78 812
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «{{Reis d'Espanya|Borbò=Felip_V_de_Castella}} thumb|right|Felip V de Castella '''Felip IV d'Aragó i V de Castella''', o senzillament ''...».
{{Reis d'Espanya|Borbò=Felip_V_de_Castella}}
[[Fitxer:Philip V 3.jpg|thumb|right|Felip V de Castella]]
'''Felip IV d'Aragó i V de Castella''', o senzillament '''Felip d'Anjou''', ( [[Versalles]], [[Regne de França|França]] [[1683]] - [[Madrid]], [[Regne d'Espanya|Espanya]] [[1746]] ) fou el '''[[Rei d'Espanya]]''' ('''[[1700]]-[[1746]]'''), '''[[rei de Nàpols]]''' ('''[[1700]]-[[1707]]'''), '''[[rei de Sicília]]''' ('''[[1700]]-[[1713]]''') i '''[[duc de Milà]]''' ([[1700]]-[[1706]]).
Amb el seu nomenament com a [[rei d'Espanya]] a la mort de [[Carles II de Castella]] va esdevenir el primer rei de la [[Dinastia Borbó]] al tron del [[Regne d'Espanya]] i va instaurar el centralisme espanyol a l'estil de l'[[absolutisme]] borbònic instaurat a França.
==Orígens familiars==
Nasqué el [[19 de desembre]] de [[1683]] a la cort francesa del [[Palau de Versalles]], prop de [[París]], essent el segon fill del príncep [[Lluís de França (gran delfí)|Lluís de França]] i la seva esposa [[Maria Anna de Baviera (delfina de França)|Maria Anna de Baviera]]. Era nét per línia paterna del rei [[Lluís XIV de França]] i de la infanta [[Maria Teresa d'Espanya (reina de França)|Maria Teresa d'Espanya]], i per línia materna de [[Ferran I Maria de Baviera]] i la princesa [[Adelaida Enriqueta de Savoia]]. Fou oncle del futur rei [[Lluís XV de França]].
==Núpcies i descendents==
Es casà a [[Figueres (Alt Empordà)|Figueres]] el [[2 de novembre]] de [[1701]] amb '''[[Maria Lluïsa de Savoia]]''', filla del [[duc de Savoia|duc]] [[Víctor Amadeu II de Savoia]] i la princesa [[Anna Maria d'Orleans]]. D'aquesta unió tingueren quatre fills:
* l'infant '''[[Lluís I d'Espanya]]''' ([[1707]]-[[1724]]), [[príncep d'Astúries]] i [[rei d'Espanya]]
* l'infant Felip Lluís de Borbó ([[1798]])
* l'infant Felip Pere de Borbó ([[1712]]-[[1719]])
* l'infant '''[[Ferran VI d'Espanya]]''' ([[1713]]–[[1759]]), '''[[príncep d'Astúries]]''' i '''[[rei d'Espanya]]'''
Es casà, en segones núpcies, el [[24 de desembre]] de [[1714]] a [[Guadalajara (Castella-La Manxa)|Guadalajara]] amb la princesa '''[[Isabel de Farnesi]]''', filla del príncep [[Odoard II de Parma]] i [[Doreta Sofia de Neburg]]. D'aquesta unió nasqueren:
* l'infant '''[[Carles III d'Espanya]]''' ([[1716]]-[[1788]]), '''[[rei d'Espanya]]'''
* l'infant Francesc de Borbó ([[1717]])
* la infanta [[Maria Anna Victòria d'Espanya]] ([[1718]]–[[1781]]), casada el [[1729]] amb '''[[Josep I de Portugal]]'''
* l'infant '''[[Felip I de Parma]]''' ([[1720]]–[[1765]]), '''[[duc de Parma]]''' i iniciador de la branca [[Borbó-Parma]]. Es casà amb la princesa [[Elisabet de França (duquessa de Parma)|Elisabet de França]].
