83 749
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «Les '''illes Columbretes''' són un conjunt de quatre grups de islas volcàniques que sumades posseïxen 0,19 icm situades a 30 millas...».
Les '''illes Columbretes''' són un conjunt de quatre grups de [[illa volcánica|islas volcàniques]] que sumades posseïxen 0,19 [[icm]] situades a 30 [[milla]]s (48.2 [[Km]]) a l'est del Cap d'Orpesa, integrades en el [[terme municipal]] de [[Castelló de la Plana]], en la [[província de Castelló]] ([[Espanya]]).
Els grups d'illes són: la '''Illot Gran''', '''La Ferrera''', '''La Foradada''' i el '''Carallot'''. Ademés, existixen en el [[archipèlec]] numerosos esculls i baixos.
Al mateix temps, les Illes Columbretes constituïxen un destí de primer orde per als aficionats al [[submarinisme]] de tot el món, a causa de la transparència de les seues aigües, a la bellea dels seus fons i a la gran varietat i quantitat d'espècies animals i vegetals que alberga.
== Geografia ==
Estan assentades sobre fons de 80 metros de profunditat i conseguixen una cobertura de tres milles marines, representant un dels chicotets archipèlecs en major interés ecològic del [[mar Mediterràneu]].
La [[illa]] més gran, coneguda com la "Illot Gran" o "l'illa Grossa", té un perfil en forma d'arc obert, característic d'una gran activitat volcànica submarina. El Carallot, en els seus 32 metros d'altura, representa les restes de la ximenera central d'un [[volcà]].
L'illa Grossa conta en un far, que situat en un [[turó]] de 67 metros d'altitut, conforma el punt més elevat de l'arxipèleg.
== Història ==
El nom de les illes ve dels primers navegants [[Grècia Antigua|grecs]] i [[antiga Roma|romans]] que les van incloure en les seues cartes de navegació. Inicialment se'ls va donar el nom de ''Ophiusa'' o ''Colubraria'', a causa de les moltes serps que allí es trobaven. Durant sigles, van ser domicili i refugi de [[pirata]]s'i [[contrabandiste]]s.
En el [[sigle XIX]] es va incendiar l'illa Illot Gran per a acabar en les serps, i es va instalar un [[far]] que va mantindre una població de farolers fins a [[1975]], any en que el far es va automatisar. Des de llavors, les illes estan habitades tan sols per personal pertanyent als servicis de vigilància establits per la [[Generalitat Valenciana]] en [[1987]].
Fins que van ser protegides, constituïen un camp de tir de l'aviació i de la marina, fet que va produir el deteriorament de molts dels esculls que les formen. A açò es van unir les visites incontrolades i la peixca furtiva.
== Flora i fauna ==
En ''l'illa Grossa'' trobem restes d'espècies vegetals pròpies de la conca Mediterranea com [[chamaerops humilis|palmiteras]], [[llentiscle]], i [[Smilax aspera|zarza morisca]], (que anteriorment cobrien tot l'illot). En les zones més pròximes al mar també trobem [[fenoll marí]] i [[carlota marina]], mentres que en les parts més altes abunda el matoll de [[sosa fina]] i la [[alfals arbori]] junt en espècies endèmiques.
Per la seua banda, aus marines com el [[falcó d'Eleonor]], la [[gavina d'Audouin]], la [[baldriga cendrosa]], o el [[cormorà moñudo]], nien en l'illes, i és important l'existència de la subespècie endèmica de la [[sargantana ibèrica]](''[[Podarcis hispanica atrata]]''), mentres que en l'interior de les aigües podem trobar-nos en les espècies de les algues [[laminària]] o el [[gorgonacea|coral roig]].
== Reserva natural ==
{{AP|reserva natural de les Illes Columbretes}}
En l'actualitat l'arxipèleg és part d'una [[reserva natural]] que acull algunes espècies en perill d'extinció, com el [[Falque eleonorae|halcón d'Eleonor]] i la [[gavina d'Audouin]] (o gavina corsa) i els seus fons són una Reserva de Peixca de gran importància que contribuïx a la regeneració de numeroses espècies pesqueres de la zona, com la [[llagosta europea|langosta]].
La [[reserva natural de les Illes Columbrets]] té una extensió emergida de 19 [[Hectàrea|ha]] i sumergida de 5.543 hi ha. La situació geogràfica és 39é55'N,0é40'E.
