− | [[File:The Earth seen from Apollo 17.jpg|300px|thumb|right|[[Hidrosfera|L'hidrosfera]] és el conjunt d'aigües del nostre [[planeta]], que permetix la vida en ell.]] | + | [[File:The Earth seen from Apollo 17.jpg|300px|thumb|right|[[Hidrosfera|L'hidrosfera]] és el conjunt d'aigües del nostre [[planeta]], que permetix la vida en ell]] |
| L' '''aigua''' (del [[Llatí|llatí]] ''aqua'') és el compost format per dos àtoms de [[hidrògen]] i u d'[[oxigen]] (H2O). El terme aigua s'aplica en el llenguage corrent únicament a l'estat líquit d'este compost, mentres que s'assigna el terme gèl al seu estat sòlit i el terme vapor d'aigua al seu estat gaseós. | | L' '''aigua''' (del [[Llatí|llatí]] ''aqua'') és el compost format per dos àtoms de [[hidrògen]] i u d'[[oxigen]] (H2O). El terme aigua s'aplica en el llenguage corrent únicament a l'estat líquit d'este compost, mentres que s'assigna el terme gèl al seu estat sòlit i el terme vapor d'aigua al seu estat gaseós. |
| Els científics pensen que els constituents químics del aigua (oxígen i hidrògen) deuen haver existit en el núvol primitiu que donà orige al nostre [[Sistema Solar]], fa vora 4.500 millons d'anys. | | Els científics pensen que els constituents químics del aigua (oxígen i hidrògen) deuen haver existit en el núvol primitiu que donà orige al nostre [[Sistema Solar]], fa vora 4.500 millons d'anys. |
| [[File:La fuente ornamental del parque Juan Carlos I será limpiada y reparada 01.jpg |300px|thumb|right|<center>Aigua utilisada en una [[font]] ornamental</center>]] | | [[File:La fuente ornamental del parque Juan Carlos I será limpiada y reparada 01.jpg |300px|thumb|right|<center>Aigua utilisada en una [[font]] ornamental</center>]] |
− | [[Archiu:La Fuente de los Baños de Montanejos.jpg|miniaturadeimagen|Fuente de los Baños, Montanejos.]] | + | [[Archiu:La Fuente de los Baños de Montanejos.jpg|thumb|300px|Fuente de los Baños, Montanejos]] |
| Existix el tipo d'aigua nomenada aigua dura, la qual alberga minerals, com són majors cantitats de carbonats de [[calci]] i [[magnesi]] i sulfats principalment, de [[sulfur]], [[sofre]] i [[ferro]], que porta en sí un tant de l'òxit rogenc, més encara és ben empleada en l'us quotidià, incluint el consum, encara que no tinga la nitidea de l'aigua purificada; per consiguient, l'aigua dura, depenent dels nivells de minerals, té sabor i pot ser llaugerament térbola. | | Existix el tipo d'aigua nomenada aigua dura, la qual alberga minerals, com són majors cantitats de carbonats de [[calci]] i [[magnesi]] i sulfats principalment, de [[sulfur]], [[sofre]] i [[ferro]], que porta en sí un tant de l'òxit rogenc, més encara és ben empleada en l'us quotidià, incluint el consum, encara que no tinga la nitidea de l'aigua purificada; per consiguient, l'aigua dura, depenent dels nivells de minerals, té sabor i pot ser llaugerament térbola. |