39 298
edicions
Canvis
sense resum d'edició
El '''protó''' és una [[partícula subatòmica]] en [[càrrega elèctrica]] positiva d'1 [[Càrrega elèctrica elemental|e]] (1.6 × 10<sup>-19</sup> [[coulomb|C]]). El protó es classifica com a [[barió]], i està compost per tres [[quarks]] (uud). L'[[antimatèria|antipartícula]] corresponent, l'[[antiprotó]], té les mateixes característiques que el protó pero és de càrrega elèctrica negativa.
El '''protó''' és una [[partícula subatòmica]] en [[càrrega elèctrica]] positiva d'1 [[Càrrega elèctrica elemental|e]] (1.6 × 10<sup>-19</sup> [[coulomb|C]]). El protó es classifica com a [[barió]], i està compost per tres [[quarks]] (uud). L'[[antimatèria|antipartícula]] corresponent, l'[[antiprotó]], té les mateixes característiques que el protó pero és de càrrega elèctrica negativa.
== Història ==
Generalment se li acredita a [[Ernest Rutherford]] el descobriment del protó. En l'any [[1918]] Rutherford va descobrir que quan es disparen partícules alfa contra un gas de [[nitrogen]], els seus detectors de centelleo mostren els signes de núcleus d'hidrogen. Rutherford va determinar que l'únic lloc del com podien provindre estos núcleus era del nitrogen i que per tant el nitrogen devia contindre núcleus d'hidrogen. Per estes raons Rutherford va sugerir que el núcleu d'hidrogen, del que en l'época se sabia que el seu número atòmic era 1, devia ser una partícula fonamental.
Abans que Rutherford, en l'any [[1886]], [[Eugene Goldstein]] havia observat rajos catòdics composts per ions carregats positivament. Despuix del descobriment de l'electró per J.J. Thomson, Goldstein va sugerir que, ya que l'àtom era eléctricament neutre, el mateix devia contindre partícules carregades positivament. Goldstein va usar els rajos canals i va poder calcular la raó carrega/massa. Va trobar que dites raons canviaven quan variaven els gasos que usava en el tubo de rajos catòdics. Lo que Goldstein creïa que eren protons varen resultar ser ions positius. No obstant, els seus treballs varen ser llargamente ignorats per la comunitat de físics.
== Referències ==
== Referències ==