Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
No hi ha canvi en el tamany ,  13:29 17 nov 2009
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
Fon un palau àrap construït en la vora esquerra del [[Riu Túria|Túria]], front l'actual [[pont de Sant Josep]] (antigament de la Marchalena), era conegut en el nom de palau del [[Rey Llop]] o '''palau de Mardanis'''. Actualment no tenim senyes arquitectòniques de l'estructura del mateix, puix fon adaptat a la vida monacal i després derruït en diverses ocasions.
+
Fon un palau àrap construït en la vora esquerra del [[Riu Túria|Túria]], front l'actual [[pont de Sant Josep]] (antigament de la Marchalena), era conegut en el nom de palau del [[Rei Llop]] o '''palau de Mardanis'''. Actualment no tenim senyes arquitectòniques de l'estructura del mateix, puix fon adaptat a la vida monacal i després derruït en diverses ocasions.
    
L'entorn del mateix, a la vora del riu, era paradisíac, en les hortes de Valéncia regades per tot el sistema de séquies, els jardins del palau dispersos per l'entorn, decorats en arbores i plantes ornamentals i aromàtiques (gesmilers, mare-selves, ...)
 
L'entorn del mateix, a la vora del riu, era paradisíac, en les hortes de Valéncia regades per tot el sistema de séquies, els jardins del palau dispersos per l'entorn, decorats en arbores i plantes ornamentals i aromàtiques (gesmilers, mare-selves, ...)
Llínea 7: Llínea 7:  
En la zona se trobaven "arahales, almunies", alqueries, barraques, i una abundant arboreda cridà de la Rambla, que s'estenia des del palau del rei Llop fins al del [[Palau del Real|Real]].
 
En la zona se trobaven "arahales, almunies", alqueries, barraques, i una abundant arboreda cridà de la Rambla, que s'estenia des del palau del rei Llop fins al del [[Palau del Real|Real]].
   −
En ocasió de la reconciliació del rei [[Rey Llop|Sad Mardanis]] en la seua esposa [[Zobeida]], la filla d'abdós, la princesa Saïdia, va organisar una fastuosa festa aconsellada per cortesans de confiança del monarca.
+
En ocasió de la reconciliació del rei [[Rei Llop|Sad Mardanis]] en la seua esposa [[Zobeida]], la filla d'abdós, la princesa Saïdia, va organisar una fastuosa festa aconsellada per cortesans de confiança del monarca.
    
Se van preparar numeroses i coloristes lluminàries situades a lo llarc i ample de tot el llit del riu allumenant la nit,  el perfum embruixador que abocaven les aromàtiques plantes cultivades omplia l'entorn,  música andalusí-valenciana no deixava de sonar interpretada per músics natius.   
 
Se van preparar numeroses i coloristes lluminàries situades a lo llarc i ample de tot el llit del riu allumenant la nit,  el perfum embruixador que abocaven les aromàtiques plantes cultivades omplia l'entorn,  música andalusí-valenciana no deixava de sonar interpretada per músics natius.   
Llínea 18: Llínea 18:  
La princesa Saïdia se casà en el caudill almohade Yusuf que la va portar a residir a la cort del Marroc, si be ya al final dels seus dies va tornar a la Saïdia a on seria soterrada.
 
La princesa Saïdia se casà en el caudill almohade Yusuf que la va portar a residir a la cort del Marroc, si be ya al final dels seus dies va tornar a la Saïdia a on seria soterrada.
   −
Després de l'entrada de Jaume I en Valéncia, el palau i les alqueries de l'entorn van ser entregats a l'arquebisbe de Narbona i, posteriorment a la tercera esposa del Conquistedor, senyora [[Teresa Gil de Vidaure]] . Senyora Teresa va fundar en el palau del rei Llop el [[Monasteri de la  Saïdia|monasteri de la  Saïdia]],  de l'orde cistercenca, i finalment ella mateixa se eva recloure en el mateix quan Jaume I l'abandonà. Moriria i seria soterrada allí mateix en 1285, posteriorment un dels seus fills i la seua esposa.
+
Després de l'entrada de Jaume I en Valéncia, el palau i les alqueries de l'entorn van ser entregats a l'arquebisbe de Narbona i, posteriorment a la tercera esposa del Conquistador, senyora [[Teresa Gil de Vidaure]] . Senyora Teresa va fundar en el palau del rei Llop el [[Monasteri de la  Saïdia|monasteri de la  Saïdia]],  de l'orde cistercenca, i finalment ella mateixa se eva recloure en el mateix quan Jaume I l'abandonà. Moriria i seria soterrada allí mateix en 1285, posteriorment un dels seus fills i la seua esposa.
    
== Referències ==
 
== Referències ==

Menú de navegació