Canvis

== Enciclopèdies en Espanya ==

== Enciclopèdies en Espanya ==

Prescindint d'antecedents més o menys prestigiosos, com les ''Etimologies'' de [[Sant Isidor]] 627-630, redactades en llatí, les enciclopèdies espanyoles «modernes» apareixen en la segona mitat del [[sigle XIX]], en forma d'obres extenses i de qualitat variable. Entre les primeres mostres es troben el ''[[Manual enciclopèdic o repertori universal de notícies interessants, curioses i instructives...]]'' ([[Madrit]], [[1842]]); la ''[[Enciclopèdia Moderna. Diccionari universal de literatura, ciència, art, agricultura, indústria i comerç]]'' (Madrit: [[1851]]-[[1855]], 37 volums) de [[Francisco de Paula Oscat]], on van participar com a redactors importants escriptors espanyols de l'época; el ''[[Diccionari universal de la llengua castellana, ciències i arts]]'' (Madrit, [[1875]]-[[1881]]); i, sobretot, el ''[[Diccionario Enciclopédico Hispanoamericano de literatura, ciencias y arte]]'' ([[Barcelona]], [[Montaner i Simón]], [[1887]]-[[1898]]), autèntica primera enciclopèdia espanyola «moderna». A pesar de la seua importància i qualitat, la seua vigència fon breu puix en els escomençaments del [[sigle XX]] (en [[1905]]) va sorgir la [[Enciclopèdia Espasa|''Enciclopèdia universal ilustrada europeo-americana'']], coneguda com «Espasa» pel seu editor, el català [[José Espasa Anguera]].

Prescindint d'antecedents més o menys prestigiosos, com les ''Etimologies'' de [[Sant Isidor]] 627-630, redactades en llatí, les enciclopèdies espanyoles «modernes» apareixen en la segona mitat del [[sigle XIX]], en forma d'obres extenses i de qualitat variable. Entre les primeres mostres es troben el ''[[Manual enciclopèdic o repertori universal de notícies interessants, curioses i instructives...]]'' ([[Madrit]], [[1842]]); la ''[[Enciclopedia Moderna. Diccionario universal de literatura, ciència, arte, agricultura, indústria y comercio]]'' (Madrit: [[1851]]-[[1855]], 37 volums) de [[Francisco de Paula Oscat]], on van participar com a redactors importants escriptors espanyols de l'época; el ''[[Diccionari universal de la llengua castellana, ciències i arts]]'' (Madrit, [[1875]]-[[1881]]); i, sobretot, el ''[[Diccionario Enciclopédico Hispanoamericano de literatura, ciencias y arte]]'' ([[Barcelona]], [[Montaner i Simón]], [[1887]]-[[1898]]), autèntica primera enciclopèdia espanyola «moderna». A pesar de la seua importància i qualitat, la seua vigència fon breu puix en els escomençaments del [[sigle XX]] (en [[1905]]) va sorgir la [[Enciclopèdia Espasa|''Enciclopèdia universal ilustrada europeo-americana'']], coneguda com «Espasa» pel seu editor, el català [[José Espasa Anguera]].

L'Espasa, que fon publicant-se a lo llarc del primer terç del sigle XX, consta en l'actualitat de 70 volums més 10 d'Apèndix i numerosos suplements bianuals, la qual cosa la convertix en l'enciclopèdia més extensa de les existents actualment (117 volums de 17,5 x 25,3 cm., i 175.000 pàgines, editada per última vegada en [[2006]]). No obstant, l'enciclopèdia Espasa ha rebut moltes crítiques perqué no està posada al dia i les senyes que conté es referixen als que es van recopilar per a la primera edició. Els artículs no estan firmats, encara que en l'últim tom s'inclou una relació de colaboradors. Un atre motiu d'impopularitat és que, inspirada en enciclopèdies alemanes, la bibliografia que acompanya als artículs extensos està constituïda bàsicament per texts alemans.