* la infanta [[Maria Teresa d'Espanya (delfina de França)|Maria Teresa d'Espanya]] ([[1726]]–[[1746]]), casada el [[1745]] amb [[Lluís, delfí de França]], fill del rei [[Lluís XV de França]]
* l'infant [[Lluís Antoni d'Espanya]] ([[1727]]–[[1785]]), [[arquebisbe]] de [[Toledo]], Primat d'Espanya i [[cardenal]]. Posteriorment es casà amb [[Maria Teresa de Vallabriga]]
* la infanta [[Maria Antònia d'Espanya]] ([[1729]]–[[1785]]), casada el [[1750]] amb '''[[Víctor Amadeu III de Sardenya]]'''
==Hereu de la Corona==
[[Carles II de Castella]] moria el [[1700]] sense descendents directes. Les principals potències europees van proposar un príncep elector de Baviera, amb el conseqüent repartiment de possessions entre aquestes potències. Així la [[república de les Set Províncies Unides]] es quedava una part del [[comtat de Flandes]]; [[Anglaterra]] es quedava [[Orà]], [[Gibraltar]] i [[Cuba]]; [[França]] la [[Guipúscoa]], [[Nàpols]], [[Sicília]] i la resta de [[Flandes]]; i el [[Sacre Imperi Romanogermànic]] es quedava el [[Ducat de Milà]]. La mort del príncep elector va provocar que Carles II designés hereu '''Felip d'Anjou''', amb la condició que no podés ser designat hereu del tron francès.
La major part dels països europeus van acceptar el nou rei, fins i tot la pròpia [[Corona de Castella]] i el [[Regne d'Aragó]]. Però el Sacre Imperi es va negar a fer-ho, considerant que l'[[Arxiduc Carles d'Àustria]], segon fill de l'[[emperador]] [[Leopold I d'Habsburg]], tenia més drets al tron i invocant la renúncia de l'àvia de Felip d'Anjou i germana de Carles II, [[Maria Teresa d'Habsburg i de Borbó|Maria Teresa d'Habsburg]], als seus drets com a membre de la [[Dinastia Habsburg]]. Poc desprès, [[Lluís XIV de França]], violant el testament del difunt rei castellà, va nomenar hereu de [[França]] a Felip V de Castella. Aquesta situació no agradà les potències d'Anglaterra, la república de les Set Províncies Unides i el Sacre Imperi, a la qual s'uní posteriorment [[Portugal]], declarant la guerra a França i Espanya.
La coronació de '''Felip d'Anjou''' el [[1700]] va suposar l'adveniment de la [[dinastia Borbó]] al tron espanyol. En la seua primera etapa, el regnat de Felip V va estar tutelat pel seu avi, [[Lluís XIV de França]].
Aquesta circumstància va indignar l'alta noblesa i l'oligarquia espanyoles i va crear un clima de malestar que es va complicar quan l'[[arxiduc Carles d'Àustria]] va començar a fer efectives les seues [[pretendent al tron|pretensions]] a la Corona espanyola, amb el suport dels regnes de la [[Corona d'Aragó]], en particular, pels [[Catalunya|catalans]], que mantenien el seu ressentiment envers els francesos arran de la pèrdua de la [[Catalunya Nord]]. Això desencadenà la [[Guerra de Successió Espanyola]], que va adquirir caràcter internacional.
==Després de la guerra==
[[Fitxer:Castillo_cardona.JPG|thumb|left|220px|Castell de Cardona, darrer reducte de la resistència [[Catalunya|catalana]] a la invasió castellana de [[1715]]]]
[[Fitxer:DecretNovaPlanta.png|thumb|El [[Decret de Nova Planta]], [[Persecució del català|prohibí l'ús de la llengua catalana]] a l'Administració de justícia de Catalunya]]
Finalitzada la guerra, el monarca va mamprendre llavors una profunda reforma administrativa de l'Estat de caràcter centralista, les línies més significatives de la qual van ser l'enfortiment del Consell de [[Castella]] i al [[1716]] el [[Decret de Nova Planta]] de la Corona d'Aragó, pel qual dissolia les seues principals institucions i reduïa al mínim la seua autonomia.
Entre les reformes de l'Estat Central, entre les qual cal destacar la creació dels [[virrei|virregnats]], la divisió de l'estat en [[província|províncies]] ([[1833]]) i la instauració de les [[Audiències]], el [[1713]] ja havia instaurat la [[Llei Sàlica]].
