71 636
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 3:
Llínea 3: − + Llínea 17:
Llínea 17: − + Llínea 59:
Llínea 59: − + Llínea 68:
Llínea 68: − + Llínea 82:
Llínea 82: + − * Me dona a tu esta poma. – Yo (subjecte) … et (grup preposicional) … done (verp) … esta poma (objecte). − + Llínea 181:
Llínea 181: − + Llínea 240:
Llínea 240: − + Llínea 272:
Llínea 272: − + Llínea 285:
Llínea 285: − + Llínea 313:
Llínea 313: − + Llínea 339:
Llínea 339: − + Llínea 381:
Llínea 381: − + − + − + − + Llínea 429:
Llínea 429: − + − + − + Llínea 437:
Llínea 437: − + Llínea 461:
Llínea 461: − + − + Llínea 479:
Llínea 479: − + − + Llínea 521:
Llínea 521: − + Llínea 542:
Llínea 542: − + − + Llínea 554:
Llínea 554: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + Llínea 606:
Llínea 662: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
Text reemplaça - ' menuda ' a ' chicoteta '
== Alfabet i pronunciació ==
== Alfabet i pronunciació ==
=== Alfabet ===
=== Alfabet ===
L'elefen utilisa l'alfabet més conegut del món: el llatí.
L'elefen utilisa l'alfabet més conegut del món: el [[llatí]].
* Minúscules
* Minúscules
** a b c d e f g h i j l m n o p r s t u v x z
** a b c d e f g h i j l m n o p r s t u v x z
=== Mayúscules ===
=== Mayúscules ===
La mayúscula s'utilisa al principi de l'oració, aixina com en els noms propis. Quan un nom propi està format per vàries paraules, cada una d'elles escomença en mayúscula, menys les paraules com la o de:
La mayúscula s'utilisa al principi de l'oració, aixina com en els noms propis. Quan un nom propi està format per vàries paraules, cada una d'elles escomença en mayúscula, menys les paraules com la o de:
* Persones reals o imaginàries, aixina com animals persnificats i coses
* Persones reals o imaginàries, aixina com animals personificats i coses
** Maria, San Paulo, Barack Obama, Seniora Braun, Jan de Hartog, Oscar de la Renta, Mickey Mouse
** Maria, San Paulo, Barack Obama, Seniora Braun, Jan de Hartog, Oscar de la Renta, Mickey Mouse
* Organisacions; per eixemple: societats i associacions
* Organisacions; per eixemple: societats i associacions
== Frases ==
== Frases ==
La majoria de les frases en elefen contenen un grup verbal, que representa generalment una acció. Un grup verbal consistix en un verp i en els modificadors, tals com a adverbis o grups preposicionals.
La majoria de les frases en elefen contenen un grup verbal, que representa generalment una acció. Un grup verbal consistix en un [[verp]] i en els modificadors, tals com a [[adverbis]] o grups preposicionals.
=== Subjecte i objecte ===
=== Subjecte i objecte ===
* La can dormi. – El gos (subjecte) … dorm (verp).
* La can dormi. – El gos (subjecte) … dorm (verp).
En alguns casos, per estil o clarificació, es pot posar l'objecte del verp al començ de la frase. En estos casos, l'objecte deu estar seguit d'una menge, i un pronom per a l'objecte que és usat despuix del verp:
En alguns casos, per estil o clarificació, es pot posar l'objecte del verp al començ de la frase. En estos casos, l'objecte deu estar seguit d'una coma, i un pronom per a l'objecte que és usat despuix del verp:
* La gatos, me no gusta los. – Els gats, no m'agraden ells.
* La gatos, me no gusta los. – Els gats, no m'agraden ells.
=== Preposicions ===
=== Preposicions ===
Un atre element important en la frase és el grup preposicional, que necessita un substantiu o verp que li precedixca o li unixca a la frase.
Un atre element important en la frase és el grup preposicional, que necessita un substantiu o verp que li precedixca o li unixca a la frase.