L'Espasa, que fon publicant-se a lo llarc del primer terç del sigle XX, consta en l'actualitat de 70 volums més 10 d'Apèndix i numerosos suplements bianuals, la qual cosa la convertix en l'enciclopèdia més extensa de les existents actualment (117 volums de 17,5 x 25,3 cm., i 175.000 pàgines, editada per última vegada en [[2006]]). No obstant, l'enciclopèdia Espasa ha rebut moltes crítiques perqué no està posada al dia i les senyes que conté es referixen als que es van recopilar per a la primera edició. Els artículs no estan firmats, encara que en l'últim tom s'inclou una relació de colaboradors. Un atre motiu d'impopularitat és que, inspirada en enciclopèdies alemanes, la bibliografia que acompanya als artículs extensos està constituïda bàsicament per texts alemans.

Aixina i tot, hi ha prou components de l'enciclopèdia que la fan útil inclús hui en dia, a voltes, precisament, per haver-se mantingut inalterable durant un sigle. En este sentit, s'aludix a sovint a les fotografies, que permeten conéixer edificis, monuments i conjunts urbans actualment desapareguts. Alguna cosa semblant ocorre en els plans de ciutats, que permeten conéixer llocs ara molt canviats. Pero el valor major que té hui en dia l'enciclopèdia Espasa radica en la inclusió de biografies d'un enorme número de personages espanyols, molts de segona o tercera fila, la qual cosa la convertix en el repertori biogràfic més extens en llengua espanyola. El llibre de [[Philippe Castellà]] ''[[Enciclopèdia Espasa, història d'una aventura editorial]]'' (Madrid, Espasa Calp, 2000, 582 pàgines) permet trobar una molt abundant quantitat de dades sobre esta enciclopèdia monumental.

Aixina i tot, hi ha prou components de l'enciclopèdia que la fan útil inclús hui en dia, a voltes, precisament, per haver-se mantingut inalterable durant un sigle. En este sentit, s'aludix a sovint a les fotografies, que permeten conéixer edificis, monuments i conjunts urbans actualment desapareguts. Alguna cosa semblant ocorre en els plans de ciutats, que permeten conéixer llocs ara molt canviats. Pero el valor major que té hui en dia l'enciclopèdia Espasa radica en l'inclusió de biografies d'un enorme número de personages espanyols, molts de segona o tercera fila, la qual cosa la convertix en el repertori biogràfic més extens en llengua espanyola. El llibre de [[Philippe Castellano]] ''[[Enciclopedia Espasa, historia de una aventura editorial]]'' (Madrit, Espasa Calpe, 2000, 582 pàgines) permet trobar una molt abundant quantitat de senyes sobre esta enciclopèdia monumental.

Contemporània a l'Espasa és la [[Enciclopèdia ilustrada Segui|''Enciclopèdia ilustrada Vaig seguir. Diccionari Universal en totes les veus i locucions usades a Espanya i en l'Amèrica Llatina'']] (Barcelona, Vaig seguir, [[1910]]), molt més breu (14 volums) pero potser més popular. Una altra de les empreses prestigioses en el camp de les enciclopèdies és l'editorial [[Salvat]], que s'inicia en [[1906]] en el [[Diccionari enciclopèdic popular ilustrat Salvat|''Diccionari enciclopèdic popular ilustrat'']], en 12 volums. A partir de llavors, Salvat ha editat numeroses enciclopèdies generals (també moltes temàtiques) entre les que destaca, com més completa i de major qualitat, el ''Diccionari enciclopèdic Salvat'' conegut també com ''[[Salvat Universal]]'', en 20 volums. Una de les enciclopèdies més populars fon la [[Enciclopèdia Monitor|''Monitor'']], de gran difusió per la seua distribució en [[fascicle]]s. Les enciclopèdies de Salvat inclouen numerosíssimes entrades, en texts generalment breus pero que permeten localisar ràpidament dades concretes, a la manera de la «[[Micropaedia]]» de la «Britannica 3».

