23 577
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 10:
Llínea 10: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
→Biografia
Els estudis universitaris els va fer en [[Espanya]], en [[1967]] es va graduar en Filologia Moderna en l'Universitat vasca de Deusto i obtingué el doctorat en l'[[Universitat de Salamanca]] en l'any [[1977]]. Despuix de començar a ensenyar en l'Universitat de Deusto, en 1977 va estar a càrrec de l'ensenyança i l'ensenyança del vasc en l'[[Universitat de Bilbao]], a on va començar a treballar en la Facultat de Ciències de l'Informació. En [[1978]] es va incorporar a la Facultat de Filosofia i Lletres de [[Vitòria]], i en [[1986]] obtingué la Càtedra de Llingüística General. És membre de la Comissió de Professors de l'Universitat del País Vasc des de [[1992]].
Els estudis universitaris els va fer en [[Espanya]], en [[1967]] es va graduar en Filologia Moderna en l'Universitat vasca de Deusto i obtingué el doctorat en l'[[Universitat de Salamanca]] en l'any [[1977]]. Despuix de començar a ensenyar en l'Universitat de Deusto, en 1977 va estar a càrrec de l'ensenyança i l'ensenyança del vasc en l'[[Universitat de Bilbao]], a on va començar a treballar en la Facultat de Ciències de l'Informació. En [[1978]] es va incorporar a la Facultat de Filosofia i Lletres de [[Vitòria]], i en [[1986]] obtingué la Càtedra de Llingüística General. És membre de la Comissió de Professors de l'Universitat del País Vasc des de [[1992]].
Començà a escriure artículs en vasc en les publicacions ''Anaitasuna'' i ''Zeruko Argia'', i més tart en revistes especialisades en llingüística vasca, sempre sobre esta llengua. Dirigí diverses tesis de llicenciatura sobre Llingüística Romànica, Filologia Francesa i Filologia Hispànica, i va colaborar en la preparació del ''Libro Blanco del Euskera''.
Fon professora visitant durant l'any acadèmic [[1994]]-[[1995]] en l'Universitat de la Sorbona (París V-[[René Descartes]]).
Fon membre de la ''New York Academy of Sciences'' (Acadèmia de Ciències de Nova York) en el Departament de Llingüística. També fon membre permanent del Programa Europeu d'Investigació de llengües, EUROTYP. Colaboradora en la ''Gran Enciclopedia de Mundo'' (''Gran Enciclopèdia de Món''). Fon secretària del Departament de Llengua i Lliteratura de la Eusko Ikaskuntza, la Societat d'Estudis Vascs en [[1987]] i la seua presidenta de [[1987]] a [[1994]].
A partir de l'any [[1985]], dels cinc llibres publicats pel Comité de Gramàtica Vasca ''Euskal Gramatika: Los Primeros Pasos'', Rotaetxe va intervindre en quatre. També participà en sis colaboracions en experts internacionals.
== Obra ==
* Sur un point de morphologie nominale du basque», Fuentes Linguae Vasconum, 1971
* Estudio estructural del euskera de Ondarroa, 1978.
* L’accent Basque: Obsevations et hipothésis, 1978.
* Lingüística lógica: la construcción ergativa vasca, ''Revista española de lingüística'', 1978.
* Pluraleko ergatibo-adierazleari buruz, ''Euskera'', 1978.
* Concordancia entre numerales y verbos, Fontes Linguae Vasconum, 1979.
* Cultura oficial y lenguas minoritarias, 1980.
* Sociolingüística: lengua y sociedad en el País Vasco, 1986.
* Sociolingüística, 1988.
* Tipología lingüística: dativo y datividad, 1999.
== Cites ==
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Karmele_Rotaetxe_Amusategi Karmele Rotaetxe en Wikipedia]