Canvis

Llínea 10: Llínea 10:  
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]  
 
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]  
 
}}
 
}}
'''Julián Marías Aguilera''' ([[Valladolit]], [[17 de juny]] de [[1914]] - † [[Madrit]], [[15 de decembre]] de [[2005]]), doctor en Filosofia per l'[[Universitat de Madrit]], fon un dels discipuls més destacats d'[[Ortega y Gasset]], mestre i amic en qui fundà en l'any [[1948]] l'Institut d'Humanitats (Madrit).
+
'''Julián Marías Aguilera''' ([[Valladolit]], [[17 de juny]] de [[1914]] - † [[Madrit]], [[15 de decembre]] de [[2005]]), fon un filòsof i escritor espanyol. Doctor en Filosofia per l'[[Universitat de Madrit]], fon un dels discípuls més destacats d'[[Ortega y Gasset]], mestre i amic en qui fundà en l'any [[1948]] l'Institut d'Humanitats (Madrit).
   −
Sobresalient ensagiste i distinguit filosof, Julián Marías no ensenyà en l'Universitat espanyola franquista per discrepancies ideologiques, pero fon conferenciant en numerosos països d'[[Europa]] i [[Amèrica]] i professor en vàries universitats d'[[USA|Estats Units]]. La seua presencia en el món intelectual [[Espanya|espanyol]] ha segut constant: colaborador de rellevants periodics, fon membre de la Real Academia des de [[1964]] i senador per designacio real entre [[1977]] i [[1979]]. Presidi la Fundacio d'Estudis Sociologics (FUNDES) [http://www.cuentayrazon.org/] des de la seua creacio en 1979 fins que falli. En [[1996]] se li concedi el Premi Princip d'Asturies de Comunicacio i Humanitats, compartit en [[Indro Montanelli]]].
+
Sobreixent ensagiste i distinguit filòsof, Julián Marías no ensenyà en l'Universitat espanyola franquista per discrepancies ideològiques, pero fon conferenciant en numerosos països d'[[Europa]] i [[Amèrica]] i professor en vàries universitats dels [[USA|Estats Units]]. La seua presència en el món intelectual [[Espanya|espanyol]] ha segut constant: colaborador de rellevants periòdics, fon membre de la Real Acadèmia (RAE) des de [[1964]] i senador per designació real entre [[1977]] i [[1979]]. Presidí la Fundació d'Estudis Sociològics (FUNDES) [http://www.cuentayrazon.org/] des de la seua creacio en [[1979]] fins que fallí. En l'any [[1996]] se li concedí el Premi Príncip d'Astúries de Comunicació i Humanitats, compartit en [[Indro Montanelli]].
    
== Biografia ==
 
== Biografia ==
Llínea 66: Llínea 66:  
* ''La España posible en tiempo de Carlos III'', Sociedad de Estudios y Publicaciones, Madrid 1963.
 
* ''La España posible en tiempo de Carlos III'', Sociedad de Estudios y Publicaciones, Madrid 1963.
 
* ''El tiempo que ni vuelve ni tropieza'', Edhasa, Barcelona, 1964.
 
* ''El tiempo que ni vuelve ni tropieza'', Edhasa, Barcelona, 1964.
 +
* ''Consideración de Cataluña'', Barcelona, 1966.
 
* ''Análisis de los Estados Unidos'', Guadarrama, Madrid 1968.
 
* ''Análisis de los Estados Unidos'', Guadarrama, Madrid 1968.
 
* ''Antropología metafísica. La estructura empírica de la vida humana'', Revista de Occidente, Madrid 1970.
 
* ''Antropología metafísica. La estructura empírica de la vida humana'', Revista de Occidente, Madrid 1970.
Llínea 106: Llínea 107:  
== Cites ==
 
== Cites ==
   −
{{Cita|''Por ejemplo, la expresión 'País Valenciano', que ahora empieza a ponerse de moda ¿Cuándo se ha dicho así? ¿Cuándo han dicho los valencianos, ni en español ni en valenciano tal cosa? 'País Valenciano' no es más que un calco de 'País Vasco', y este nombre a su vez es traducción del francés 'Pays Basque'. La palabra 'país' es en español muy reciente, de fines del siglo XVI o comienzos del XVII, no se ha generalizado hasta mucho después, y nunca se ha aplicado a Valencia cuando esta tenía personalidad política dentro de la Corona de Aragón. Reino de Valencia o simplemente Valencia es lo que se ha dicho.''|Julián Marías. ''Consideración de Cataluña'' (Barcelona, 1966)}}
+
{{Cita|La llengua valenciana és llengua germana, i no filla de la catalana.|Julián Marías (Revista ''Gaceta Ilustrada'', 23.3.1972). Citat en l'artícul 'El català, ciencia o acto de fe?, per [[Joan Ignaci Culla]] (''[[Levante-EMV]]'', 8.1.2005)}}
 +
 
 +
{{Cita|El concepte que este sabi escritor ([[Gregori Mayans]]) tenia de la llengua valenciana el va resumir el filosof [[Julián Marías]] en un articul publicat en la Revista Gaceta Ilustrada (13 de març de 1972):'... que la llengua valenciana es llengua germana i no filla de la catalana'.|''En torn a la llengua valenciana'' (1994), per [[Pare Guinot|En Josep Mª Guinot]]}}
 +
 
 +
{{Cita|''Por ejemplo, la expresión '[[País Valencià|País Valenciano]]', que ahora empieza a ponerse de moda ¿Cuándo se ha dicho así? ¿Cuándo han dicho los valencianos, ni en español ni en valenciano tal cosa? 'País Valenciano' no es más que un calco de 'País Vasco', y este nombre a su vez es traducción del francés 'Pays Basque'. La palabra 'país' es en español muy reciente, de fines del siglo XVI o comienzos del XVII, no se ha generalizado hasta mucho después, y nunca se ha aplicado a Valencia cuando esta tenía personalidad política dentro de la Corona de Aragón. Reino de Valencia o simplemente Valencia es lo que se ha dicho.''|Julián Marías. ''Consideración de Cataluña'' ([[Barcelona]], [[1966]]), citat per [[María Consuelo Reyna]] en 'Los 'incultos' que defienden la lengua valenciana' (''[[Las Provincias]]'', 28.5.1997)}}
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
Llínea 113: Llínea 118:     
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Escritors]]
  −
[[Categoria:Escritors espanyols]]
   
[[Categoria:Filòsofs]]
 
[[Categoria:Filòsofs]]
 
[[Categoria:Filòsofs espanyols]]
 
[[Categoria:Filòsofs espanyols]]
 
[[Categoria:Filosofia]]
 
[[Categoria:Filosofia]]
 +
[[Categoria:Escritors]]
 +
[[Categoria:Escritors espanyols]]
 +
[[Categoria:Premis Príncip d'Astúries]]
 
[[Categoria:Sigle XX]]
 
[[Categoria:Sigle XX]]
32 117

edicions