==La fase italiana==
Després d'enviudar de la seua primera muller [[Maria Lluïsa de Savoia|Maria Lluïsa Gabriela de Savoia]], es va casar de seguida amb [[Isabel de Farnesi]], que es va convertir en la seua principal consellera, al costat del [[primer ministre]] [[Julio Alberoni]]. En aquest període es va abandonar el model de política francès i es va iniciar el govern a mans de [[vàlids]].
Amb l'objectiu de recuperar les possessions perdudes va refusar el [[Tractat d'Utrecht]] amb el propòsit d'assegurar el futur dels seus fills, Carles i Felip. Així el [[1717]] les tropes espanyoles van ocupar l'illa de [[Sardenya]] i van envair la de [[Sicília]] l'any següent. Per aquest motiu la [[Gran Bretanya]], [[França]], la [[república de les Set Províncies Unides]] i el [[Sacre Imperi Romano Germànic]] van firmar la [[Quàdruple Aliança]] contra el Regne d'Espanya. Una esquadra anglesa va aconseguir destruir l'armada espanyola al [[cap de Pessaro]] i els aliats van sol·licitar la dimissió del primer ministre Alberoni, promotor d'aquesta política bel·ligerant. Durant aquest temps d'agitació tropes franceses ocupen part del Pirineu central català abolint temporalment els Decret de Nova Planta.
==Abdicació==
El [[10 de gener]] de [[1724]] Felip V va abdicar en favor del seu fill primogènit [[Lluís I d'Espanya]], amb l'esperança de regnar finalment a França. Aquest va prendre possessió del tron d'Espanya el [[15 de gener]] del mateix any per morir el [[31 d'agost]] següent a causa de la [[pigota]].
A la seva mort Felip V va haver de tornar a accedir al tron espanyol, una segona etapa assenyalada per l'avanç de la seua malaltia mental i el control que la seua esposa exercia sobre els assumptes del regne.
==Segon regnat==
[[Fitxer:Philip V.jpg|thumb|left|180px|'''Felip V de Castella'''.]]
Desprès de la mort del seu fill, la política de Felip V va encaminar-se a la reconciliació amb el Sacre Imperi. Així, per mediació de l'home de confiança del rei, el baró de Ripperda, el qual intentà aconseguir el matrimoni de dos fills del rei amb princeses austríaques, el que permeté realitzà una aliança contra un possible conflicte amb [[França]]. El fracàs de les negociacions del [[baró]] comportà la seva caiguda el [[1726]].
Posteriorment es posà [[José Patiño]], partidari del rei des de la Guerra de Successió, al capdavant de l'Administració Central. El [[1733]], va firmar amb França el [[Primer Pacte de Família]], que donà suport al rei francès en la seva lluita en la [[Guerra de Successió de Polònia]]. Mitjançant aquesta aliança, l'infant [[Carles III d'Espanya|Carles de Borbó]] fou nomenat [[rei de Nàpols|rei de Nàpols i Sicília]].
El [[1793]] es produí un conflicte armat entre [[Espanya]] i la [[Gran Bretanya]], suscitat per les extralimitacions d'aquesta última potència en el comerç colonial així com en la seva posició en la [[Successió a la corona austríaca]] a la mort de l'[[emperador]] [[Carles VI d'Àustria]] sense fills mascles. El [[1743]] va firmar el [[Segon Pacte de Família]], gràcies al [[Marquès de la Ensenada]], que va permetre reactivar el seu pacte amb França. El [[1749]] s'acabà la guerra amb la [[Pau d'Aquisgrà]], firmada en aquells moments pel fill i successor de Felip V, per la qual s'establia a [[Felip I de Parma|Felip de Borbó]], segon fill mascle d'Isabel de Farnesi, com a sobirà del [[ducat de Parma]], [[Plasència]] i [[Guastalla]].
Felip V va morir a [[Madrid]] el [[9 de juliol]] de [[1746]], sent enterrat a la [[La Granja de Sant Ildefons]]. Fou succeït pel seu fill [[Ferran VI d'Espanya]], tingut del seu primer matrimoni.
