Canvis

1804 bytes afegits ,  11:36 14 dec 2025
sense resum d'edició
Llínea 4: Llínea 4:  
| peu =  
 
| peu =  
 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
| ocupació = Filòlec i historiador.
+
| ocupació = Filòlec, historiador i escritor.
 
| data_naix = [[13 de març]] de [[1869]]
 
| data_naix = [[13 de març]] de [[1869]]
 
| lloc_naix = [[La Corunya]], [[Galícia]], [[Espanya]]
 
| lloc_naix = [[La Corunya]], [[Galícia]], [[Espanya]]
Llínea 10: Llínea 10:  
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
 
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
 
}}
 
}}
'''Ramón Menéndez Pidal''' ([[La Corunya]], [[13 de març]] de [[1869]] - † [[Madrit]], [[14 de novembre]] de [[1968]]) fon un filòlec i historiador espanyol.  
+
'''Ramón Menéndez Pidal''' ([[La Corunya]], [[13 de març]] de [[1869]] - † [[Madrit]], [[14 de novembre]] de [[1968]]) fon un filòlec, historiador i escritor espanyol.
   −
==Biografia==
+
Ramón Menéndez Pidal fon un destacat filòlec, historiador i migevaliste espanyol, membre de la [[Generació del 98]], conegut per ser el fundador de l'Escola Filològica Espanyola i per les seues investigacions pioneres sobre l'èpica i el romancer espanyol. Creà obres fonamentals com el ''Manual elemental de gramática histórica española'' (1904) i ''Orígenes del español'' (1926), i fon membre i director de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE).
 +
 
 +
== Biografia ==
    
Verdader iniciador de la filologia hispànica, creà una important escola d'investigadors i crítics. Fon discípul de [[Marcelino Menéndez Pelayo|Menéndez Pelayo]] en l'Universitat de Madrit, a on es va doctorar en [[1893]]. Membre de la [[Real Acadèmia de la Llengua|Real Acadèmia]] ([[RAE]]) des de [[1902]], va presidir esta institució a partir de l'any [[1925]].
 
Verdader iniciador de la filologia hispànica, creà una important escola d'investigadors i crítics. Fon discípul de [[Marcelino Menéndez Pelayo|Menéndez Pelayo]] en l'Universitat de Madrit, a on es va doctorar en [[1893]]. Membre de la [[Real Acadèmia de la Llengua|Real Acadèmia]] ([[RAE]]) des de [[1902]], va presidir esta institució a partir de l'any [[1925]].
Llínea 20: Llínea 22:  
Menéndez Pidal incorporà als estudis llingüístics i lliteraris del seu país els métodos comparatistes i historicistes europeus, en lo que va assentar les bases de la moderna filologia hispànica i es va convertir en un dels més prestigiosos romanistes de l'época. En ''La llegenda dels infants de Lara'' ([[1896]]) inicià els seus treballs sobre èpica espanyola primitiva, llabor continuada en una série d'ensajos sobre el ''Poema del Cid'', cuidadosament editat per ell entre [[1908]] i [[1911]], i en obres com ''L'epopeya castellana a través de la lliteratura espanyola'' (1910) i ''La Chanson de Roland i el neotradicionalismo'' ([[1959]]). El seu apreci per la figura de [[Rodrigo Díaz de Vivar]], en consonància en els autors de la [[Generació del 98]], el va portar a escriure ''L'Espanya del Cid'' ([[1929]]), en la que va manifestar la seua dimensió d'historiador.
 
Menéndez Pidal incorporà als estudis llingüístics i lliteraris del seu país els métodos comparatistes i historicistes europeus, en lo que va assentar les bases de la moderna filologia hispànica i es va convertir en un dels més prestigiosos romanistes de l'época. En ''La llegenda dels infants de Lara'' ([[1896]]) inicià els seus treballs sobre èpica espanyola primitiva, llabor continuada en una série d'ensajos sobre el ''Poema del Cid'', cuidadosament editat per ell entre [[1908]] i [[1911]], i en obres com ''L'epopeya castellana a través de la lliteratura espanyola'' (1910) i ''La Chanson de Roland i el neotradicionalismo'' ([[1959]]). El seu apreci per la figura de [[Rodrigo Díaz de Vivar]], en consonància en els autors de la [[Generació del 98]], el va portar a escriure ''L'Espanya del Cid'' ([[1929]]), en la que va manifestar la seua dimensió d'historiador.
   −
==Obra==
+
== Obra ==
    
*''La leyenda de los siete infantes de Lara'' (1896)
 
*''La leyenda de los siete infantes de Lara'' (1896)
Llínea 29: Llínea 31:  
*''Manual elemental de gramática histórica española'' (1904)
 
*''Manual elemental de gramática histórica española'' (1904)
 
*''El dialecto leonés'' (1906)
 
*''El dialecto leonés'' (1906)
*''Primera Crónica General'' (1906)
+
*''Primera Crónica General de España'' (1906)
 
*''La epopeya castellana a través de la literatura española'' (1910)
 
*''La epopeya castellana a través de la literatura española'' (1910)
 
*''Cantar del mío Cid: texto, gramática y vocabulario'' (1908–1912)
 
*''Cantar del mío Cid: texto, gramática y vocabulario'' (1908–1912)
Llínea 53: Llínea 55:  
*''Historia de España'' (iniciada en 1935 i completada en 2004)
 
