| | El present llibre seguix la tonica de ''Valencia pionera en España y en el mundo. Desde los dinosaurios hasta el siglo IX''. Est és, per tant, el segon tom de lo que els autors han concebut com una colecció i en ell seguixen el mateix plantejament i argumentari expositiu, resultant un repàs pel devindre temporal i històric farcit de dates, de raonaments, de proves documentals que avalen cada afirmació sobre alló en lo que se pot considerar pionera la societat que habita les terres valencianes, les seues gents i per tant les seues realisacions. | | El present llibre seguix la tonica de ''Valencia pionera en España y en el mundo. Desde los dinosaurios hasta el siglo IX''. Est és, per tant, el segon tom de lo que els autors han concebut com una colecció i en ell seguixen el mateix plantejament i argumentari expositiu, resultant un repàs pel devindre temporal i històric farcit de dates, de raonaments, de proves documentals que avalen cada afirmació sobre alló en lo que se pot considerar pionera la societat que habita les terres valencianes, les seues gents i per tant les seues realisacions. |
| − | Els sis segles que abarca l’obra (s. VIII a XIII), com indica el subtitul, inclouen l’epoca musulmana i els primers moments del regne cristia de Valencia, en acabant de la reconquista. Es tracta d’un interessant espai temporal en el que se produix un canvi fonamental en les estructures socials, en el govern i l’administracio i tambe en moltes costums o en la religio predominant en les terres valencianes, les quals mostren un perfil geografic molt similar a l’actual, encara que, de fet, a la mort de Jaume I, encara quedarien per incorporar les poblacions al sur de la llinea Biar-Bussot. | + | Els sis segles que abarca l'obra ([[Sigle VIII|s. VIII]] a [[Sigle XIII|XIII]]), com indica el subtítul, inclouen l'epoca musulmana i els primers moments del regne cristià de València, en acabant de la reconquista. Es tracta d'un interessant espai temporal en el que se produix un canvi fonamental en les estructures socials, en el govern i l'administració i també en moltes costums o en la religió predominant en les terres valencianes, les quals mostren un perfil geografic molt similar a l'actual, encara que, de fet, a la mort de [[Jaume I]], encara quedarien per incorporar les poblacions al sur de la llinea Biar-Bussot. |
| | Els autors nos acosten als cultius i productes, com la canyamel, la chufa, l’arros o el safrà; a naixents “industries”, com les de la ceramica, la seda o la del paper; institucions com el Tribunal de les Aigües, les confraries, els gremis o els hospitals; a una ordenacio llegislativa modelica i moderna que conferiren els Furs, tambe al Consolat de Mar, al Mustaçaf…; tracten de la Fabrica de Murs i Valls, la ceca; de festes i celebracions; i sobre tot de personages que destacaren en camps tan distints com el politic, el lliterari, el cientific, el medic, el de la caritat, etc…; i de tot justifiquen, documentalment, que forem pioners, nomes quan no ho poden fer –en contades ocasions–, des de la serietat del treball ben fet nos parlaran de controversies. | | Els autors nos acosten als cultius i productes, com la canyamel, la chufa, l’arros o el safrà; a naixents “industries”, com les de la ceramica, la seda o la del paper; institucions com el Tribunal de les Aigües, les confraries, els gremis o els hospitals; a una ordenacio llegislativa modelica i moderna que conferiren els Furs, tambe al Consolat de Mar, al Mustaçaf…; tracten de la Fabrica de Murs i Valls, la ceca; de festes i celebracions; i sobre tot de personages que destacaren en camps tan distints com el politic, el lliterari, el cientific, el medic, el de la caritat, etc…; i de tot justifiquen, documentalment, que forem pioners, nomes quan no ho poden fer –en contades ocasions–, des de la serietat del treball ben fet nos parlaran de controversies. |