== Vegeu també ==
* [[Vigatanisme]]
* [[Guerra de Successió Espanyola]]
* [[Tractat d'Utrecht]]
* [[Decret de Nova Planta]]
{{Inicia taula}}
{{Filera de successions|
|abans=[[Carles II de Castella|Carles II]]
|títol=[[Rei d'Aragó]]<br /><br />[[Fitxer:Aragon.png|40px]] [[Comte de Barcelona]]<br />[[Duc de Milà]]
|anys=[[1700]]–[[1705]]
|després=[[Arxiduc Carles d'Àustria|Carles III]]
}}
{{Filera de successions d'un a tres|
|abans=[[Carles II de Castella]]
|títol_1=[[Rei d'Espanya]]
|anys_1=[[1700]]–[[1724]] <br />(''primer regnat'')
|després_1=[[Lluís I d'Espanya]]
|títol_2=[[Llista de reis de Sicília i Nàpols|Rei de Sicília]]
|anys_2=[[1700]]–[[1713]]
|després_2=[[Víctor Amadeu II de Sardenya|Víctor Amadeu II]]
|títol_3=[[Llista de reis de Sicília i Nàpols|Rei de Nàpols]]
|anys_3=[[1700]]–[[1707]]
|després_3=[[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles III]]
}}
{{Filera de successions|
|abans=[[Lluís I d'Espanya]]
|títol=[[Rei d'Espanya]]
|anys=[[1724]]–[[1746]] <br />(''segon regnat'')
|després=[[Ferran VI de Castella|Ferran VI]]
}}
{{Finalitza taula}}
{{commonscat|Philip V of Spain}}
{{ORDENA:Felip V D'Espanya}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Reis d'Espanya]]
[[Categoria:Reis de Castella]]
[[Categoria:Reis d'Aragó]]
[[Categoria:Reis de València]]
[[Categoria:Comtes de Barcelona]]
[[Categoria:Guerra de Successió Espanyola]]
[[Categoria:Reis de Nàpols]]
[[Categoria:Reis de Sicília]]
[[Categoria:Ducs de Milà]]
[[Fitxer:Philip V 3.jpg|thumb|right|Felip V de Castella]]
'''Felip IV d'Aragó i V de Castella''', o senzillament '''Felip d'Anjou''', ( [[Versalles]], [[Regne de França|França]] [[1683]] - [[Madrid]], [[Regne d'Espanya|Espanya]] [[1746]] ) fou el '''[[Rei d'Espanya]]''' ('''[[1700]]-[[1746]]'''), '''[[rei de Nàpols]]''' ('''[[1700]]-[[1707]]'''), '''[[rei de Sicília]]''' ('''[[1700]]-[[1713]]''') i '''[[duc de Milà]]''' ([[1700]]-[[1706]]).
Amb el seu nomenament com a [[rei d'Espanya]] a la mort de [[Carles II de Castella]] va esdevenir el primer rei de la [[Dinastia Borbó]] al tron del [[Regne d'Espanya]] i va instaurar el centralisme espanyol a l'estil de l'[[absolutisme]] borbònic instaurat a França.
==Orígens familiars==
Nasqué el [[19 de desembre]] de [[1683]] a la cort francesa del [[Palau de Versalles]], prop de [[París]], essent el segon fill del príncep [[Lluís de França (gran delfí)|Lluís de França]] i la seva esposa [[Maria Anna de Baviera (delfina de França)|Maria Anna de Baviera]]. Era nét per línia paterna del rei [[Lluís XIV de França]] i de la infanta [[Maria Teresa d'Espanya (reina de França)|Maria Teresa d'Espanya]], i per línia materna de [[Ferran I Maria de Baviera]] i la princesa [[Adelaida Enriqueta de Savoia]]. Fou oncle del futur rei [[Lluís XV de França]].
