Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
sense resum d'edició
Llínea 4: Llínea 4:     
Les primeres ordenances foren sancionades en [[1697]] i actualment es rigen per les de [[1999]]. També tenen com a patrona a la Mare de Deu baix l'Immaculada Concepció. Des de la [[Real Cèdula]] de [[1760]] fruïx dels mateixos privilegis que les de [[Granada]] i [[Sevilla]].
 
Les primeres ordenances foren sancionades en [[1697]] i actualment es rigen per les de [[1999]]. També tenen com a patrona a la Mare de Deu baix l'Immaculada Concepció. Des de la [[Real Cèdula]] de [[1760]] fruïx dels mateixos privilegis que les de [[Granada]] i [[Sevilla]].
+
 
 +
La Real Maestrança de Cavalleria de Valéncia està agermanada en l'Esquadró Blindat del Regiment de Cavalleria Llaugera Lusitania nº8 de l'eixercit.
 +
 
 +
Actualment el Conte de la Ventosa es el Tinent de "Hermano Mayor" de la RMCV i el seu màxim representant. Hui en dia els fines d'esta real institució son d'orde assistencial, cultural i social.
 +
 
 +
 
 +
== La RMCV en la Guerra de l'Independència ==
 
Es l'única Maestrança de les cinc que n'hi ha en [[Espanya]] que ha lluitat en combat real puix participà activament en la [[Guerra de l'Independència]] contra Napoleó des de [[1808]] fins a [[1814]]. Durant el combat moriren quatre cavallers i atres quinze foren presoners. Per a finançar un esquadró durant la guerra la Real Maestrança de Cavalleria de Valéncia tingué que vendre part de les seues propietats.
 
Es l'única Maestrança de les cinc que n'hi ha en [[Espanya]] que ha lluitat en combat real puix participà activament en la [[Guerra de l'Independència]] contra Napoleó des de [[1808]] fins a [[1814]]. Durant el combat moriren quatre cavallers i atres quinze foren presoners. Per a finançar un esquadró durant la guerra la Real Maestrança de Cavalleria de Valéncia tingué que vendre part de les seues propietats.
   −
La Real Maestrança de Cavalleria de Valéncia està agermanada en l'Esquadró Blindat del Regiment de Cavalleria Llaugera Lusitania nº8 de l'eixercit. Actualment els seus fins son d'orde assistèncial, cultural i social.
+
 
 +
 
 +
 
 +
 
     

Menú de navegació