*''Historia de España'' (iniciada en 1935 i completada en 2004)
   −
==Cites==
+
== Cites ==
    
* ''Manual elemental de gramática histórica española'' ([[Madrit]], [[1904]]), per Ramón Menéndez Pidal:  
 
* ''Manual elemental de gramática histórica española'' ([[Madrit]], [[1904]]), per Ramón Menéndez Pidal:  
Llínea 64: Llínea 66:     
{{Cita|''No hay porción de España que, bajo el aspecto cultural, se iguale a Valencia en ofrecer un interés tan vario, tan alto y tan sostenido en todas las épocas de una larga historia a través de los milenios.''|Ramón Menéndez Pidal}}
 
{{Cita|''No hay porción de España que, bajo el aspecto cultural, se iguale a Valencia en ofrecer un interés tan vario, tan alto y tan sostenido en todas las épocas de una larga historia a través de los milenios.''|Ramón Menéndez Pidal}}
 +
 +
{{Cita|[1095] En la Crónica General del Campejador, després d'apoderar-se de Valéncia: 'encargó de la custodia de sus puertas y murallas a peones cristianos de los almoçaves que eran criados en tierras de moros', ya que 'fablavan asssy como ellos (romanç) et sabien sus maneras et sus costumbres...'|''Primera Crónica General de España'' (1906), pag. 587, per Ramón Menéndez Pidal. Nota: 141 anys abans de Jaume I}}
    
* ''El idioma español en sus primeros tiempos'' (Madrit, [[1942]]), per Ramón Menéndez Pidal:
 
* ''El idioma español en sus primeros tiempos'' (Madrit, [[1942]]), per Ramón Menéndez Pidal:
    
{{Cita|''... Cataluña entonces era sólo Marca Hispánica y hablaba provenzal, del que desciende el catalán. A diferencia del valenciano que viene de la lengua romance y una buena muestra es el libro de San Pedro Pascual, escrito en romance, y que se conserva en El Escorial: San Pedro Pascual nació en 1227, once años antes de la Reconquista de Valencia, y era hijo de padres mozárabes...''|''El idioma español en sus primeros tiempos'' (Madrid, 1942)}}
 
{{Cita|''... Cataluña entonces era sólo Marca Hispánica y hablaba provenzal, del que desciende el catalán. A diferencia del valenciano que viene de la lengua romance y una buena muestra es el libro de San Pedro Pascual, escrito en romance, y que se conserva en El Escorial: San Pedro Pascual nació en 1227, once años antes de la Reconquista de Valencia, y era hijo de padres mozárabes...''|''El idioma español en sus primeros tiempos'' (Madrid, 1942)}}
 +
 +
* En el llibre titulat ''Antes y después de la conquista de Valencia'' (Valéncia, 1991), per [[Francisco Lliso i Genovés]], diu lo següent:
 +
 +
{{Cita|''El mismo Menéndez Pidal en su libro ''Obras completas'', 1966, escribe: '... y llaman Confederación Catalano Aragonesa a lo que siempre se llamó Reino de Aragón...'. Referente a esta Confederación Catalano Aragonesa, que histórica y científicamente hay que rechazar, ya que fue una frase acuñada por D. Antonio Bofarull y de Brocá en 1869, dice Mateu y Llopis: '... el título hizo fortuna y muchos fueron cayendo -fuimos cayendo en nuesta juventud- en la utilización de este concepto erróneo, pues los documentos no hablan de tal confederación, ni de federaciones previas precisas para que hubiera ésta'.''|''Antes y después de la conquista de Valencia'' (Valéncia, 1991), per Fco. Lliso i Genovés.}}
    
* Com diu la filòloga [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto]] en el seu artícul titulat: ''Llengua valenciana vs. dialecte barceloní'' (''[[Las Provincias]]'', dijous, 16 de novembre de [[2006]]), la [[llengua valenciana]] complix totes les condicions per a ser una llengua:  
 
* Com diu la filòloga [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto]] en el seu artícul titulat: ''Llengua valenciana vs. dialecte barceloní'' (''[[Las Provincias]]'', dijous, 16 de novembre de [[2006]]), la [[llengua valenciana]] complix totes les condicions per a ser una llengua:  
Llínea 95: Llínea 103:  
6. i..., sobretot, posseïx el primer Sigle d'Or Lliterari d'una llengua neollatina europea durant el qual centenars d'autors van proclamar en el pròlec o en el colofó de les seues obres el seu “estic escrivint en nostra vulgada llengua materna valenciana”.}}
 
6. i..., sobretot, posseïx el primer Sigle d'Or Lliterari d'una llengua neollatina europea durant el qual centenars d'autors van proclamar en el pròlec o en el colofó de les seues obres el seu “estic escrivint en nostra vulgada llengua materna valenciana”.}}
   −
==Vore també==
+
== Vore també ==
    
* [[Atlas Lingüístico de la Península Ibérica]]
 
* [[Atlas Lingüístico de la Península Ibérica]]
 
+
 
==Enllaços externs==
+
== Enllaços externs ==
 
{{commonscat|Ramón Menéndez Pidal}}
 
{{commonscat|Ramón Menéndez Pidal}}
 
* [http://www.biografiasyvidas.com/biografia/m/menendez_pidal.htm Menéndez Pidal - Biografías y Vidas]
 
* [http://www.biografiasyvidas.com/biografia/m/menendez_pidal.htm Menéndez Pidal - Biografías y Vidas]
32 566

edicions