==Núpcies i descendents==
Es casà a [[Figueres (Alt Empordà)|Figueres]] el [[2 de novembre]] de [[1701]] amb '''[[Maria Lluïsa de Savoia]]''', filla del [[duc de Savoia|duc]] [[Víctor Amadeu II de Savoia]] i la princesa [[Anna Maria d'Orleans]]. D'aquesta unió tingueren quatre fills:
* l'infant '''[[Lluís I d'Espanya]]''' ([[1707]]-[[1724]]), [[príncep d'Astúries]] i [[rei d'Espanya]]
* l'infant Felip Lluís de Borbó ([[1798]])
* l'infant Felip Pere de Borbó ([[1712]]-[[1719]])
* l'infant '''[[Ferran VI d'Espanya]]''' ([[1713]]–[[1759]]), '''[[príncep d'Astúries]]''' i '''[[rei d'Espanya]]'''
Es casà, en segones núpcies, el [[24 de desembre]] de [[1714]] a [[Guadalajara (Castella-La Manxa)|Guadalajara]] amb la princesa '''[[Isabel de Farnesi]]''', filla del príncep [[Odoard II de Parma]] i [[Doreta Sofia de Neburg]]. D'aquesta unió nasqueren:
* l'infant '''[[Carles III d'Espanya]]''' ([[1716]]-[[1788]]), '''[[rei d'Espanya]]'''
* l'infant Francesc de Borbó ([[1717]])
* la infanta [[Maria Anna Victòria d'Espanya]] ([[1718]]–[[1781]]), casada el [[1729]] amb '''[[Josep I de Portugal]]'''
* l'infant '''[[Felip I de Parma]]''' ([[1720]]–[[1765]]), '''[[duc de Parma]]''' i iniciador de la branca [[Borbó-Parma]]. Es casà amb la princesa [[Elisabet de França (duquessa de Parma)|Elisabet de França]].
* la infanta [[Maria Teresa d'Espanya (delfina de França)|Maria Teresa d'Espanya]] ([[1726]]–[[1746]]), casada el [[1745]] amb [[Lluís, delfí de França]], fill del rei [[Lluís XV de França]]
* l'infant [[Lluís Antoni d'Espanya]] ([[1727]]–[[1785]]), [[arquebisbe]] de [[Toledo]], Primat d'Espanya i [[cardenal]]. Posteriorment es casà amb [[Maria Teresa de Vallabriga]]
* la infanta [[Maria Antònia d'Espanya]] ([[1729]]–[[1785]]), casada el [[1750]] amb '''[[Víctor Amadeu III de Sardenya]]'''
==Hereu de la Corona==
[[Carles II de Castella]] moria el [[1700]] sense descendents directes. Les principals potències europees van proposar un príncep elector de Baviera, amb el conseqüent repartiment de possessions entre aquestes potències. Així la [[república de les Set Províncies Unides]] es quedava una part del [[comtat de Flandes]]; [[Anglaterra]] es quedava [[Orà]], [[Gibraltar]] i [[Cuba]]; [[França]] la [[Guipúscoa]], [[Nàpols]], [[Sicília]] i la resta de [[Flandes]]; i el [[Sacre Imperi Romanogermànic]] es quedava el [[Ducat de Milà]]. La mort del príncep elector va provocar que Carles II designés hereu '''Felip d'Anjou''', amb la condició que no podés ser designat hereu del tron francès.
La major part dels països europeus van acceptar el nou rei, fins i tot la pròpia [[Corona de Castella]] i el [[Regne d'Aragó]]. Però el Sacre Imperi es va negar a fer-ho, considerant que l'[[Arxiduc Carles d'Àustria]], segon fill de l'[[emperador]] [[Leopold I d'Habsburg]], tenia més drets al tron i invocant la renúncia de l'àvia de Felip d'Anjou i germana de Carles II, [[Maria Teresa d'Habsburg i de Borbó|Maria Teresa d'Habsburg]], als seus drets com a membre de la [[Dinastia Habsburg]]. Poc desprès, [[Lluís XIV de França]], violant el testament del difunt rei castellà, va nomenar hereu de [[França]] a Felip V de Castella. Aquesta situació no agradà les potències d'Anglaterra, la república de les Set Províncies Unides i el Sacre Imperi, a la qual s'uní posteriorment [[Portugal]], declarant la guerra a França i Espanya.
