| Llínea 3: |
Llínea 3: |
| | El '''Banc de Valéncia''' és el sext banc de [[Espanya]], i té la seua seu en la ciutat de [[Valéncia]], [[Comunitat Valenciana]]. Els seus principals accionistes són les [[caixa d'aforros|caixes d'estalvi]] valencianes [[Caixa Mediterràneu|CAM]] i [[Bancaixa]]. | | El '''Banc de Valéncia''' és el sext banc de [[Espanya]], i té la seua seu en la ciutat de [[Valéncia]], [[Comunitat Valenciana]]. Els seus principals accionistes són les [[caixa d'aforros|caixes d'estalvi]] valencianes [[Caixa Mediterràneu|CAM]] i [[Bancaixa]]. |
| | | | |
| − | Fon fundat el [[20 de març]] de [[1900]], sent el seu primer president el senyor [[José Tartiere Lenegre]]. Deu anys més tard, el banc ya va aparéixer en la ''Guia Mercantil i Industrial'' de Valéncia. En [[1927]] va assumir la presidència de l'entitat [[Vicente Noguera Bonora]], per a un any més tard inaugurar l'oficina central en el carrer Alfredo Calderón de Valéncia. Un any més tard, el banc va comprar el [[Banc de Castelló]]. | + | Fon fundat el [[20 de març]] de [[1900]], sent el seu primer president el senyor [[José Tartiere Lenegre]]. Deu anys més tart, el banc ya va aparéixer en la ''Guia Mercantil i Industrial'' de Valéncia. En [[1927]] va assumir la presidència de l'entitat [[Vicente Noguera Bonora]], per a un any més tart inaugurar l'oficina central en el carrer Alfredo Calderón de Valéncia. Un any més tart, el banc va comprar el [[Banc de Castelló]]. |
| | | | |
| − | En [[1936]] l'entitat va obrir una oficina en [[Sant Sebastià]]. En [[1940]] va haver-hi un nou canvi de president, accedint al càrrec [[Antonio Noguera Bonora]], càrrec que en [[1954]] fon ocupat per [[Ignacio Villalonga Villalba]]. En els [[anys 1950]] es va popularisar la colecció de calendaris emesa per l'entitat. En [[1964]] va accedir al càrrec de president [[Joaquín Reig Rodríguez]]. | + | En [[1936]] l'entitat va obrir una oficina en [[Sant Sebastià]]. En [[1940]] va haver un nou canvi de president, accedint al càrrec [[Antonio Noguera Bonora]], càrrec que en [[1954]] fon ocupat per [[Ignacio Villalonga Villalba]]. En els [[anys 1950]] es va popularisar la colecció de calendaris emesa per l'entitat. En [[1964]] va accedir al càrrec de president [[Joaquín Reig Rodríguez]]. |
| | | | |
| − | En [[1974]] el banc va inaugurar el seu Centre de Càlcul, i en [[1978]] la seua primera oficina en [[Madrit]]. En [[1984]] va tornar a haver-hi un nou canvi en la presidència, sent el nou president [[Antonio Girona Busutil]]. A finals dels anys 1980, en [[1989]] el banc va conseguir la sifra de 230 oficines. En els [[anys 1990]] va haver-hi tres canvis en la presidència, en [[1993]] fon nomenat president [[Antonio Escámez López]], un any més tart, en [[1994]], [[José María Simó Nogués]], i en [[1997]] [[Antonio J. Tirat Jiménez]]. Seguint una llínea d'expansió, el Banc de Valéncia va comprar en [[1997]] el [[Banc de Múrcia]], encara que la fusió es va produir en [[2002]]. Eixe mateix any, el Banc de Valéncia va inaugurar la seua primera botiga de Bosa. | + | En [[1974]] el banc va inaugurar el seu Centre de Càlcul, i en [[1978]] la seua primera oficina en [[Madrit]]. En [[1984]] hagué un nou canvi en la presidència, sent el nou president [[Antonio Girona Busutil]]. A finals dels anys 1980, en [[1989]] el banc va conseguir la sifra de 230 oficines. En els [[anys 1990]] va haver tres canvis en la presidència, en [[1993]] fon nomenat president [[Antonio Escámez López]], un any més tart, en [[1994]], [[José María Simó Nogués]], i en [[1997]] [[Antonio J. Tirado Jiménez]]. Seguint una llínea d'expansió, el Banc de Valéncia va comprar en [[1997]] el [[Banc de Múrcia]], encara que la fusió es va produir en [[2002]]. Eixe mateix any, el Banc de Valéncia va inaugurar la seua primera tenda de Bossa. |
| | | | |
| − | A l'arribar l'any [[2000]] l'entitat va celebrar el seu centenari en l'organisació de diversos actes i celebracions. El nombre d'oficines de l'entitat va conseguir les 350 en [[2003]]. En [[2004]] que fora president de la [[Generalitat Valenciana]], [[José Luis Olivas Martínez]] va asumir la direcció de l'entitat. | + | A l'arribar l'any [[2000]] l'entitat va celebrar el seu centenari en l'organisació de diversos actes i celebracions. El número d'oficines de l'entitat alcançà les 350 en [[2003]]. En [[2004]], el que fora president de la [[Generalitat Valenciana]], [[José Luis Olivas Martínez]] va assumir la direcció de l'entitat. |
| | | | |
| | == Activitat == | | == Activitat == |
| − | En el tercer trimestre de 2009 poseïa uns actius de 22.528 millons d'euros i el seu benefici net ascendia a 106,3 millons €. A 31-12-2008 conta en 452 sucursals distribuïdes per tot Espanya. <ref>{{cita web | + | En el tercer trimestre de 2009 posseïa uns actius de 22.528 millons d'euros i el seu benefici net ascendia a 106,3 millons €. A 31-Decembre-2008 conta en 452 sucursals distribuïdes per tota Espanya. <ref>{{cita web |
| | |apellido = | | |apellido = |
| | |nombre = | | |nombre = |
| Llínea 30: |
Llínea 30: |
| | {{listaref}} | | {{listaref}} |
| | | | |
| − | == Veja també == | + | == Vore també == |
| | *[[Edifici del Banc de Valéncia]] | | *[[Edifici del Banc de Valéncia]] |
| | | | |
| − | [[Categoria:Bancs d'España|Valencia]] | + | [[Categoria:Bancs d'Espanya|Valencia]] |
| | [[Categoria:Empreses de la Comunitat Valenciana]] | | [[Categoria:Empreses de la Comunitat Valenciana]] |