* La om ia cade tra sua seja. – L'home (subjecte) … va caure (verp) … per la seua cadira grup preposicional).
* En la note, la stelas apare. – En la nit, (grup preposicional) … les estreles (subjecte) … apareixen (verp).
* En la note, la stelas apare. – En la nit, (grup preposicional) … les estreles (subjecte) … apareixen (verp).
* Me dona a tu esta poma. – Yo (subjecte) … et (grup preposicional) … done (verp) … esta poma (objecte).
* Me dona a tu esta poma. – Yo (subjecte) … et (grup preposicional) … done (verp) … esta poma (objecte).
* Tu no aspeta como tua foto. – Tu (subjecte) … no aparentes (verp) … com en la teua foto (grup preposicional).
* Tu no aspeta como tua foto. – Tu (subjecte) … no aparentes (verp) … com en la teua foto (grup preposicional).
=== Proposicions ===
=== Proposicions ===
Algunes frases contenen també proposicions, que són com menudes frases en l'interior de la frase principal (proposicions subordinades). Poden modificar als sintagmes nominals, els sintagmes verbals o l'oració principal:
Algunes frases contenen també proposicions, que són com chicotetes frases en l'interior de la frase principal (proposicions subordinades). Poden modificar als sintagmes nominals, els sintagmes verbals o l'oració principal:
* La om ci ia abita asi ia vade a Paris. – L'home que viu ací es va anar a París.
* La om ci ia abita asi ia vade a Paris. – L'home que viu ací es va anar a París.
* El va visita en julio, cuando la clima es bon. – Visitarà en juliol, quan faça bo.
* El va visita en julio, cuando la clima es bon. – Visitarà en juliol, quan faça bo.
A voltes un sustantiu s'utilisa per a simbolisar un membre qualsevol de la seua classe. En este cas, poc importa si s'utilisa l'o un, o si el sustantiu es troba en singular o en plural.
A voltes un sustantiu s'utilisa per a simbolisar un membre qualsevol de la seua classe. En este cas, poc importa si s'utilisa l'o un, o si el sustantiu es troba en singular o en plural.
* La arpa es un strumento musical. – L'arpa és un instrument musical.
* La arpa es un strumento musical. – L'arpa és un instrument musical.
* Un arpa es un strumento musical. – Un arpa és un instrument musical.
* Un arpa es un strumento musical. – Una arpa és un instrument musical.
* Arpas es strumentos musical. – Les arpes són instruments musicals.
* Arpas es strumentos musical. – Les arpes són instruments musicals.
* S'ha mencionat ya la cosa:
* S'ha mencionat ya la cosa:
** Me ia compra un casa. La casa es peti. – Vaig comprar una casa. La casa és menuda.
** Me ia compra un casa. La casa es peti. – Vaig comprar una casa. La casa és chicoteta.
* L'interlocutor pot fàcilment endevinar que la cosa existix:
* L'interlocutor pot fàcilment endevinar que la cosa existix:
** Me ia compra un casa. La cosina es grande. – Vaig comprar una casa. La cuina és gran.
** Me ia compra un casa. La cosina es grande. – Vaig comprar una casa. La cuina és gran.
* Esta frase conteni sinco parolas. – Esta frase conté cinc paraules.
* Esta frase conteni sinco parolas. – Esta frase conté cinc paraules.
Acel significa “aquell/aquella/aquells/aquelles”. S'assembla a la, pero designa una cosa lluntana de l'interlocutor o, a lo manco, més alluntada que la que representa esta:
Acel significa “aquell/aquella/aquells/aquelles”. Es sembla a la, pero designa una cosa lluntana de l'interlocutor o, a lo manco, més alluntada que la que representa esta:
* Acel xico regarda acel xicas. – Aquell chic mira a aquelles chiques.
* Acel xico regarda acel xicas. – Aquell chic mira a aquelles chiques.