La coronació de '''Felip d'Anjou''' el [[1700]] va suposar l'adveniment de la [[dinastia Borbó]] al tron espanyol. En la seua primera etapa, el regnat de Felip V va estar tutelat pel seu avi, [[Lluís XIV de França]].
Aquesta circumstància va indignar l'alta noblesa i l'oligarquia espanyoles i va crear un clima de malestar que es va complicar quan l'[[arxiduc Carles d'Àustria]] va començar a fer efectives les seues [[pretendent al tron|pretensions]] a la Corona espanyola, amb el suport dels regnes de la [[Corona d'Aragó]], en particular, pels [[Catalunya|catalans]], que mantenien el seu ressentiment envers els francesos arran de la pèrdua de la [[Catalunya Nord]]. Això desencadenà la [[Guerra de Successió Espanyola]], que va adquirir caràcter internacional.
==Després de la guerra==
[[Fitxer:Castillo_cardona.JPG|thumb|left|220px|Castell de Cardona, darrer reducte de la resistència [[Catalunya|catalana]] a la invasió castellana de [[1715]]]]
[[Fitxer:DecretNovaPlanta.png|thumb|El [[Decret de Nova Planta]], [[Persecució del català|prohibí l'ús de la llengua catalana]] a l'Administració de justícia de Catalunya]]
Finalitzada la guerra, el monarca va mamprendre llavors una profunda reforma administrativa de l'Estat de caràcter centralista, les línies més significatives de la qual van ser l'enfortiment del Consell de [[Castella]] i al [[1716]] el [[Decret de Nova Planta]] de la Corona d'Aragó, pel qual dissolia les seues principals institucions i reduïa al mínim la seua autonomia.
Entre les reformes de l'Estat Central, entre les qual cal destacar la creació dels [[virrei|virregnats]], la divisió de l'estat en [[província|províncies]] ([[1833]]) i la instauració de les [[Audiències]], el [[1713]] ja havia instaurat la [[Llei Sàlica]].
==La fase italiana==
Després d'enviudar de la seua primera muller [[Maria Lluïsa de Savoia|Maria Lluïsa Gabriela de Savoia]], es va casar de seguida amb [[Isabel de Farnesi]], que es va convertir en la seua principal consellera, al costat del [[primer ministre]] [[Julio Alberoni]]. En aquest període es va abandonar el model de política francès i es va iniciar el govern a mans de [[vàlids]].
Amb l'objectiu de recuperar les possessions perdudes va refusar el [[Tractat d'Utrecht]] amb el propòsit d'assegurar el futur dels seus fills, Carles i Felip. Així el [[1717]] les tropes espanyoles van ocupar l'illa de [[Sardenya]] i van envair la de [[Sicília]] l'any següent. Per aquest motiu la [[Gran Bretanya]], [[França]], la [[república de les Set Províncies Unides]] i el [[Sacre Imperi Romano Germànic]] van firmar la [[Quàdruple Aliança]] contra el Regne d'Espanya. Una esquadra anglesa va aconseguir destruir l'armada espanyola al [[cap de Pessaro]] i els aliats van sol·licitar la dimissió del primer ministre Alberoni, promotor d'aquesta política bel·ligerant. Durant aquest temps d'agitació tropes franceses ocupen part del Pirineu central català abolint temporalment els Decret de Nova Planta.
==Abdicació==
El [[10 de gener]] de [[1724]] Felip V va abdicar en favor del seu fill primogènit [[Lluís I d'Espanya]], amb l'esperança de regnar finalment a França. Aquest va prendre possessió del tron d'Espanya el [[15 de gener]] del mateix any per morir el [[31 d'agost]] següent a causa de la [[pigota]].
A la seva mort Felip V va haver de tornar a accedir al tron espanyol, una segona etapa assenyalada per l'avanç de la seua malaltia mental i el control que la seua esposa exercia sobre els assumptes del regne.
==Segon regnat==
[[Fitxer:Philip V.jpg|thumb|left|180px|'''Felip V de Castella'''.]]
