22 724
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 32:
Llínea 32: − + + + + +
sense resum d'edició
Este convenciment que mostra en la frase: «açò és un desastre ya, i és de témer que ho siga pavorós en poc de temps» com va pronosticar en la mateixa carta de Pascual Cervera i Topete a l'Excm. Sr. D. [[Segismundo Bermejo]], des de Sant Vicent de Cap Vert el 22/04/1898, li dugué a esquivar a l'enemic que havia partit cap a [[Puerto Rico]] i eludint l'encontre i el combat va poder burlar el bloqueig al que tres formacions navals nortamericanes havien somés a les dos Antilles espanyoles.
Este convenciment que mostra en la frase: «açò és un desastre ya, i és de témer que ho siga pavorós en poc de temps» com va pronosticar en la mateixa carta de Pascual Cervera i Topete a l'Excm. Sr. D. [[Segismundo Bermejo]], des de Sant Vicent de Cap Vert el 22/04/1898, li dugué a esquivar a l'enemic que havia partit cap a [[Puerto Rico]] i eludint l'encontre i el combat va poder burlar el bloqueig al que tres formacions navals nortamericanes havien somés a les dos Antilles espanyoles.
El 3 de juliol de 1898, en aigües de [[Santiago de Cuba]], va presentar batalla a la flota de l'almirant [[William Thomas Sampson|Sampson]], superior en número i calitat d'equips, l'esquadra espanyola fon vençuda despuix d'un desigual combat. Cervera i els seus superiors mantenien postures enfrontades sobre la forma en que es devia actuar. Cervera va acatar sempre les órdens rebudes, pero ho va fer a reganyadents, en l'últim moment i mostrant la seua disconformitat. La decisió de Cervera d'eixir de Santiago a ple dia i pegat a la costa solament s'explica des del punt de vista humanitari, per a tractar de minimisar el número de víctimes en la batalla, la qual cosa confirma que Cervera donava per perduda la batalla abans d'iniciar-la.
El 3 de juliol de 1898, en aigües de [[Santiago de Cuba]], va presentar batalla a la flota de l'almirant [[William Thomas Sampson|Sampson]], superior en número i calitat d'equips, l'esquadra espanyola fon vençuda despuix d'un desigual combat. Cervera i els seus superiors mantenien postures enfrontades sobre la forma en que es devia actuar. Cervera va acatar sempre les órdens rebudes, pero ho va fer a reganyadents, en l'últim moment i mostrant la seua disconformitat. La decisió de Cervera d'eixir de Santiago a ple dia i pegat a la costa solament s'explica des del punt de vista humanitari, per a tractar de minimisar el número de víctimes en la batalla, la qual cosa confirma que Cervera donava per perduda la batalla abans d'iniciar-la.
Esta forma de pensar coincidix en la seua decisió inicial d'evitar enfrontar-se a l'esquadra nortamericana i esperar resguardat en el port, lo que va resultar indubtablement erròneu i contraproduent, puix de tots modos va tindre que acabar enfrontant-se a la flota nortamericana, pero en una situació infinitament més desventajosa que en una batalla en la mar oberta, puix els seus bucs varen tindre que eixir del port i presentar batalla d'un en un. El port de Santiago era aparentment un bon refugi, puix oferia protecció a la flota front a un atac de forces navals pero, per eixes mateixes característiques, va resultar una ratera per a la flota espanyola en eixir del port a presentar batalla.
Encara que cal reconéixer que les forces navals espanyoles eren notablement inferiors a les nortamericanes, Cervera fon incapaç d'idear una estratègia militar coherent i estructurada. El Capità de Nau [[Fernando Villaamil]] havia propost realisar accions ofensives per a fer replegar-se a l'enemic i conseguir un major equilibri de forces, i el també Capità de Nau [[Joaquín Bustamante]] havia propost una eixida nocturna escalonada. Cap de les dos propostes foren ateses per Cervera, que va optar per l'inacció. Ademés, Cervera va poder haver pres atres decisions errònees: la distància entre uns barcos i uns atres en eixir fon excessiva, i resulta prou discutible que l'orde que va elegir d'eixida dels barcos fora adequada.
(Secció per completar)
(Secció per completar)