40 333
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: + + + + + + + + + + + Llínea 5:
Llínea 16: − + − + + + + + + + + + + + + + + + − + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + Llínea 18:
Llínea 123: + + + + + + + + +
sense resum d'edició
{{Biografia|
| nom = Félix de Azúa Comella
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Filòsof, escritor i poeta.
| data_naix = [[30 d'abril]] de [[1944]]
| lloc_naix = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
| data_mort =
| lloc_mort =
}}
'''Félix de Azúa Comella''' ([[Barcelona]], [[30 d'abril]] de [[1944]]) és un filòsof, escritor i poeta [[Espanya|espanyol]], membre de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE).
'''Félix de Azúa Comella''' ([[Barcelona]], [[30 d'abril]] de [[1944]]) és un filòsof, escritor i poeta [[Espanya|espanyol]], membre de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE).
Félix de Azúa Comella és llicenciat en Filosofia i Lletres i doctor en Filosofia per l'[[Universitat de Barcelona]], en la tesis titulada ''Aspectes de l'estètica de Diderot: El doble model neoclàssic-romàntic'', dirigida per [[José María Valverde Pacheco]] i defesa en l'any [[1982]].
Félix de Azúa Comella és llicenciat en Filosofia i Lletres i doctor en Filosofia per l'[[Universitat de Barcelona]], en la tesis titulada ''Aspectes de l'estètica de Diderot: El doble model neoclàssic-romàntic'', dirigida per [[José María Valverde Pacheco]] i defesa en l'any [[1982]].
Iniciada ya la seua carrera lliterària, a principis dels anys setanta, com a conseqüència del tancament de les facultats universitàries a raïl dels successos de [[1969]], es va traslladar durant tres anys de [[Madrit]] a [[París]], a on va compaginar els seminaris universitaris en l'ambient de les tertúlies en el Barri Llatí, freqüentant la que duya [[Agustín García Calvo]] en el café La Boule d'Or, al que considera el seu mestre i la persona que el va dur a la [[Filosofia]].
Iniciada ya la seua carrera lliterària, a principis dels [[Anys 1970|anys setanta]], com a conseqüència del tancament de les facultats universitàries a raïl dels successos de [[1969]], es va traslladar durant tres anys de [[Madrit]] a [[París]], a on va compaginar els seminaris universitaris en l'ambient de les tertúlies en el Barri Llatí, freqüentant la que duya [[Agustín García Calvo]] en el café La Boule d'Or, al que considera el seu mestre i la persona que el va dur a la [[Filosofia]].
(Secció per completar)
En els anys huitanta va iniciar la docència universitària, primer en la Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació de Zorroaga ([[Sant Sebastià]]), dependent de l'[[Universitat del País Vasc]], i despuix en l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de l'[[Universitat Politècnica de Catalunya]], a on en [[1993]] va obtindre per concurs la plaça de catedràtic en l'àrea de coneiximent d'Estètica i Teoria de les Arts. Fon nomenat director de l'Institut Cervantes de París, càrrec en el que estigué entre [[1993]] i [[1995]] i del que dimití per diferències en les polítiques mantingudes en eixe moment pels responsables del Ministeri d'Assunts Exteriors.
És colaborador habitual dels diaris ''[[El País]]'' i ''[[El Periódico de Catalunya]]'', colaborant com a columniste, articuliste i agitador cultural.
En la seua trayectòria poètica se li va vincular inicialment a la generació dels «novísimos», des de que en [[1970]] [[Josep Maria Castellet]] ho incorpora a l'antologia ''Nueve novísimos poetas españoles'', formant la «coqueluche» de la mateixa, junt als poetes [[Pere Gimferrer]], [[Vicente Molina Foix]], [[Leopoldo María Panero]], [[Guillermo Moltó]] i [[Ana María Moix]]. En esta antologia cobra un paper rellevant en la poesia espanyola contemporànea, encara que en seguida va renegar del seu ofici exclusiu de poeta. La seua poesia està considerada freda i hermètica, girant sobre els eixos temàtics del buit i el no res. Sobre la seua producció narrativa i de prosa lliterària destaca pel seu caràcter reflexiu i culturaliste, incloent fortes dosis d'ironia i sarcasme, sobretot en els seus texts més recents.