Desprès de la mort del seu fill, la política de Felip V va encaminar-se a la reconciliació amb el Sacre Imperi. Així, per mediació de l'home de confiança del rei, el baró de Ripperda, el qual intentà aconseguir el matrimoni de dos fills del rei amb princeses austríaques, el que permeté realitzà una aliança contra un possible conflicte amb [[França]]. El fracàs de les negociacions del [[baró]] comportà la seva caiguda el [[1726]].
Posteriorment es posà [[José Patiño]], partidari del rei des de la Guerra de Successió, al capdavant de l'Administració Central. El [[1733]], va firmar amb França el [[Primer Pacte de Família]], que donà suport al rei francès en la seva lluita en la [[Guerra de Successió de Polònia]]. Mitjançant aquesta aliança, l'infant [[Carles III d'Espanya|Carles de Borbó]] fou nomenat [[rei de Nàpols|rei de Nàpols i Sicília]].
El [[1793]] es produí un conflicte armat entre [[Espanya]] i la [[Gran Bretanya]], suscitat per les extralimitacions d'aquesta última potència en el comerç colonial així com en la seva posició en la [[Successió a la corona austríaca]] a la mort de l'[[emperador]] [[Carles VI d'Àustria]] sense fills mascles. El [[1743]] va firmar el [[Segon Pacte de Família]], gràcies al [[Marquès de la Ensenada]], que va permetre reactivar el seu pacte amb França. El [[1749]] s'acabà la guerra amb la [[Pau d'Aquisgrà]], firmada en aquells moments pel fill i successor de Felip V, per la qual s'establia a [[Felip I de Parma|Felip de Borbó]], segon fill mascle d'Isabel de Farnesi, com a sobirà del [[ducat de Parma]], [[Plasència]] i [[Guastalla]].
Felip V va morir a [[Madrid]] el [[9 de juliol]] de [[1746]], sent enterrat a la [[La Granja de Sant Ildefons]]. Fou succeït pel seu fill [[Ferran VI d'Espanya]], tingut del seu primer matrimoni.
== Vegeu també ==
* [[Vigatanisme]]
* [[Guerra de Successió Espanyola]]
* [[Tractat d'Utrecht]]
* [[Decret de Nova Planta]]
{{Inicia taula}}
{{Filera de successions|
|abans=[[Carles II de Castella|Carles II]]
|títol=[[Rei d'Aragó]]<br /><br />[[Fitxer:Aragon.png|40px]] [[Comte de Barcelona]]<br />[[Duc de Milà]]
|anys=[[1700]]–[[1705]]
|després=[[Arxiduc Carles d'Àustria|Carles III]]
}}
{{Filera de successions d'un a tres|
|abans=[[Carles II de Castella]]
|títol_1=[[Rei d'Espanya]]
|anys_1=[[1700]]–[[1724]] <br />(''primer regnat'')
|després_1=[[Lluís I d'Espanya]]
|títol_2=[[Llista de reis de Sicília i Nàpols|Rei de Sicília]]
|anys_2=[[1700]]–[[1713]]
|després_2=[[Víctor Amadeu II de Sardenya|Víctor Amadeu II]]
|títol_3=[[Llista de reis de Sicília i Nàpols|Rei de Nàpols]]
|anys_3=[[1700]]–[[1707]]
|després_3=[[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles III]]
}}
{{Filera de successions|
|abans=[[Lluís I d'Espanya]]
|títol=[[Rei d'Espanya]]
|anys=[[1724]]–[[1746]] <br />(''segon regnat'')
|després=[[Ferran VI de Castella|Ferran VI]]
}}
{{Finalitza taula}}
{{commonscat|Philip V of Spain}}
{{ORDENA:Felip V D'Espanya}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Reis d'Espanya]]
[[Categoria:Reis de Castella]]
[[Categoria:Reis d'Aragó]]
[[Categoria:Reis de València]]
[[Categoria:Comtes de Barcelona]]
[[Categoria:Guerra de Successió Espanyola]]
[[Categoria:Reis de Nàpols]]
[[Categoria:Reis de Sicília]]
[[Categoria:Ducs de Milà]]