Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
2607 bytes afegits ,  12:08 10 set 2025
Llínea 3: Llínea 3:  
[[Archiu:Papu.jpg|thumb||250px|Pacte de Reus]]
 
[[Archiu:Papu.jpg|thumb||250px|Pacte de Reus]]
 
[[Archiu:Majestic7.jpg|thumb|250px|Pacte del Majestic]]
 
[[Archiu:Majestic7.jpg|thumb|250px|Pacte del Majestic]]
El '''Pacte de Reus''' o '''Pacte del Majestic''' fon un acort polític de l'any [[1996]].
+
El '''Pacte de Reus''' i '''Pacte del Majestic''' fon un acort polític de l'any [[1996]].
    
== Història ==
 
== Història ==
   −
El Pacte de Reus fon firmat, entre els [[Nacionalisme català|nacionalistes catalans]] de [[Convergència i Unió]] (CiU) en [[Jordi Pujol]] al front, i el [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]] (PPCV) en [[Eduardo Zaplana]], [[Francisco Camps]] i [[Esteban González Pons|González Pons]].  
+
El Pacte de Reus (8.4.1996) i Pacte del Majestic (28.4.1996) fon firmat, entre els [[Nacionalisme català|nacionalistes catalans]] de [[Convergència i Unió]] (CiU) en [[Jordi Pujol]] al front, i el [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]] (PPCV) en [[Eduardo Zaplana]], [[Francisco Camps]] i [[Esteban González Pons|González Pons]].  
    
L'acort el redactà [[Fernando Villalonga Campos|Fernando Villalonga]] i va supondre l'entrega de la [[llengua valenciana]] al proyecte polític i cultural del nacionalisme català a canvi del seu soport al govern espanyol de [[José María Aznar]] per a que puguera governar en [[Espanya]].
 
L'acort el redactà [[Fernando Villalonga Campos|Fernando Villalonga]] i va supondre l'entrega de la [[llengua valenciana]] al proyecte polític i cultural del nacionalisme català a canvi del seu soport al govern espanyol de [[José María Aznar]] per a que puguera governar en [[Espanya]].
Llínea 30: Llínea 30:     
Despuix de la reunió i pacte en [[Reus]] n'hi hagueren unes atres reunions, en [[Barcelona]] i [[Benidorm]], durant l'any [[2005]].
 
Despuix de la reunió i pacte en [[Reus]] n'hi hagueren unes atres reunions, en [[Barcelona]] i [[Benidorm]], durant l'any [[2005]].
 +
 +
== Dictamen de la AVL, 9 de febrer de 2005 ==
 +
 +
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), que naixqué d'un [[Pacte de Reus|pacte polític]] (CiU-PP), va emetre un dictamen el [[9 de febrer]] de l'any [[2005]] en el qual negava a la [[llengua valenciana]] la seua autoctonia i independència:
 +
 +
{{Cita|''... la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autónomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d'Andorra. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d'altres territoris de l'antiga Corona d'Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l'Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientals)...''}}
 +
 +
{{Cita|''... és un fet que a Espanya hi ha dos denominacions igualment legals per a designar esta llengua: la de valencià, establida en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, i la de català, reconeguda en els estatuts d'autonomia de Catalunya i les Illes Balears...''}}
    
== Cites ==
 
== Cites ==
Llínea 46: Llínea 54:  
La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), en acort de la seua Junta de Govern de data 13 d'octubre de 2005, presentà una esmena dirigida als portaveus dels grups parlamentaris de les [[Corts Valencianes]] durant el periodo de presentació d'esmenes al text de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana que, entre atres coses, dia lo següent:
 