* Atenta denova en acel modo. – Intenta-ho de nou d'aquella forma.
* Atenta denova en acel modo. – Intenta-ho de nou d'aquella forma.
* Cual animal es acel? – ¿Quin animal és aquell?
* Cual animal es acel? – ¿Quin animal és aquell?
* Cual vejetales es la plu bon? – ¿Qué vegetals són els millors?
* Cual vejetales es la plu bon? – ¿Qué vegetals són els millors?
* Tu veni de cual pais? – ¿De quin país véns?
* Tu veni de cual pais? – ¿De quin país vens?
* Cual pinta tu prefere? – ¿Quina pintura preferixes?
* Cual pinta tu prefere? – ¿Quina pintura preferixes?
Alga indica que no s'especifica l'identitat de lo expressat pel sustantiu:
Alga indica que no s'especifica l'identitat de lo expressat pel sustantiu:
Alga significa “una certa cantitat/una miqueta de” o “alguna cosa”, i indica una cantitat no especificada de les que s'expressa pel sustantiu. A sovint es dona a entendre que la cantitat no especificada és relativament menuda – de lo contrari es diria multe – pero no massa menuda que seria poca:
Alga significa “una certa cantitat/una miqueta de” o “alguna cosa”, i indica una cantitat no especificada de les que s'expressa pel sustantiu. A sovint es dona a entendre que la cantitat no especificada és relativament chicoteta – de lo contrari es diria multe – pero no massa chicoteta que seria poca:
* Me ia leje acel en alga libro. – Lo leí en un libro (cualquiera).
* Me ia leje acel en alga libro. – Lo leí en un libro (cualquiera).
* Cisa me va reveni a alga dia. – Puedo volver algún día.
* Cisa me va reveni a alga dia. – Puedo volver algún día.
Els adjectius possessius són mea, tua, nosa, i vosa:
Els adjectius possessius són mea, tua, nosa, i vosa:
* Mea gato ia come un mus. – El meu gat es va menjar una rata.
* Mea gato ia come un mus. – El meu gat es va menjar una rata.
* Me gusta multe tua dansa. – MM'agrada molt el teu ball.
* Me gusta multe tua dansa. – M'agrada molt el teu ball.
* Nosa ecipo va gania la premio. – El nostre equip guanyarà el premi.
* Nosa ecipo va gania la premio. – El nostre equip guanyarà el premi.
* La pijones come multe pan. – Les colomes mengen molt pa.
* La pijones come multe pan. – Les colomes mengen molt pa.
Poca és lo contrari de multe, i indica una menuda cantitat. Significa «poc»:
Poca és lo contrari de multe, i indica una chicoteta cantitat. Significa «poc»:
* Me reconose poca persones. – Reconec algunes persones (en realitat, no moltes).
* Me reconose poca persones. – Reconec algunes persones (en realitat, no moltes).
* El pote dona poca aida. – Pot donar una miqueta d'ajuda (en realitat, no molta)
* El pote dona poca aida. – Pot donar una miqueta d'ajuda (en realitat, no molta)
* Compare: Me pote leje alga parolas. — Soc capaç de llegir unes quantes paraules (un número menut).
* Compare: Me pote leje alga parolas. — Soc capaç de llegir unes quantes paraules (un número chicotet).
Plu significa «més». Indica una cantitat major de lo referenciat pel sustantiu, i es pot usar en sustantius contables i incontables. La plu significa «la majoria», la cantitat més gran:
Plu significa «més». Indica una cantitat major de lo referenciat pel sustantiu, i es pot usar en sustantius contables i incontables. La plu significa «la majoria», la cantitat més gran:
* Tu ave plu libros ca me. – Vosté té més llibres que yo.
* Tu ave plu libros ca me. – Vosté té més llibres que yo.
* La plu linguas es bela. – La majoria de les llengües és bella.
* La plu linguas es bela. – La majoria de les llengües són belles.
