| | En l'época del canvi a l'euro, en l'any 2002, en circulaven monedes de 5, 10 i 20 cèntims i ½, 1, 2, 5, 10 i 20 francs, i billets de 20, 50, 100, 200 i 500 francs. L'organisme encarregat de l'emissió dels billets era el Banc de França (''Banque de France''), mentres que les monedes s'acunyaven a la Casa de la Moneda de París (''Monnaie de Paris''). | | En l'época del canvi a l'euro, en l'any 2002, en circulaven monedes de 5, 10 i 20 cèntims i ½, 1, 2, 5, 10 i 20 francs, i billets de 20, 50, 100, 200 i 500 francs. L'organisme encarregat de l'emissió dels billets era el Banc de França (''Banque de France''), mentres que les monedes s'acunyaven a la Casa de la Moneda de París (''Monnaie de Paris''). |
| − | El franc francés també va ser la moneda de curs llegal en [[Andorra]] (juntament en la [[pesseta]]), [[Mónaco]] (la casa de la moneda de França també acunyava peces de [[franc monegasc]] en l'efígie del príncep de Mónaco, pero no billets) i els territoris francesos de la [[Guayana Francesa]], [[Guadalupe (França)|Guadalupe]], la [[Martinica]], la [[illa de la Reunió|Reunió]], [[Saint-Pierre i Miquelon]] i [[Mayotte]]. | + | El franc francés també va ser la moneda de curs llegal en [[Andorra]] (juntament en la [[pesseta]]), [[Mónaco]] (la casa de la moneda de França també acunyava peces de [[franc monegasc]] en l'efígie del príncep de Mónaco, pero no billets) i els territoris francesos de la [[Guayana Francesa]], [[Guadalupe (França)|Guadalupe]], la [[Martinica]], la [[Reunió]], [[Saint-Pierre i Miquelon]] i [[Mayotte]]. |