A mitan de la primera década del [[sigle XXI]], durant el procés de la tramitació llegislativa de la reforma estatutària de Catalunya, fon un dels quinze firmants dels dos manifests de la plataforma política [[Ciutadans de Catalunya]] ([[2005]] i [[2006]]), a favor de la constitució d'una formació política que s'autodenominara no nacionalista. A finals de [[2011]], decidix traslladar la seua residència a [[Madrit]] junt a la seua parella, l'arquitecta Eva Fidalgo Elices (18 de giner de [[1974]]), en la que té una filla.
Des de l'any [[2015]] és membre de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE), a on té assignat el silló «H» succeint a [[Martín de Riquer]].
Durant els anys [[2022]] i [[2023]], Azúa ha escrit ocasionalment artículs d'opinió per a ''[[The Objective]]''.
== Polèmica ==
A principis de l'any [[2024]], Félix de Azúa declara abandonar les colaboracions en el periòdic ''El País'' per solidaritat en [[Fernando Savater]] que havia segut censurat per dit periòdic.
== Obra ==
== Obra ==
(Secció per completar)
=== Poesia ===
* ''Cepo para nutria''. [[Madrid]]: Pájaro de papel, 1968.
* ''El velo en el rostro de Agamenón'' (1966-1969). [[Barcelona]]: El Bardo, 1970.
* ''Edgar en Stéphane''. Barcelona: Lumen, 1971. ISBN 978-84-264-2904-9
* ''Lengua de cal''. Madrid: [[Editorial Visor|Visor]], 1972.
* ''Pasar y siete canciones''. Barcelona: La Gaya Ciencia, 1977. ISBN 978-84-7080-917-0
* ''Poesía'' (1968-1978). Madrid: [[Ediciones Hiperión|Hiperión]], 1979. ISBN 978-84-85272-52-5 Recoge los cinco libros anteriores.
* ''Farra''. Madrid: Hiperión, 1983. ISBN 978-84-7517-087-9
* ''Poesía'' (1968-1989). Madrid: Hiperión, 1989. 246 páginas. ISBN 978-84-7517-271-2 Recoge los seis libros anteriores.
* ''Última sangre'' (Poesía 1968-2007). Barcelona: [[Editorial Bruguera|Bruguera]], 2007. 259 páginas. ISBN 978-84-02-42035-0 Recoge los libros anteriores e incorpora la serie de siete poemas que da nombre al volumen.
=== Novela ===
* ''Las lecciones de Jena''. [[Barcelona]]: Barral, 1972. ISBN 978-84-211-0247-3
* ''Las lecciones suspendidas''. [[Madrid]]: [[Editorial Alfaguara|Alfaguara]], 1978. ISBN 978-84-204-2030-1
* ''Última lección''. Madrid: Legasa, 1981. 138 páginas. ISBN 978-84-85701-56-8
* ''Mansura''. Barcelona: [[Editorial Anagrama|Anagrama]], 1984. 176 páginas. ISBN 978-84-339-1710-2
* ''Historia de un idiota contada por él mismo o El contenido de la felicidad''. Barcelona: Anagrama, 1986. 126 páginas. ISBN 978-84-339-1738-6
* ''Diario de un hombre humillado''. Barcelona: Anagrama, 1987. 288 páginas. V [[Premio Herralde]]. ISBN 978-84-339-1756-0
* ''Cambio de bandera''. Barcelona: Anagrama, 1991. 254 páginas. ISBN 978-84-339-0930-5
* ''Demasiadas preguntas''. Barcelona: Anagrama, 1994. 208 páginas. ISBN 978-84-339-0966-4
* ''Momentos decisivos''. Barcelona: Anagrama, 2000. 368 páginas. ISBN 978-84-339-2452-0
* ''Génesis''. Barcelona: Literatura Random House, 2015. 192 páginas. ISBN 978-84-397-2969-3
=== Relats ===
* «Quien se vio». En: ''Tres cuentos didácticos''. [[Barcelona]]: La Gaya Ciencia, 1975. ISBN 978-84-7080-016-0
* ''La venganza de la verdad''. [[Madrid]]: [[Ediciones Hiperión|Hiperión]], 1978.
