40 333
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 5:
Llínea 5: − + − + − + + + + + + +
sense resum d'edició
L'Efecte Compton va ser estudiat pel físic [[Arthur Compton]] en l'any [[1923]], quí va poder explicar-ho utilisant la noció quàntica de la radiació electromagnètica com [[quant]]s d'energia i la mecànica relativista de [[Albert Einstein|Einstein]]. L'efecte Compton va constituir la demostració final de la naturalea quàntica de la llum despuix dels estudis de [[Planck]] sobre el [[cos negre]] i l'explicació de [[Albert Einstein]] del [[efecte fotoelèctric]].
L'Efecte Compton va ser estudiat pel físic [[Arthur Compton]] en l'any [[1923]], quí va poder explicar-ho utilisant la noció quàntica de la radiació electromagnètica com [[quant]]s d'energia i la mecànica relativista de [[Albert Einstein|Einstein]]. L'efecte Compton va constituir la demostració final de la naturalea quàntica de la llum despuix dels estudis de [[Planck]] sobre el [[cos negre]] i l'explicació de [[Albert Einstein]] del [[efecte fotoelèctric]].
Compton va descobrir este efecte al experimentar en [[rajos X]], els quals varen ser dirigits contra una de les cares d'un bloc de carbó. En chocar els rajos X en el bloc es varen difondre en vàries direccions; a mesura que l'àngul dels rajos difosos aumentava, també s'incrementava la seua llongitut d'ona. En base a la [[Mecànica quàntica|teoria quàntica]], Compton va afirmar que l'efecte es devia a que el [[quant]] de rajos X actua com una partícula material en chocar contra l'electró, per lo que l'energia cinètica que el quant li comunica a l'electró li representa una pèrdua en la seua energia original.<ref>{{Cita lliure|llinages=Pérez Montiel|nomene=Héctor|enlaceautor=|títul=Física general|url=|fechaacceso=|any=2011|editorial=Grup Editorial Pàtria|isbn=|editor=|ubicació=|pàgina=|idioma=espanyol|capítul=17}}</ref>
Compton va descobrir este efecte al experimentar en [[rajos X]], els quals varen ser dirigits contra una de les cares d'un bloc de carbó. En chocar els rajos X en el bloc es varen difondre en vàries direccions; a mesura que l'àngul dels rajos difosos aumentava, també s'incrementava la seua llongitut d'ona. En base a la [[Mecànica quàntica|teoria quàntica]], Compton va afirmar que l'efecte es devia a que el [[quant]] de rajos X actua com una partícula material en chocar contra l'electró, per lo que l'energia cinètica que el quant li comunica a l'electró li representa una pèrdua en la seua energia original.
Com a conseqüència d'estos estudis Compton va guanyar el [[Premi Nobel|Premi Nobel de Física]] en l'any [[1927]].
Com a conseqüència d'estos estudis Compton va guanyar el [[Premi Nobel|Premi Nobel de Física]] en l'any [[1927]].
Este efecte és d'especial rellevància científica, ya que no pot ser explicat a través de la naturalea ondulatòria de la llum. La llum deu comportar-se com a partícula per a poder explicar estes observacions, per lo que adquirix una [[dualitat ona corpúscul]] característica de la [[mecànica quàntica]].
Este efecte és d'especial rellevància científica, ya que no pot ser explicat a través de la naturalea ondulatòria de la llum. La llum deu comportar-se com a partícula per a poder explicar estes observacions, per lo que adquirix una [[dualitat ona corpúscul]] característica de la [[mecànica quàntica]].
==Bibliografia ==
== Referències ==
* [https://www.lle.rochester.edu/media/publications/documents/theses/Moore.pdf C. Moore (1995). «Observación de la transición de la dispersión Thomson a Compton en interacciones multifotónicas ópticas con electrones».]
* P. Christillin (1986). «Dispersión Compton nuclear». J. Phys. G: Nucl. Phys. 12 (9): 837-851. Bibcode:1986JPhG...12..837C. S2CID 250783416. doi:10.1088/0305-4616/12/9/008
* Pérez Montiel, Héctor (2011). «17». Física general. Grupo Editorial Patria
* Ridwan, S. M., El-Tayyeb, F., Hainfeld, J. F., & Smilowitz, H. M. (2020). Distributions of intravenous injected iodine nanoparticles in orthotopic U87 human glioma xenografts over time and tumor therapy. Nanomedicine, 15(24), 2369-2383
== Bibliografia ==
* Compton, Arthur H. (May 1923). «A Quantum Theory of the Scattering of X-Rays by Light Elements». Physical Review 21 (5): 483-502. Bibcode:1923PhRv...21..483C. doi:10.1103/PhysRev.21.483. (trabajo original de 1923 en el sitio web de la American Physical Society)
* Compton, Arthur H. (May 1923). «A Quantum Theory of the Scattering of X-Rays by Light Elements». Physical Review 21 (5): 483-502. Bibcode:1923PhRv...21..483C. doi:10.1103/PhysRev.21.483. (trabajo original de 1923 en el sitio web de la American Physical Society)