[[Categoria:archipèlecs i illes del mar Mediterràneu|Columbretes]]
[[Categoria:archipèlecs i illes de la província de Castelló|Columbretes]]
[[Categoria:Castelló de la Plana]]
Els grups d'illes són: la '''Illot Gran''', '''La Ferrera''', '''La Foradada''' i el '''Carallot'''. Ademés, existixen en el [[archipèlec]] numerosos esculls i baixos.
Al mateix temps, les Illes Columbretes constituïxen un destí de primer orde per als aficionats al [[submarinisme]] de tot el món, a causa de la transparència de les seues aigües, a la bellea dels seus fons i a la gran varietat i quantitat d'espècies animals i vegetals que alberga.
== Geografia ==
Estan assentades sobre fons de 80 metros de profunditat i conseguixen una cobertura de tres milles marines, representant un dels chicotets archipèlecs en major interés ecològic del [[mar Mediterràneu]].
La [[illa]] més gran, coneguda com la "Illot Gran" o "l'illa Grossa", té un perfil en forma d'arc obert, característic d'una gran activitat volcànica submarina. El Carallot, en els seus 32 metros d'altura, representa les restes de la ximenera central d'un [[volcà]].
L'illa Grossa conta en un far, que situat en un [[turó]] de 67 metros d'altitut, conforma el punt més elevat de l'arxipèleg.
== Història ==
El nom de les illes ve dels primers navegants [[Grècia Antigua|grecs]] i [[antiga Roma|romans]] que les van incloure en les seues cartes de navegació. Inicialment se'ls va donar el nom de ''Ophiusa'' o ''Colubraria'', a causa de les moltes serps que allí es trobaven. Durant sigles, van ser domicili i refugi de [[pirata]]s'i [[contrabandiste]]s.
En el [[sigle XIX]] es va incendiar l'illa Illot Gran per a acabar en les serps, i es va instalar un [[far]] que va mantindre una població de farolers fins a [[1975]], any en que el far es va automatisar. Des de llavors, les illes estan habitades tan sols per personal pertanyent als servicis de vigilància establits per la [[Generalitat Valenciana]] en [[1987]].
Fins que van ser protegides, constituïen un camp de tir de l'aviació i de la marina, fet que va produir el deteriorament de molts dels esculls que les formen. A açò es van unir les visites incontrolades i la peixca furtiva.
== Flora i fauna ==
En ''l'illa Grossa'' trobem restes d'espècies vegetals pròpies de la conca Mediterranea com [[chamaerops humilis|palmiteras]], [[llentiscle]], i [[Smilax aspera|zarza morisca]], (que anteriorment cobrien tot l'illot). En les zones més pròximes al mar també trobem [[fenoll marí]] i [[carlota marina]], mentres que en les parts més altes abunda el matoll de [[sosa fina]] i la [[alfals arbori]] junt en espècies endèmiques.
Per la seua banda, aus marines com el [[falcó d'Eleonor]], la [[gavina d'Audouin]], la [[baldriga cendrosa]], o el [[cormorà moñudo]], nien en l'illes, i és important l'existència de la subespècie endèmica de la [[sargantana ibèrica]](''[[Podarcis hispanica atrata]]''), mentres que en l'interior de les aigües podem trobar-nos en les espècies de les algues [[laminària]] o el [[gorgonacea|coral roig]].
== Reserva natural ==
{{AP|reserva natural de les Illes Columbretes}}
En l'actualitat l'arxipèleg és part d'una [[reserva natural]] que acull algunes espècies en perill d'extinció, com el [[Falque eleonorae|halcón d'Eleonor]] i la [[gavina d'Audouin]] (o gavina corsa) i els seus fons són una Reserva de Peixca de gran importància que contribuïx a la regeneració de numeroses espècies pesqueres de la zona, com la [[llagosta europea|langosta]].
La [[reserva natural de les Illes Columbrets]] té una extensió emergida de 19 [[Hectàrea|ha]] i sumergida de 5.543 hi ha. La situació geogràfica és 39é55'N,0é40'E.
[[Categoria:archipèlecs i illes del mar Mediterràneu|Columbretes]]
[[Categoria:archipèlecs i illes de la província de Castelló|Columbretes]]
[[Categoria:Castelló de la Plana]]