* Plu pan es en la cosina. – Hi ha més pa en la cuina.
* Plu pan es en la cosina. – Hi ha més pa en la cuina.
* La plu fango es repulsante. – La majoria del fanc és repugnant.
* La plu fango es repulsante. – La majoria del fanc és repugnant.
Min és lo contrari de plu, i significa «menys», indica una cantitat més menuda, i es pot usar en sustantius contables i incontables. La min significa «la minoria», la menor cantitat:
Min és lo contrari de plu, i significa «menys», indica una cantitat més chicoteta, i es pot usar en sustantius contables i incontables. La min significa «la minoria», la menor cantitat:
* Me desira min vejetales ca el. – Vullc menys verdura que ella.
* Me desira min vejetales ca el. – Vullc menys verdura que ella.
* Tu ia leje la min libros de cualcun ci me conose. – De tots els que conec, has llegit menys llibres.
* Tu ia leje la min libros de cualcun ci me conose. – De tots els que conec, has llegit menys llibres.
Els determinants seguixen este orde:
Els determinants seguixen este orde:
* Els predeterminants tota i ambos, quan apareixen, es coloquen davant de tots els demés.
* Els predeterminants tota i ambos, quan apareixen, es coloquen davant de tots els demés.
* Després vénen els artículs, els demostratius, els interrogatius, determinants de selecció, o els possessius. Normalment, hi ha solament un d'estos determinants en un sintagma nominal.
* Despuix vénen els artículs, els demostratius, els interrogatius, determinants de selecció, o els possessius. Normalment, hi ha solament un d'estos determinants en un sintagma nominal.
* A continuació, es poden trobar quantitatius o determinants de similitut. Un determinant de similitut mai és la primera paraula d'un grup nominal contable singular. Sempre va precedit d'un atre determinant, o de dos, si un d'ells és un *predeterminante (per eixemple ''tota la otra libro'').
* A continuació, es poden trobar quantitatius o determinants de similitut. Un determinant de similitut mai és la primera paraula d'un grup nominal contable singular. Sempre va precedit d'un atre determinant, o de dos, si un d'ells és un predeterminant (per eixemple ''tota la otra libro'').
* ls adjectius bon i mal, a pesar de que no són determinants, per lo general es coloquen davant del sustantiu i despuix de tots els determinants.
* Els adjectius bon i mal, a pesar de que no són determinants, per lo general es coloquen davant del sustantiu i despuix de tots els determinants.
Per eixemple:
Per eixemple:
* Un otra problem es la manca de aira fresca asi. – Un atre problema és la falta d'aire fresc ací.
* Un otra problem es la manca de aira fresca asi. – Un atre problema és la falta d'aire fresc ací.
* Nos no ia tradui ancora acel otra cuatro frases. – Encara no hem traduït aquelles quatre frases.
* Nos no ia tradui ancora acel otra cuatro frases. – Encara no hem traduït aquelles quatre frases.
* Tota la omes ia vade a la costa. – Tots els hòmens varen ser a la costa.
* Tota la omes ia vade a la costa. – Tots els hòmens varen anar a la costa.
== Pronoms ==
== Pronoms ==
L'elefen normalment no distinguix entre “ell” i “ella”. Les formes elo (“ell”) i ela (“ella”) són rares, pero es poden usar per a evitar la repetició excessiva dels noms de les persones quan es parla d'un home i una dòna en el mateix context.
L'elefen normalment no distinguix entre “ell” i “ella”. Les formes elo (“ell”) i ela (“ella”) són rares, pero es poden usar per a evitar la repetició excessiva dels noms de les persones quan es parla d'un home i una dòna en el mateix context.
* Do es Joana? El es en la jardin. – ¿On està Joana? Ella està en el jardí.
* Do es Joana? El es en la jardin. – ¿A on està Joana? Ella està en el jardí.
* Do es mea come de matina? Lo es en la cosina. – ¿On està el meu desdejuni? Està en la cuina.