* ''El largo viaje del mensajero''. Barcelona: Editorial Antártida, 1991. 48 páginas. ISBN 978-84-7596-274-0
* «Herédame». En: ''El País'', 6; 7 ago. 1985. ISSN 1697-9397
* ''El trencadizo''. [[Cuenca (España)|Cuenca]]: Antojos, 1989. Ilustrado por Rafael Canogar. ISBN 978-84-86753-02-3
* «La pasajera». En: ''El País'', 18 nov. 1990. ISSN 1697-9397
* «La resignación de la soberbia». En: ''Los pecados capitales''. Barcelona: [[Editorial Grijalbo|Grijalbo]], 1990.
* «La pasajera». En: ''Cuentos de cabecera'' [vol. 7]. Barcelona: [[Planeta-DeAgostini]]; NH Hoteles, 1996.
* «La segunda cicatriz». En: ''Cuentos de cabecera'' [vol. 7]. Barcelona: Planeta-DeAgostini; NH Hoteles, 1996.
* «El padre de sus hijos». En: ''Barcelona, un día''. Madrid: [[Editorial Alfaguara|Alfaguara]], 1998.
* «La verdad está arriba». En ''Turia. Revista Cultural'', 1998, n. 46, pp. 49-54. ISSN 0213-4373
=== Ensaig ===
* ''Conocer Baudelaire y su obra''. [[Barcelona]]: Dopesa, 1978. 124 páginas. ISBN 978-84-7235-391-6
* ''Baudelaire y su obra''. Barcelona: Dopesa, 1978. 128 páginas. ISBN 978-84-7235-392-3
* ''La paradoja del primitivo''. Barcelona: [[Seix Barral]], 1983. 388 páginas. ISBN 978-84-322-0827-0
* ''El aprendizaje de la decepción''. [[Pamplona]]: Pamiela, 1989. 204 páginas. ISBN 978-84-7681-084-2
* ''La Venecia de Casanova''. Barcelona: Planeta, 1990. 169 páginas. ISBN 978-84-320-4912-5
* ''Baudelaire y el artista de la vida moderna''. Pamplona: Pamiela, 1992. 176 páginas. ISBN 978-84-7681-116-0; Y Barcelona: Anagrama, 1999. 176 páginas. ISBN 978-84-339-0575-8
* ''Salidas de tono. 50 reflexiones de un ciudadano''. Barcelona: [[Editorial Anagrama|Anagrama]], 1997. 224 páginas. ISBN 978-84-339-0527-7
* ''Lecturas compulsivas. Una invitación''. Barcelona: Anagrama, 1998. 320 páginas. ISBN 978-84-339-0565-9
* ''La invención de Caín. Ciudades y ciudadanos''. [[Madrid]]: [[Editorial Alfaguara|Alfaguara]], 1999. 347 páginas. ISBN 978-84-204-3086-7
* ''Diccionario de las Artes''. Barcelona: Anagrama, 2002. 307 páginas. ISBN 978-84-339-6182-2; Y Barcelona: Debate, 2011. 335 páginas. 2ª edición, revisada y ampliada. ISBN 978-84-9992-003-0
* ''Cortocircuitos. Imágenes mudas''. Madrid: Abada Editores, 2004. 90 páginas. ISBN 978-84-96258-25-9
* ''La arquitectura de la no-ciudad''. Pamplona: Universidad Pública de Navarra, 2004. 240 páginas. ISBN 978-84-9769-054-6
* ''Esplendor y nada''. Barcelona: El Lector Universal, 2006. 278 páginas. ISBN 978-84-935020-0-3
* ''Abierto a todas horas''. Madrid: Alfaguara, 2007. 244 páginas. ISBN 978-84-204-7189-1
* ''Ovejas negras''. Barcelona: [[Editorial Bruguera|Bruguera]], 2007. 251 páginas. ISBN 978-84-02-42020-6
* ''La pasión domesticada. Las reinas de Persia y el nacimiento de la pintura moderna''. Madrid: Abada Editores, 2007. 94 páginas. ISBN 978-84-96775-13-8
