1821
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «El '''mar Bàltic''' (del llatí ''Mare Balticum'') és un mar interior del nort de Europa obert al mar del Nort i, finalment, al [[oceà Atlànti...».
El '''mar Bàltic''' (del [[llatí]] ''Mare Balticum'') és un [[mar]] interior del nort de [[Europa]] obert al [[mar del Nort]] i, finalment, al [[oceà Atlàntic]] a través dels estrets de [[Kattegat]] i [[Skagerrak]]. Els països que ho rodegen són (començant per la [[península Escandinava]] i seguint en sentit horari): [[Suècia]], [[Finlàndia]], [[Rússia]] ([[óblast de Leningrad]] i [[Kaliningrado]]), [[Estoniana]], [[Letònia]], [[Lituània]], [[Polònia]], [[Alemanya]] i [[Dinamarca]].
La seua [[Àrea|superfície]] és de 432.800 quilómetros i inclou dos grans golfs: el [[golf de Finlàndia]], entre el sur d'este país i [[Estoniana]], i el [[golf de Bòtnia]], entre la costa oriental de Suècia i l'occidental de Finlàndia. Geològicament és molt jove: només existix des del VI milenari a.C.. És molt poc profunt (la mija és de 57 m; la [[profunditat]] màxima és de 459 m. al nort de l'illa sueca de [[illa de Gotland|Gotland]]), lo que, unida a la poca obertura al [[oceà]], fa la renovació de les aigües molt llenta i favorix els problemes de [[contaminació]]. Les [[marea|marees]] són de molt chicoteta amplitut.
El mar Bàltic és també, el major depòsit de [[enre]] del món, i ademés la seua qualitat és de les millors ( dels vint depòsits del món que hi ha d'[[àmbar]], es diu que l'àmbar del mar bàltic només és superat pels de [[Mèxic]] i la [[República Dominicana]], i és ademés, el que més àmbar de [[conífera]] produïx, i ademés el de millor qualitat. D'ell s'extrauen de 500 a 800 millons de tonellades d'àmbar.
La [[salinitat]] del Bàltic és molt baixa comparada en la d'atres mars o oceans; es pot considerar intermedia entre l'aigua dolça i la salada. Este fet s'explica per la seua alta [[latitut]] (experimenta poca evaporació), combinada en una gran aportació d'aigua dolça per part de molts [[riu]]s que, per culpa de la ya mencionada estretor de la seua comunicació en l'oceà, és molt difícil d'evacuar i renovar en aigua salada. Esta baixa salinitat té unes fortes implicacions biològiques, en moltes espècies diferents de les seues homòlogues en atres mars.
La conca que drena al mar Bàltic comprén la totalitat d'alguns països riberencs com les [[repúbliques bàltiques]], [[Polònia]] i la regió russa de Kaliningrado. Ademés, estos rius naixen en, o travessen territoris pertanyents a atres països que, a pesar de no posseir costes, es comuniquen al mar per via fluvial. Tal és el cas de la [[República Teca]], [[Eslovàquia]], [[Ucraïna]] i [[Bielorúsia]], els que acaben aportant aigua (indirectament) al mar Bàltic.
== Noms ==
El mar Bàltic rep diferents denominacions depenent de la llengua:
* ''Mar Bàltic'' és la forma habitual en les [[llengües romàniques]], les [[llengües eslaves|eslaves]] ([[idioma polac|polac]], [[idioma rus|rus]], [[idioma casubià|casubià]]), les [[llengües bàltiques|bàltiques]] i el [[idioma anglés|anglés]]. Aixina:
:*''Bôlt'' ([[idioma casubià|casubià]]).
:*''Baltijas jura'' ([[idioma letó|letó]]).
:*''Baltijos jura'' ([[idioma lituà|lituà]]).
:*''Morze Baltyckie'' o ''Baltyk'' ([[idioma polac|polac]]).
:*''?????????? ????'', ''Baltískoie More'' ([[Idioma rus|rus]]).
* ''Mar De l'Est'' és com es denomina en totes les [[llengües germàniques]] excepte l'anglés, ademés del [[idioma finés|finés]] (ya que encara que els seus parlants se situen majoritàriament a l'oest del mar, van estar baix domini [[Suècia|suec]] durant molts sigles, i des de la perspectiva sueca el mar sí que queda a l'est). Aixina:
:*''Ostsee'' ([[idioma alemà|alemà]]).
:*''Østersøen'' ([[idioma danés|danés]]).
:*''Itämeri'' ([[Idioma finés|finés]]).
:*''Östersjön'' ([[idioma suec|suec]]).
* ''Mar de l'Oest'' és el nom que se li dóna en [[Estoniana]]:
:*''Läänemeri'' ([[idioma estonià|estonià]]).