* Do es mea come de matina? Lo es en la cosina. – ¿A on està el meu desdejuni? Està en la cuina.
Un pronom personal pot tindre a continuació una proposició relativa. Si el sentit està clar, es pot suprimir el pronom, deixant al pronom relatiu una doble funció:
Un pronom personal pot tindre a continuació una proposició relativa. Si el sentit està clar, es pot suprimir el pronom, deixant al pronom relatiu una doble funció:
Els pronoms possessius («el meu», «el teu», etc.) són els determinants possessius («el meu», «el teu», etc.), precedits per la:
Els pronoms possessius («el meu», «el teu», etc.) són els determinants possessius («el meu», «el teu», etc.), precedits per la:
* Me ia trova mea libros, ma tu no ia trova la tuas. – Vaig trobar els meus llibres; pero vós no vares trobar els teus.
* Me ia trova mea libros, ma tu no ia trova la tuas. – Vaig trobar els meus llibres; pero tu no vares trobar els teus.
* Lo es ance plu grande ca la mea. – També és més gran que el meu.
* Lo es ance plu grande ca la mea. – També és més gran que el meu.
* No toca acel jueta! Lo no es la tua. – ¡No tocs eixe joguet! No és teu.
* No toca acel jueta! Lo no es la tua. – ¡No toques eixe joguet! No és teu.
=== Pronoms determinants ===
=== Pronoms determinants ===
Els números poden utilisar-se com a pronoms per a indicar els grups d'un tamany determinat. Eixos pronoms no prenen generalment la -s del plural i no necessiten determinant:
Els números poden utilisar-se com a pronoms per a indicar els grups d'un tamany determinat. Eixos pronoms no prenen generalment la -s del plural i no necessiten determinant:
* Tre de mea amis va ariva a esta sera. – Tres dels meus amics vénen esta vesprada.
* Tre de mea amis va ariva a esta sera. – Tres dels meus amics venen esta vesprada.
* Cuanto pizas tu ia come? – ¿Quantes pizzes has menjat?
* Cuanto pizas tu ia come? – ¿Quantes pizzes has menjat?
* Cuatro! – ¡Quatre!
* Cuatro! – ¡Quatre!
L'expressió idiomàtica la un la otra (o lunlotra) significa «un/una l'atra» / «els uns/unes les atres ». Posseïx variants com la un o la otra (l'u o l'atre, etc.), la un pos la otra (o pos lunlotra, «l'un despuix de l'atre», etc.) aixina com la un sur la otra (o sur lunlotra, «l'un sobre l'atre», etc.):
L'expressió idiomàtica la un la otra (o lunlotra) significa «un/una l'atra» / «els uns/unes les atres ». Posseïx variants com la un o la otra (l'u o l'atre, etc.), la un pos la otra (o pos lunlotra, «l'un despuix de l'atre», etc.) aixina com la un sur la otra (o sur lunlotra, «l'un sobre l'atre», etc.):
* La xicos colpa la un la otra / lunlotra. – Els chics es colpegen els uns als atres.
* La xicos colpa la un la otra / lunlotra. – Els chics es colpegen els uns als atres.
* Me pila mea crepes la un sur la otra / sur lunlotra. – Apile les meues tortites, els uns sobre els atres.
* Me pila mea crepes la un sur la otra / sur lunlotra. – Apile les meues tortetes, els uns sobre els atres.
