Túria]], front l'actual [[pont de Sant Josep]] (antigament de la Marchalena), era conegut en el nom de palau del [[Rei Llop]] o '''palau de Mardanis'''. Actualment no tenim senyes arquitectòniques de l'estructura del mateix, puix fon adaptat a la vida monacal i després derruït en diverses ocasions. |
| | | |
| L'entorn del mateix, a la vora del riu, era paradisíac, en les hortes de Valéncia regades per tot el sistema de séquies, els jardins del palau dispersos per l'entorn, decorats en arbores i plantes ornamentals i aromàtiques (gesmilers, mare-selves, ...) | | L'entorn del mateix, a la vora del riu, era paradisíac, en les hortes de Valéncia regades per tot el sistema de séquies, els jardins del palau dispersos per l'entorn, decorats en arbores i plantes ornamentals i aromàtiques (gesmilers, mare-selves, ...) |
Llínea 7: |
Llínea 7: |
| En la zona se trobaven "arahales, almunies", alqueries, barraques, i una abundant arboreda cridà de la Rambla, que s'estenia des del palau del rei Llop fins al del [[Palau del Real|Real]]. | | En la zona se trobaven "arahales, almunies", alqueries, barraques, i una abundant arboreda cridà de la Rambla, que s'estenia des del palau del rei Llop fins al del [[Palau del Real|Real]]. |
| | | |
− | En ocasió de la reconciliació del rei [[Rey Llop|Sad Mardanis]] en la seua esposa [[Zobeida]], la filla d'abdós, la princesa Saïdia, va organisar una fastuosa festa aconsellada per cortesans de confiança del monarca. | + | En ocasió de la reconciliació del rei [[Rei Llop|Sad Mardanis]] en la seua esposa [[Zobeida]], la filla d'abdós, la princesa Saïdia, va organisar una fastuosa festa aconsellada per cortesans de confiança del monarca. |
| | | |
| Se van preparar numeroses i coloristes lluminàries situades a lo llarc i ample de tot el llit del riu allumenant la nit, el perfum embruixador que abocaven les aromàtiques plantes cultivades omplia l'entorn, música andalusí-valenciana no deixava de sonar interpretada per músics natius. | | Se van preparar numeroses i coloristes lluminàries situades a lo llarc i ample de tot el llit del riu allumenant la nit, el perfum embruixador que abocaven les aromàtiques plantes cultivades omplia l'entorn, música andalusí-valenciana no deixava de sonar interpretada per músics natius. |
Llínea 18: |
Llínea 18: |
| La princesa Saïdia se casà en el caudill almohade Yusuf que la va portar a residir a la cort del Marroc, si be ya al final dels seus dies va tornar a la Saïdia a on seria soterrada. | | La princesa Saïdia se casà en el caudill almohade Yusuf que la va portar a residir a la cort del Marroc, si be ya al final dels seus dies va tornar a la Saïdia a on seria soterrada. |
| | | |
− | Després de l'entrada de Jaume I en Valéncia, el palau i les alqueries de l'entorn van ser entregats a l'arquebisbe de Narbona i, posteriorment a la tercera esposa del Conquistedor, senyora [[Teresa Gil de Vidaure]] . Senyora Teresa va fundar en el palau del rei Llop el [[Monasteri de la Saïdia|monasteri de la Saïdia]], de l'orde cistercenca, i finalment ella mateixa se eva recloure en el mateix quan Jaume I l'abandonà. Moriria i seria soterrada allí mateix en 1285, posteriorment un dels seus fills i la seua esposa. | + | Després de l'entrada de Jaume I en Valéncia, el palau i les alqueries de l'entorn van ser entregats a l'arquebisbe de Narbona i, posteriorment a la tercera esposa del Conquistador, senyora [[Teresa Gil de Vidaure]] . Senyora Teresa va fundar en el palau del rei Llop el [[Monasteri de la Saïdia|monasteri de la Saïdia]], de l'orde cistercenca, i finalment ella mateixa se eva recloure en el mateix quan Jaume I l'abandonà. Moriria i seria soterrada allí mateix en 1285, posteriorment un dels seus fills i la seua esposa. |
| | | |
| == Referències == | | == Referències == |