Contemporànea a l'Espasa és l'[[Enciclopedia ilustrada Segui|''Enciclopèdia ilustrada Segui. Diccionari Universal en totes les veus i locucions usades en Espanya i en l'Amèrica Llatina'']] (Barcelona, Segui, [[1910]]), molt més breu (14 volums) pero potser la més popular. Un atra de les empreses prestigioses en el camp de les enciclopèdies és l'editorial [[Salvat]], que s'inicia en [[1906]] en el [[Diccionario enciclopedico popular ilustrado Salvat|''Diccionario enciclopedico popular ilustrado'']], en 12 volums. A partir de llavors, Salvat ha editat numeroses enciclopèdies generals (també moltes temàtiques) entre les que destaca, com la més completa i de major qualitat, el ''Diccionario enciclopedico Salvat'' conegut també com ''[[Salvat Universal]]'', en 20 volums. Una de les enciclopèdies més populars fon l'[[Enciclopèdia Monitor|''Monitor'']], de gran difusió per la seua distribució en [[fascícul]]s. Les enciclopèdies de Salvat inclouen numerosíssimes entrades, en texts generalment breus pero que permeten localisar ràpidament senyes concretes, a la manera de la «[[Micropaedia]]» de la «Britannica 3».

Entre les enciclopèdies espanyoles més modernes es troba la ''[[Gran Enciclopèdia Rialp]]'' (coneguda abreviadament com ''GER''), en 25 volums, que conté, a diferència de les enciclopèdies de Salvat, articles extensos, firmats i en bibliografia (seguint el model de la «Macropaedia» de la [[Enciclopèdia Británica|''Britànica'']]). Tenint en conte les seues característiques, disposa d'un extens índex alfabètic per a localisar ràpidament dades concretes. Moltes atres editorials ([[Editorial Labor|Labor]], [[Editorial Bibliograf|Bibliograf]], [[Editorial Everest|Everest]], [[Editorial Ramón Sopena|Sopena]]) han publicat diverses enciclopèdies de distinta amplitud, que es van renovant en noves edicions i es posen al dia. Ademés Espasa Calp ha editat abundants enciclopèdies ademés de la cèlebre ''Espasa''.

Entre les enciclopèdies espanyoles més modernes es troba la ''[[Gran Enciclopèdia Rialp]]'' (coneguda abreviadament com ''GER''), en 25 volums, que conté, a diferència de les enciclopèdies de Salvat, artículs extensos, firmats i en bibliografia (seguint el model de la «Macropaedia» de l'[[Enciclopèdia Británica|''Britànica'']]). Tenint en conte les seues característiques, dispon d'un extens índex alfabètic per a localisar ràpidament senyes concretes. Moltes atres editorials ([[Editorial Labor|Labor]], [[Editorial Bibliograf|Bibliograf]], [[Editorial Everest|Everest]], [[Editorial Ramón Sopena|Sopena]]) han publicat diverses enciclopèdies de distinta amplitut, que es van renovant en noves edicions i es posen al dia. Ademés Espasa Calpe ha editat abundants enciclopèdies ademés de la célebre ''Espasa''.

Finalment, és oportú aludir a dos enciclopèdies espanyoles i modernes de característiques especials, la ''[[Enciclopèdia Hispànica]]'' i la ''[[Gran Enciclopèdia d'Espanya]]''. Les dos estan «especialisades», per dir-ho aixina, en la cultura hispànica i en els temes i personages que tenen relació en Espanya i Hispanoamèrica. La primera, ademés, presenta una disposició semblant a la ''Britannica 3'' (en quatre parts: «Macropedia», «Micropedia», «Temapedia» i «Datapedia»), encara que dista molt de conseguir la qualitat del model.<ref name="bne"/>

Finalment, és oportú aludir a dos enciclopèdies espanyoles i modernes de característiques especials, la ''[[Enciclopedia Hispánica]]'' i la ''[[Gran Enciclopedia de España]]''. Les dos estan «especialisades», per dir-ho aixina, en la cultura hispànica i en els temes i personages que tenen relació en Espanya i Hispanoamèrica. La primera, ademés, presenta una disposició pareguda a la ''Britannica 3'' (en quatre parts: «Macropedia», «Micropedia», «Temapedia» i «Datapedia»), encara que dista molt de conseguir la qualitat del model.<ref name="bne"/>

== Enciclopèdies electròniques en espanyol ==

== Enciclopèdies electròniques en espanyol ==