== Veja també ==
* [[Baltia]]
* [[Bàltics]]
== Enllaços externs ==
*[http://commons.wikimedia.org/wiki/Baltic_Sea commons|Baltic Sea|mar Báltico]
* [http://www.fimr.fi/en/itamerikanta.Html Portal del mar Bàltic] - un lloc de l'Institut finlandés d'estudis marins ([http://www.fimr.Fi/en.Html FIMR]); en anglés, finés, suec i estonià
* [http://www.travelphoto.pl/Polska/TP00251/TP00251.Htm Mar Bàltic I]
* [http://www.zrot.Pl Mar Bàltic II]
* [http://www.vorpommern.de/english.Html www.vorpommern.de] Informacions sobre el mar bàltic en mapes interactius de la regió
{{Traduït de|es|Mar_Báltico}}
[[Categoria:Mar Bàltic| ]]
[[Categoria:Geografia de Suècia]]
[[Categoria:Geografia de Finlàndia]]
[[Categoria:Geografia de Rússia]]
[[Categoria:Geografia d'Estònia]]
[[Categoria:Geografia de Letònia]]
[[Categoria:Geografia de Lituània]]
[[Categoria:Geografia de Polònia]]
[[Categoria:Geografia d'Alemanya]]
[[Categoria:Geografia de Dinamarca]]
La seua [[Àrea|superfície]] és de 432.800 quilómetros i inclou dos grans golfs: el [[golf de Finlàndia]], entre el sur d'este país i [[Estoniana]], i el [[golf de Bòtnia]], entre la costa oriental de Suècia i l'occidental de Finlàndia. Geològicament és molt jove: només existix des del VI milenari a.C.. És molt poc profunt (la mija és de 57 m; la [[profunditat]] màxima és de 459 m. al nort de l'illa sueca de [[illa de Gotland|Gotland]]), lo que, unida a la poca obertura al [[oceà]], fa la renovació de les aigües molt llenta i favorix els problemes de [[contaminació]]. Les [[marea|marees]] són de molt chicoteta amplitut.
El mar Bàltic és també, el major depòsit de [[enre]] del món, i ademés la seua qualitat és de les millors ( dels vint depòsits del món que hi ha d'[[àmbar]], es diu que l'àmbar del mar bàltic només és superat pels de [[Mèxic]] i la [[República Dominicana]], i és ademés, el que més àmbar de [[conífera]] produïx, i ademés el de millor qualitat. D'ell s'extrauen de 500 a 800 millons de tonellades d'àmbar.
La [[salinitat]] del Bàltic és molt baixa comparada en la d'atres mars o oceans; es pot considerar intermedia entre l'aigua dolça i la salada. Este fet s'explica per la seua alta [[latitut]] (experimenta poca evaporació), combinada en una gran aportació d'aigua dolça per part de molts [[riu]]s que, per culpa de la ya mencionada estretor de la seua comunicació en l'oceà, és molt difícil d'evacuar i renovar en aigua salada. Esta baixa salinitat té unes fortes implicacions biològiques, en moltes espècies diferents de les seues homòlogues en atres mars.
La conca que drena al mar Bàltic comprén la totalitat d'alguns països riberencs com les [[repúbliques bàltiques]], [[Polònia]] i la regió russa de Kaliningrado. Ademés, estos rius naixen en, o travessen territoris pertanyents a atres països que, a pesar de no posseir costes, es comuniquen al mar per via fluvial. Tal és el cas de la [[República Teca]], [[Eslovàquia]], [[Ucraïna]] i [[Bielorúsia]], els que acaben aportant aigua (indirectament) al mar Bàltic.
== Noms ==
El mar Bàltic rep diferents denominacions depenent de la llengua:
* ''Mar Bàltic'' és la forma habitual en les [[llengües romàniques]], les [[llengües eslaves|eslaves]] ([[idioma polac|polac]], [[idioma rus|rus]], [[idioma casubià|casubià]]), les [[llengües bàltiques|bàltiques]] i el [[idioma anglés|anglés]]. Aixina:
:*''Bôlt'' ([[idioma casubià|casubià]]).
:*''Baltijas jura'' ([[idioma letó|letó]]).
:*''Baltijos jura'' ([[idioma lituà|lituà]]).
:*''Morze Baltyckie'' o ''Baltyk'' ([[idioma polac|polac]]).
:*''?????????? ????'', ''Baltískoie More'' ([[Idioma rus|rus]]).
* ''Mar De l'Est'' és com es denomina en totes les [[llengües germàniques]] excepte l'anglés, ademés del [[idioma finés|finés]] (ya que encara que els seus parlants se situen majoritàriament a l'oest del mar, van estar baix domini [[Suècia|suec]] durant molts sigles, i des de la perspectiva sueca el mar sí que queda a l'est). Aixina:
:*''Ostsee'' ([[idioma alemà|alemà]]).
:*''Østersøen'' ([[idioma danés|danés]]).
:*''Itämeri'' ([[Idioma finés|finés]]).
:*''Östersjön'' ([[idioma suec|suec]]).
* ''Mar de l'Oest'' és el nom que se li dóna en [[Estoniana]]:
:*''Läänemeri'' ([[idioma estonià|estonià]]).
== Veja també ==
* [[Baltia]]
* [[Bàltics]]
== Enllaços externs ==
*[http://commons.wikimedia.org/wiki/Baltic_Sea commons|Baltic Sea|mar Báltico]
* [http://www.fimr.fi/en/itamerikanta.Html Portal del mar Bàltic] - un lloc de l'Institut finlandés d'estudis marins ([http://www.fimr.Fi/en.Html FIMR]); en anglés, finés, suec i estonià
* [http://www.travelphoto.pl/Polska/TP00251/TP00251.Htm Mar Bàltic I]
* [http://www.zrot.Pl Mar Bàltic II]
* [http://www.vorpommern.de/english.Html www.vorpommern.de] Informacions sobre el mar bàltic en mapes interactius de la regió
{{Traduït de|es|Mar_Báltico}}
[[Categoria:Mar Bàltic| ]]
[[Categoria:Geografia de Suècia]]
[[Categoria:Geografia de Finlàndia]]
[[Categoria:Geografia de Rússia]]
[[Categoria:Geografia d'Estònia]]
[[Categoria:Geografia de Letònia]]
[[Categoria:Geografia de Lituània]]
[[Categoria:Geografia de Polònia]]
[[Categoria:Geografia d'Alemanya]]
[[Categoria:Geografia de Dinamarca]]