| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | [[Image:Lluis Aracil-25-4-1997.jpg|thumb|right|250px|<center>Crònica d'un seminari universitari d'Aracil, en el diari ''Las Provincias'' el 25-4-1997</center>]] | + | {{Biografia| |
| | + | | nom = Lluís Vicent Aracil i Boned |
| | + | | image = [[Image:Lluis Aracil-25-4-1997.jpg|thumb|right|250px|<center>Lluís Aracil</center>]] |
| | + | | peu = Crònica d'un seminari universitari d'Aracil, en el diari ''Las Provincias'' el 25-4-1997 |
| | + | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] |
| | + | | ocupació = Sociollingüiste i escritor. |
| | + | | data_naix = [[1941]] |
| | + | | lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] |
| | + | | data_mort = |
| | + | | lloc_mort = |
| | + | }} |
| | + | '''Lluís Vicent Aracil i Boned''', conegut com '''Lluís Vicent Aracil''' o simplement '''Lluís Aracil''' ([[Valéncia]], [[1941]]) és un sociollingüiste, llicenciat en Dret i escritor [[valencià]], que passà d'establir les bases de la [[sociollingüística]] pancatalanista durant la década dels 70 i principis dels 80 del [[sigle XX]], a criticar durament al [[pancatalanisme]]. |
| | | | |
| | + | == Biografia == |
| | [[Image:Lluis Aracil-28-4-1997.jpg|thumb|right|250px|<center>Entrevista concedida per Aracil al diari ''Las Provincias'' el 28-4-1997</center>]] | | [[Image:Lluis Aracil-28-4-1997.jpg|thumb|right|250px|<center>Entrevista concedida per Aracil al diari ''Las Provincias'' el 28-4-1997</center>]] |
| | + | Estudià dret en l'[[Universitat de Valéncia]], a on fon "captat" i "format" per al pancatalanisme pel rogle format per [[Joan Fuster]] i [[Sanchis Guarner]]. En [[1962]] viajà a [[Barcelona]] en un grup d'amics i es vinculà ideològicament al [[Partit Socialista Valencià]]. En [[1970]] fon membre del Comité d'Investigació Sociollingüística de l'[[Associació Sociològica Internacional]], de la que fon vicepresident entre [[1974]] i [[1978]] i president entre [[1978]] i [[1982]]. En [[1973]] fundà el [[Grup Català de Sociollingüística]] i introduí una sessió de sociollingüística catalana en el VIII Congrés de Sociollingüística de [[Toronto]]. Ademés, fon professor del departament de filologia catalana de l'[[Universitat de Barcelona]] entre [[1976]] i [[1987]]. |
| | | | |
| − | '''Lluís Vicent Aracil i Boned''', conegut com '''Lluís Vicent Aracil''' o simplement '''Lluís Aracil''' ([[Valéncia]], [[1941]]) és un sociollingüiste i escritor [[valencià]] que passà d'establir les bases de la [[sociollingüística]] pancatalanista durant la década dels 70 i principis dels 80 del [[sigle XX]], a criticar durament al [[pancatalanisme]].
| + | A partir de [[1989]] es desvinculà del [[pancatalanisme]] i escomençà a dirigir seminaris de sociologia. |
| | | | |
| − | == Biografia == | + | == Ideologia == |
| − | | |
| − | Estudià dret en l'[[Universitat de Valéncia]], a on fon "captat" i "format" per al pancatalanisme pel rogle format per [[Joan Fuster]] i [[Sanchis Guarner]]. En [[1962]] viajà a [[Barcelona]] en un grup d'amics i es vinculà ideològicament al [[Partit Socialista Valencià]]. En [[1970]] fon membre del Comité d'Investigació Sociollingüística de l'[[Associació Sociològica Internacional]], de la que fon vicepresident entre [[1974]] i [[1978]] i president entre [[1978]] i [[1982]]. En [[1973]] fundà el [[Grup Català de Sociollingüística]] i introduí una sessió de sociollingüística catalana en el VIII Congrés de Sociollingüística de [[Toronto]]. Ademés, fon professor del departament de filologia catalana de l'[[Universitat de Barcelona]] entre [[1976]] i [[1987]].
| |
| − | | |
| − | A partir de [[1989]] es desvinculà del [[pancatalanisme]] i escomençà a dirigir seminaris de sociologia.
