| Llínea 14: |
Llínea 14: |
| | == Biografia == | | == Biografia == |
| | | | |
| − | Jorge Juan naixqué en la facenda dels "Juan" situada en el municipi de [[Novelda]], concretament en "El Fondonet" i fon batejat en [[Monforte del Cid|Monfort del Sit]]. Estigué molt vinculat a l'orde dels [[Cavallers de Malta]] de la mà de son tio, qui ocupava u dels més alts càrrecs de l'orde. Jorge Juan acabaria rebent el títul de Comendador d'Aliaga de l'orde dels Cavallers de Malta. Estudià Gramàtica i en l'any [[1729]] ingressà en la ''[[Escuela Naval Militar de San Fernando]]''. Participà en l'expedició contra [[Orà]] i en la campanya de [[Nàpols]]. | + | Jorge Juan naixqué en la facenda dels "Juan" situada en el municipi de [[Novelda]], concretament en "El Fondonet" i fon batejat en [[Monfort]]. Estigué molt vinculat a l'orde dels [[Cavallers de Malta]] de la mà de son tio, qui ocupava u dels més alts càrrecs de l'orde. Jorge Juan acabaria rebent el títul de Comendador d'Aliaga de l'orde dels Cavallers de Malta. Estudià Gramàtica i en l'any [[1729]] ingressà en la ''[[Escuela Naval Militar de San Fernando]]''. Participà en l'expedició contra [[Orà]] i en la campanya de [[Nàpols]]. |
| | | | |
| | En l'any [[1734]] embarcà, junt a [[Antonio de Ulloa]], en l'expedició organisada per la [[Real Acadèmia de Ciències de París]] a les órdens de [[Charles de la Condamine]], per a medir un grau del meridià terrestre en la llínea equatorial en [[Amèrica del Sur]], específicament en la ''Real Audiencia de Quito'' (actual [[Equador]]). En l'expedició es determinà que la forma de la terra no és perfectament esfèrica i es medí el grau d'esta irregularitat terrestre. | | En l'any [[1734]] embarcà, junt a [[Antonio de Ulloa]], en l'expedició organisada per la [[Real Acadèmia de Ciències de París]] a les órdens de [[Charles de la Condamine]], per a medir un grau del meridià terrestre en la llínea equatorial en [[Amèrica del Sur]], específicament en la ''Real Audiencia de Quito'' (actual [[Equador]]). En l'expedició es determinà que la forma de la terra no és perfectament esfèrica i es medí el grau d'esta irregularitat terrestre. |
| | | | |
| − | '''Jorge Juan''' estigué dèneu anys en [[Amèrica]], estudiant l'organisació d'aquells territoris per encàrrec de la corona. A son retorn, [[Ferran VI]] li ascendí a capità de nau. | + | '''Jorge Juan''' estigué dèneu anys en [[Amèrica]], estudiant l'organisació d'aquells territoris per encàrrec de la corona. A son retorn, [[Ferrando VI]] li ascendí a capità de nau. |
| | | | |
| − | Conscient de que l'armada espanyola escomençava a estar antiquada, el [[Marqués de la Ensenada]] li encomanà viajar a [[Anglaterra]] per a conéixer les tècniques navals angleses, i al retorn es fiu càrrec de la construcció naval espanyola, renovant les atarassanes. Sa activitat tingué tan bons resultats que pocs anys despuix els anglesos feren una visita per a estudiar ses innovacions. | + | Conscient de que l'armada espanyola escomençava a estar antiquada, el [[Marqués de la Ensenada]] li encomanà viajar a [[Anglaterra]] per a conéixer les tècniques navals angleses, i al retorn es fiu càrrec de la construcció naval espanyola, renovant les [[darassanes]]. La seua activitat tingué tans bons resultats que pocs anys despuix els anglesos feren una visita per a estudiar ses innovacions. |
| | | | |
| | En l'any [[1757]] fundà el ''[[Real Observatorio Astronómico de Madrid]] '' i en [[1760]] fon nomenat ''jefe de escuadra de la [[Armada Real]] ''. | | En l'any [[1757]] fundà el ''[[Real Observatorio Astronómico de Madrid]] '' i en [[1760]] fon nomenat ''jefe de escuadra de la [[Armada Real]] ''. |
| − | Les seues restes mortals es guarden en el ''Panteón de Marinos Ilustres'', de [[San Fernando (Càdis)|San Fernando]] ([[Càdis]]). Sa image es ben familiar en [[Espanya]], puix figurava en els antics billets de deu-mil pessetes. | + | Les seues restes mortals es guarden en el ''Panteón de Marinos Ilustres'', de [[San Fernando (Càdis)|San Fernando]] ([[Càdis]]). La seua image es ben familiar en [[Espanya]], puix figurava en els antics billets de deu-mil [[pessetes]]. |
| | | | |
| | == Obra escrita == | | == Obra escrita == |
| Llínea 40: |
Llínea 40: |
| | == Referències == | | == Referències == |
| | * [https://books.google.cat/books?id=2fDOQ1qSaBgC&pg=PT241&dq=Jordi+Joan+i+Santac%C3%ADlia+5+gener&hl=ca&ei=fmyETfmsEo3ItAa5ysizAw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=6&ved=0CEwQ6AEwBQ#v=onepage&q&f=false «Don Jorge Juan». A: Retratos de los españoles ilustres: con un epítome de sus vidas. Imprenta Real, 1791] | | * [https://books.google.cat/books?id=2fDOQ1qSaBgC&pg=PT241&dq=Jordi+Joan+i+Santac%C3%ADlia+5+gener&hl=ca&ei=fmyETfmsEo3ItAa5ysizAw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=6&ved=0CEwQ6AEwBQ#v=onepage&q&f=false «Don Jorge Juan». A: Retratos de los españoles ilustres: con un epítome de sus vidas. Imprenta Real, 1791] |
| | + | * [https://www.informacion.es/elda/2013/04/26/museo-monforte-dedicara-salas-figura-6657490.html «El museo de Monforte dedicará una de sus salas a la figura de Jorge Juan] |
| | * [https://www.abc.es/cultura/20130104/abci-jorge-juan-espia-marino-201301021835.html Cf. Jesús García Calero, "Jorge Juan, espía y científico que pudo dar la victoria a España en Trafalgar", en ABC de Madrid] | | * [https://www.abc.es/cultura/20130104/abci-jorge-juan-espia-marino-201301021835.html Cf. Jesús García Calero, "Jorge Juan, espía y científico que pudo dar la victoria a España en Trafalgar", en ABC de Madrid] |
| | * [https://www.abc.es/cultura/marino-ilustrado-revoluciono-espana-desembarca-museo-naval-20231124123232-nt.html Villatoro, Manuel P. (25 de noviembre de 2023). «Jorge Juan, el marino ilustrado que revolucionó España, desembarca en el Museo Naval». ABC] | | * [https://www.abc.es/cultura/marino-ilustrado-revoluciono-espana-desembarca-museo-naval-20231124123232-nt.html Villatoro, Manuel P. (25 de noviembre de 2023). «Jorge Juan, el marino ilustrado que revolucionó España, desembarca en el Museo Naval». ABC] |