* «Prefacio», en ''Contre Guernica. Pamphlet'', de [[Antonio Saura]]. [[Ginebra (Suiza)|Ginebra]]: Archives Antonio Saura; 5 Continents Editions, 2008. 120 páginas. ISBN 978-88-7439-475-3
* «Prefacio», en ''Contra el Guernica. Libelo'', de Antonio Saura. Ginebra: Archives Antonio Saura; Ediciones La Central; [[Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía]], 2009. 120 páginas. ISBN 978-84-936793-9-2
* ''Autobiografía sin vida''. Barcelona: [[Mondadori]], 2010. 176 páginas. ISBN 978-84-397-2322-6
* «La violencia del género», en ''De las news a la eternidad'', de Félix de Azúa (coord.). Madrid: Círculo de Bellas Artes, 2012. 184 páginas. ISBN 978-84-939928-2-8
* ''Autobiografía de papel''. Barcelona: Mondadori, 2013. 184 páginas. ISBN 978-84-397-2722-4
* ''Contra Jeremías. Artículos políticos''. Barcelona: Debate, 2013. 212 páginas. ISBN 978-84-9992-289-8
* ''Nuevas lecturas compulsivas''. Madrid: Círculo de Tiza, 2017. 384 páginas. ISBN 978-84-945719-0-9
* ''Volver la mirada. Ensayos sobre arte''. Barcelona: Debate, 2019. 320 páginas. ISBN 978-84-9992-939-2
* ''Tercer acto''. Barcelona: Literatura Random House, 2020. 224 páginas. ISBN 978-8439737810
Félix de Azúa també ha fet traduccions i, aixina com, han traduït algunes de les seues obres.
== Premis i guardons ==
=== Lliteraris ===
* 1987 - V Premi Herralde de novela. [[Barcelona]]: [[Editorial Anagrama]], per la seua obra ''Diario de un hombre humillado''.
* 2012 - XXXVII Premi César González-Ruano de periodisme. [[Madrid]]: Fundació Mapfre, per la seua obra ''Contra Jeremías''.
* 2014 - Premi Internacional d'Ensaig Caballero Bonald per la seua obra ''Autobiografía de papel''.
=== Trayectòria ===
* 2000 - Premio Internazionale Sebetia-Ter. Cultura: Arte e Letteratura. [[Nàpols]]: Centri di Studi di Arte e Cultura di Napoli Sebetia-Ter.
* 2001 - VII Premi de reconeiximent a la Tolerància. [[Barcelona]]: Associació per la Tolerància.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
* [https://www.rae.es/academico/felix-de-azua Ficha de Félix de Azúa - Real Acadèmia Espanyola]
* [https://www.rae.es/academico/felix-de-azua Ficha de Félix de Azúa - Real Acadèmia Espanyola]
* [https://www.libertaddigital.com/cultura/2024-01-29/felix-de-azua-sale-de-el-pais-en-solidaria-con-savater-7091679/ Félix de Azúa deja 'El País' en solidaridad con Savater - Libertad Digital]
* [https://www.libertaddigital.com/cultura/2024-01-29/felix-de-azua-sale-de-el-pais-en-solidaria-con-savater-7091679/ Félix de Azúa deja 'El País' en solidaridad con Savater - Libertad Digital]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Filòsofs]]
[[Categoria:Filòsofs espanyols]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors d'Espanya]]
[[Categoria:Poetes]]
[[Categoria:Poetes espanyols]]
[[Categoria:Sigle XX]]