En algunes frases, a un pronom li seguix un verp, per #lo que cap el malentés d'un determinant seguit d'un verp reutilisat com a substantiu. Per eixemple, fòra de context, no es pot estar segur de que acel veni de Italia significa «l'acció d'aplegar d'Itàlia» o «aquell que ve d'Itàlia». En la majoria dels casos, el context fa que el significat siga evident. No obstant, els principiants i els que volen evitar qualsevol risc d'ambigüitat, poden agregar un simple sustantiu – com person o cosa – despuix del determinant en lloc de convertir-ho en un pronom:
En algunes frases, a un pronom li seguix un verp, per lo que cap el malentés d'un determinant seguit d'un verp reutilisat com a substantiu. Per eixemple, fòra de context, no es pot estar segur de que acel veni de Italia significa «l'acció d'aplegar d'Itàlia» o «aquell que ve d'Itàlia». En la majoria dels casos, el context fa que el significat siga evident. No obstant, els principiants i els que volen evitar qualsevol risc d'ambigüitat, poden agregar un simple sustantiu – com person o cosa – despuix del determinant en lloc de convertir-ho en un pronom:
* Acel cosa veni de Italia. – Eixa cosa ve d'Itàlia.
* Acel cosa veni de Italia. – Eixa cosa ve d'Itàlia.
* Recorda ce alga persones (o algas) abita en sua auto. – Recorda que algunes persones viuen en els seus coches.
* Recorda ce alga persones (o algas) abita en sua auto. – Recorda que algunes persones viuen en els seus coches.
=== Preguntes ===
=== Preguntes ===
L'elefen té dos pronoms, que servixen per a fer preguntes:
* cual? – «¿quin?» (= cual cosa?) o «¿qué?»
* ci? – «¿quí?» (= cual person?)
Ci solament és pronom, i no pot usar-se com a determinant.
Cual és principalment un determinant, pero també s'usa a sovint com a pronom, si s'accepta el chicotet risc de que expressions tals com ''cual veni de Italia'' puguen ser malinterpretades.
Eixemples:
* Cual tu gusta? – ¿Quin t'agrada?
* Cual tu prefere, la rojas o la verdes? – ¿Quins preferixes: les roges o les verdes?
* Ci vole es un milionor? – ¿Quí vol ser millonari?
* Tu vade a la sinema con ci? – ¿En quí vas al cine?
* Cual es en la caxa? – ¿Qué hi ha en la caixa?
* Vos prefere cual? – ¿Qué és lo que preferixes?
També s'usa ci i cual en preguntes indirectes.
=== Pronoms relatius ===
=== Pronoms relatius ===
Cual i ci funcionen també com a pronoms relatius, introduint una proposició relativa:
* cual – que
* ci – qui (= la person cual…)
El pronom relatiu per a una persona o un animal és ci. El pronom relatiu per a una cosa és cual:
* Esta es la fem de ci me ia compra mea auto. – Esta és la dòna a la qual vaig comprar el meu coche.
* La fem de ci me ia oblida sua nom es denova a la porte. – La dòna de qui em vaig oblidar el seu nom està de nou en la porta.
* A, vide la patetas ci segue sua madre! – ¡Ah, mira els ànetets que seguixen a la seua mare!
* La libro cual me leje es tro longa. – El llibre que lligc és massa llarc.
* La casa en cual nos abita es tro peti. – La casa en que vivim és massa menuda.
* La superstisios – me gusta esta parola! – cual me ia investiga es riable. – Les supersticións – m'agrada eixa paraula –, sobre les que vaig investigar, són ridícules.
* El esperia un sonia cual el teme. – Ella experimenta un somi que tem.
* ''Compara:'' El esperia un sonia ce el teme. – Ella experimenta un somi (en el qual) té por.
En algunes oracions de relatiu, la frase principal omet el sustantiu al que la frase es referixca. El propi pronom relatiu apareix en el lloc del sustantiu. En tals casos, per a evitar confusions, es pot utilisar lo cual en lloc de cual i el ci en lloc de ci:
* Acel es lo cual me ia comprende. Me ia comprende acel informa. - Això és lo que vaig entendre. Vaig entendre aquell informe.
* Me comprende lo sur cual on ia instrui me. On ia instrui me sur alga cosa, e me comprende lo. - Entenc això sobre la qual cosa se'm va instruir. Se'm va instruir sobre una cosa, i ho comprenc.
