32 236
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 6:
Llínea 6: − + − + + + − +
sense resum d'edició
| ocupació = Mege, escritor i polític.
| ocupació = Mege, escritor i polític.
| data_naix = [[20 de decembre]] de [[1850]]
| data_naix = [[20 de decembre]] de [[1850]]
| lloc_naix = [[Alaquas]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| lloc_naix = [[Alaquàs]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[5 de giner]] de [[1924]]
| data_mort = [[5 de giner]] de [[1924]]
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
}}
}}
'''Fausti Barberà i Martí''' ([[Alaquas]], [[20 de decembre]] de [[1850]] - † [[Valéncia]], [[5 de giner]] de [[1924]]), fon un mege, escritor i polític [[valencianisme|valencianiste]]. El seu llibre ''[[De regionalisme i valentinicultura]]'' ([[1910]]) es considera el primer cos teòric del [[valencianisme]] i el [[nacionalisme valencià]].
'''Fausti Barberà i Martí''', conegut per '''Faustí Barberà''' ([[Alaquàs]], [[20 de decembre]] de [[1850]] - † [[Valéncia]], [[5 de giner]] de [[1924]]), fon un mege, escritor i polític [[valencianisme|valencianiste]]. El seu llibre ''[[De regionalisme i valentinicultura]]'' ([[1910]]) es considera el primer cos teòric del [[valencianisme]] i el [[nacionalisme valencià]].
{{Cita|Alerta, fills de Valentinia, fills del Regne Valencià, alerta! Alerta que'l modern instrument de conquista es la llengua. A defendre els drets de preeminencia que sus les demés llengües te dins de nostra Patria la nostra llengua valenciana, la llengua de les nostres mares. A repelir la invasió, la odiosa invasió de qualsevol llengua forastera...|''[[De regionalisme i valentinicultura]]'' (Valéncia, 1902), per Faustí Barberà}}
== Biografia ==
== Biografia ==
Fon fill del mestre d'escola Victorià Barberà. Estudia en les Escoles Pies de Valencia. En l'any [[1870]] muigue son pare i Fausti el substitui com a mestre i organiste d' Alaquas. Mesos despuix es decidix a estudiar Medicina, traslladant-se a viure a Valéncia en [[1872]], any en que faltà sa mare.
Fon fill del mestre d'escola Victorià Barberà. Estudià en les Escoles Pies de Valencia. En l'any [[1870]] muigue son pare i Fausti el substitui com a mestre i organiste d' Alaquas. Mesos despuix es decidix a estudiar Medicina, traslladant-se a viure a Valéncia en [[1872]], any en que faltà sa mare.
En l'any [[1879]] es doctora en Medicina en una tesis sobre la [[malaria]]. Es casa dos voltes: en [[1878]] en Encarnacio Ferrándiz, de [[Picanya]], que moriria en [[1887]] i de la que tingue cinc fills, pero cap d'ells aplegà a I'adolescencia.
En l'any [[1879]] es doctora en Medicina en una tesis sobre la [[malaria]]. Es casa dos voltes: en [[1878]] en Encarnacio Ferrándiz, de [[Picanya]], que moriria en [[1887]] i de la que tingue cinc fills, pero cap d'ells aplegà a I'adolescencia.