| |
| | | | |
| | + | Lluís Vicent Aracil, sociollingüiste i escritor valencià, que passà d'establir les bases de la sociollingüística pancatalanista durant la década dels 70 i principis dels 80 del [[sigle XX]], a criticar durament al [[pancatalanisme]] durant la década dels 90. |
| | | | |
| | == Crítiques al pancatalanisme == | | == Crítiques al pancatalanisme == |
| | | | |
| | Durant la década dels [[1990|90]], Aracil escomençà a impartir seminaris i a fer dures declaracions contra el [[pancatalanisme]] en el qual havia militat de jove. Estes són algunes mostres: | | Durant la década dels [[1990|90]], Aracil escomençà a impartir seminaris i a fer dures declaracions contra el [[pancatalanisme]] en el qual havia militat de jove. Estes són algunes mostres: |
| − |
| |
| | | | |
| | <blockquote>''“Los pancatalanistas han ido suplicando por el mundo que nos menospreciasen y eso es tremendo. Es un caso flagrante de sucursalismo. Eso ha generado un sentimiento de pariente pobre, de autoodio o como se quiera llamar, de sentimiento de inferioridad. Pero ¿por qué? La supremacía de Barcelona puede que arranque de un siglo y poco más, pero Valencia tiene mucha más historia que Barcelona, le saca mucha ventaja (...) Todo eso conforma un patrimonio que es indiscutible y eso es lo que es ser valencianos (...) Aquí muchos se han sentido desamparados porque no se les hacía caso, no había quien les ayudase, y en Barcelona se han sentido acogidos aunque tuviesen que agacharse un poco para entrar, y a veces mucho, es verdad (...) Claro, venía de Barcelona uno y decía: Mirad: A un boniato como yo ya le han hecho un homenaje y es una autoridad. Ese agravio comparativo hizo que muchos siguieran el camino del boniato”. (d'una entrevista concedida al diari ''[[Las Provincias]]'', el 25-4-[[1997]])''</blockquote> | | <blockquote>''“Los pancatalanistas han ido suplicando por el mundo que nos menospreciasen y eso es tremendo. Es un caso flagrante de sucursalismo. Eso ha generado un sentimiento de pariente pobre, de autoodio o como se quiera llamar, de sentimiento de inferioridad. Pero ¿por qué? La supremacía de Barcelona puede que arranque de un siglo y poco más, pero Valencia tiene mucha más historia que Barcelona, le saca mucha ventaja (...) Todo eso conforma un patrimonio que es indiscutible y eso es lo que es ser valencianos (...) Aquí muchos se han sentido desamparados porque no se les hacía caso, no había quien les ayudase, y en Barcelona se han sentido acogidos aunque tuviesen que agacharse un poco para entrar, y a veces mucho, es verdad (...) Claro, venía de Barcelona uno y decía: Mirad: A un boniato como yo ya le han hecho un homenaje y es una autoridad. Ese agravio comparativo hizo que muchos siguieran el camino del boniato”. (d'una entrevista concedida al diari ''[[Las Provincias]]'', el 25-4-[[1997]])''</blockquote> |
| Llínea 21: |
Llínea 30: |
| | == Obres == | | == Obres == |
| | | | |
| | + | * ''Educació i sociolingüística'' ([[1978]]) |
| | * ''Papers de sociolingüística'' ([[1982]]) | | * ''Papers de sociolingüística'' ([[1982]]) |
| | * ''Dir la realitat'' ([[1983]]) | | * ''Dir la realitat'' ([[1983]]) |
| | + | * ''«Tendencias, etapas y mecanismos del proceso de substitución lingüística»'' ([[1984]]) |
| | * ''La mort humana'' ([[1998]]) | | * ''La mort humana'' ([[1998]]) |
| | + | * ''«La dignidad humana (Pistas para la historia de un tema inactual)»'' ([[1999]]) |
| | | | |
| | == Cites == | | == Cites == |
| | | | |
| − | {{Cita|El nom de nostra llengua es 'Llengua Valenciana' i no hi ha atra definició científica.|Lluís Aracil (''[[Las Provincias]]'', 25.4.1997)}} | + | {{Cita|El nom de la nostra llengua és '[[Llengua Valenciana]]' i no hi ha atra definició científica.|Lluís Aracil (''[[Las Provincias]]'', 25.4.1997)}} |
| | + | |
| | + | {{Cita|Ací molts s'han sentit desamparats perque no se'ls feya ni cas, no havia qui els ajudara, i en Barcelona s'han sentit acollits encara que tingueren que agachar-se un poc per a entrar, i a voltes molt, és veritat.|Lluís Aracil (''[[Las Provincias]]'', 25.4.1997)}} |
| | + | |
| | + | == Bibliografia == |
| | + | * Calaforra, Guillem. «La sociolingüística segons Lluís V. Aracil». A: Paraules, idees i accions. Reflexions “sociolingüístiques” per a lingüistes. Valéncia / Barcelona: IIFV / PAM, 1999 |
| | + | * Company, Rafael. Document 88. Valéncia: Edicions 3i4, 1988. ISBN 84-7502-227-8 |
| | + | * Conill, Josep J. «Dir el sentit: una aproximació a la sociologia de Lluís V. Aracil». Ribalta, núm. 16, pàg. 99-143. Arxivat de l'original el 2014-08-08 |
| | + | * Mira, Joan F. «Sobre Aracil i Els Mortals» |
| | | | |
| | == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| | + | |
| | * [http://terra.es/personal2/xberna/aracil.htm Pàgina personal] | | * [http://terra.es/personal2/xberna/aracil.htm Pàgina personal] |
| | | | |
| Llínea 42: |
Llínea 63: |
| | [[Categoria:Escritors]] | | [[Categoria:Escritors]] |
| | [[Categoria:Escritors valencians]] | | [[Categoria:Escritors valencians]] |
| | + | [[Categoria:Escritors en valencià]] |
| | [[Categoria:Sigle XX]] | | [[Categoria:Sigle XX]] |