* Me no recorda (el) ci me ia vide. Me ia vide el, ma me no recorda el. - No recort a ella a qui ya vaig vore. La vaig vore, pero no la recorde.
* Me no recorda (el) a ci me ia parla. Me ia parla a el, ma me no recorda el. - No recort a ell, a qui li vaig parlar. Li vaig parlar a ell, pero no li recorde.
=== Atres pronoms ===
=== Atres pronoms ===
Hi ha quatre pronoms especials per a indicar a les persones. Solament s'usen en singular:
* algun – «algun», «algú» (= alga un, alga person)
* cualcun – «qualsevol», «qualsevol persona» (= cualce un, cualce person)
* cadun – «cada u», «cada qui» (= cada un, cada person)
* nun – ningú (= no un, no person)
Eixemples:
* Algun entre nos es la asasinor. – Algú entre nosatres és l'assessí.
* Dise acel broma a cualcun, e el va rie. – Conta eixe succeït a qualsevol persona i riurà.
* Cadun debe reseta un premio. – Cada u deu rebre un premi.
* Me senta en la atrio per un ora, e nun ia parla a me. – Em sent en la sala durant una hora i ningú em dirigix la paraula.
Els corresponents de algun, cualcun, cadun i nun per a les coses són alga cosa («alguna cosa»), cualce cosa («qualsevol/a»), cada cosa (ídem) i no cosa («res»).
Normalment, els pronoms no són modificables per determinants o adjectius, pero poden ser modificats per grups preposicionals:
* Nos en la sindicato esije plu diretos. – Reivindiquem més drets en el sindicat.
* Tota de la lenio es danada. – Tota la fusta està estropejada.
* La plu de esta linguas es difisil. – La major part d'eixes llengües són difícils.
== Adjectius ==
== Adjectius ==
=== Posició ===
=== Posició ===
En elefen, els adverbis i els adjectius té la mateixa forma. La diferència es veu clarament en la posició: els adjectius seguixen als sustantius, els adverbis seguixen als verps i precedixen a atres paraules:
* La om ia studia atendosa la testo. – L'home va estudiar detenidament el text. (modificant al verp)
* Me ia veni asi en un tren riable lenta. – Vaig vindre ací en un tren ridículament llent. (modificant a l'adjectiu)
* La tren ia move asurda lenta. – El tren es va moure absurdament llent. (modificant a un atre adverbi)
* Me no oia multe bon tu. – No puc sentir-te molt be. («multe» modifica «bon», i «multe bon» modifica «oia»)
* Cuasi sento persones ia espeta sur la plataforma. – Casi un centenar de persones esperaven en el moll. (modificant a un quantificador)
* On ia escava un buco direta ante mea porte. – Varen cavar un forat just en front de la meua porta. (modificant a una preposició)
* Sola la manico es rompeda. – Solament el mànec està trencat. (modificant el sintagma nominal)
* Strana, el ia porta un balde de pexes. – Curiosament, ell duya una gaveta de peixos. (modificant una frase)
Un adverbi (o una frase adverbial) que modifica a un verp (o la frase sancera) també es pot colocar al principi de l'oració. I si no provoca confusió, un adverbi pot situar-se també despuix de l'objecte d'un verp o en el final de la frase:
* El dansa bon. – Ella balla be.
* Pronto el va cade. – Pronte caurà.
* Surprendente, el es un xico multe bon. – Sorprenentment, és un molt bon chic.
* Me no oia tu multe bon. – No puc sentir-te molt be.
* pero: Me leje felis la libro. – Leo el llibre feliçment.
En alguns casos, un adverbi davant d'un adjectiu pot estar unit per un guió per a aclarir el significat:
* la parolas nova-creada – les paraules recent creades
Es pot aclarir també un significat verbal dient en modo o a grau:
* La melodia es bela en modo surprendente. – La melodia és sorprenentment bona.
=== Comparació ===
=== Comparació ===
=== Adverbis primaris ===
=== Adverbis primaris ===