Canvis

[[File:Refracao.png|thumb|right|190px|Fenomen de la [[refracció]] ]]

[[File:Catedral de Jaén - Sacristía.jpg|thumb|250pc|Llum solar]]

 

 

La '''llum''' és el conjunt de la [[radiació electromagnètica]] que pot percebre l'[[ull]] humà i no pot percebre. Este terme també pot ser utilisat per a fer referència a la [[llum visible]]. Esta radiació es propaga per ones. La llum viaja en llínea recta, es reflecta en una superfície reflectant  i canvia de direcció quan es refracta. Allà a on és obstaculisada apareix l'[[ombra]]. <ref>http://www.quimicaweb.net/grupo_trabajo_ccnn_2/tema5/</ref>

La '''llum''' és el conjunt de la [[radiació electromagnètica]] que pot percebre l'[[ull]] humà i no pot percebre. Este terme també pot ser utilisat per a fer referència a la [[llum visible]]. Esta radiació es propaga per ones. La llum viaja en llínea recta, es reflecta en una superfície reflectant  i canvia de direcció quan es refracta. Allà a on és obstaculisada apareix l'[[ombra]]. <ref>http://www.quimicaweb.net/grupo_trabajo_ccnn_2/tema5/</ref>

== Propietats de la llum ==

== Propietats de la llum ==

[[File:Refraction-with-soda-straw.jpg|thumb|200px|Refracció]]

 

[[File:Refraction-with-soda-straw.jpg|thumb|190px|Refracció]]

=== Refracció ===

=== Refracció ===

=== Reflexió i dispersió ===

=== Reflexió i dispersió ===

 

En incidir la llum en un cos, la matèria de la que està constituït reté uns instants la seua energia i a continuació la reemit en totes les direccions. Este fenomen és denominat reflexió. No obstant, en superfícies ópticament planes, per interferències destructives, la major part de la radiació es pert, llevat la que es propaga en el mateix àngul que va incidir. Eixemples simples d'este efecte són els [[Espill|espills]], els metals polits o l'aigua d'un [[riu]] (que té el fondo obscur).

En incidir la llum en un cos, la matèria de la que està constituït reté uns instants la seua energia i a continuació la reemit en totes les direccions. Este fenomen és denominat reflexió. No obstant, en superfícies ópticament planes, per interferències destructives, la major part de la radiació es pert, llevat la que es propaga en el mateix àngul que va incidir. Eixemples simples d'este efecte són els [[Espill|espills]], els metals polits o l'aigua d'un [[riu]] (que té el fondo obscur).

El fenomen de la polarisació s'observa en uns cristals determinats que individualment són transparents. No obstant, si es coloquen dos en série, paralels entre sí i en un girat un determinat àngul sobre l'atre, la llum no pot travessar-los. Si es va rotant un dels cristals, la llum escomença a travessar-los alcançant-se la màxima intensitat quan s'ha rotat el cristal 90° sexagesimals respecte a l'àngul de total obscuritat.

El fenomen de la polarisació s'observa en uns cristals determinats que individualment són transparents. No obstant, si es coloquen dos en série, paralels entre sí i en un girat un determinat àngul sobre l'atre, la llum no pot travessar-los. Si es va rotant un dels cristals, la llum escomença a travessar-los alcançant-se la màxima intensitat quan s'ha rotat el cristal 90° sexagesimals respecte a l'àngul de total obscuritat.

 

== Referències ==

== Referències ==

<references />

<references />