La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), en acort de la seua Junta de Govern de data 13 d'octubre de 2005, presentà una esmena dirigida als portaveus dels grups parlamentaris de les [[Corts Valencianes]] durant el periodo de presentació d'esmenes al text de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana que, entre atres coses, dia lo següent:
   −
{{Cita|"Esmena. Supressió de qualsevo referència a l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] en el text del nou estatut". Justificació. L'únic Estatut que fins a hores d'ara contempla una Academia de llengua és el Vasc, explicable perque, com ocorria en el català fins que en el sigle XIX es tria com a model el barceloní, era precís adoptar una de les múltiples variants dialectals existents en el dit territori. I en cap de cas li otorga el carácter d'autoritat normativa, sino consultiva. Ni tan sols el nou Estatut català, recentment aprovat per les Corts Catalanes, contempla l'existència de cap d'entitat normativa en matèria llingüística. I per supost cap de Constitució, ni tan sols en les que es parlen llengües en les que es colonisà el mon – com l'espanyola, la francesa, l'alemana o l'americana – contenen una norma similar.
+
{{Cita|"Esmena. Supressió de qualsevol referència a l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] en el text del nou estatut". Justificació. L'únic Estatut que fins a hores d'ara contempla una Academia de llengua és el Vasc, explicable perque, com ocorria en el català fins que en el sigle XIX es tria com a model el barceloní, era precís adoptar una de les múltiples variants dialectals existents en el dit territori. I en cap de cas li otorga el carácter d'autoritat normativa, sino consultiva. Ni tan sols el nou Estatut català, recentment aprovat per les Corts Catalanes, contempla l'existència de cap d'entitat normativa en matèria llingüística. I per supost cap de Constitució, ni tan sols en les que es parlen llengües en les que es colonisà el mon – com l'espanyola, la francesa, l'alemana o l'americana – contenen una norma similar.
    
L'AVL, nega la substantivitat de l'idioma la normativa del qual, ara en l'Estatut se li encomana realisar, considerant-lo com una simple variant de la llengua catalana (Dictamen de 9 de Febrer de 2005).  
 
L'AVL, nega la substantivitat de l'idioma la normativa del qual, ara en l'Estatut se li encomana realisar, considerant-lo com una simple variant de la llengua catalana (Dictamen de 9 de Febrer de 2005).  
Llínea 75: Llínea 83:     
L'aforro era l'objectiu aparent, l'objectiu real era representar, davant del seu electorat, la penosa escenificacio d'un intent de frenar el proces catalanisador que simbolisa la AVL. En aço hem de coincidir en els mijos que insulten als valencianistes en calificatius deplorables i indignes d'una professio que deu informar i no manipular; hem de coincidir, diem, en que aço no es mes que una estrategia, una farsa posada en escena per a congraciar-se en un sector social al que transfugues que militen en eixa formacio fa molt que traicionaren.|Extracte de l'editorial 'Tot una farsa' ([[Revista Rogle]]. nº 101, febrer [[2015]]), que edita el [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]]}}
 
L'aforro era l'objectiu aparent, l'objectiu real era representar, davant del seu electorat, la penosa escenificacio d'un intent de frenar el proces catalanisador que simbolisa la AVL. En aço hem de coincidir en els mijos que insulten als valencianistes en calificatius deplorables i indignes d'una professio que deu informar i no manipular; hem de coincidir, diem, en que aço no es mes que una estrategia, una farsa posada en escena per a congraciar-se en un sector social al que transfugues que militen en eixa formacio fa molt que traicionaren.|Extracte de l'editorial 'Tot una farsa' ([[Revista Rogle]]. nº 101, febrer [[2015]]), que edita el [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]]}}
 +
 +
== Notícies en prensa ==
 +
 +
{{Cita|''Tras la primera victoria electoral de [[José María Aznar]] en 1996, [[Jordi Pujol|Pujol]] incluyó en sus condiciones para ceder el apoyo de Convergència i Unió a los populares que se normalizara la política lingüística en Valencia. El presidente catalán no discutía la denominación de valenciano pero incidía en la necesidad de establecer definitivamente la unidad de la lengua.|'Reuniones secretas y llamadas para una “misión casi suicida”: así firmaron Zaplana y Pujol la paz lingüística''' (''El Diario'', 3.10.2021)}}
    
== Vore també ==
 
== Vore també ==
Llínea 94: Llínea 106:     
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
* García Sentandreu, Juan. ''La gran estafa de l'AVLL'' (Valéncia, 2008). Editat per ''Granada 3 Servicios gráficos''
+
 
 +
* [[Juan García Sentandreu|García Sentandreu, Juan]]. ''La gran estafa de l'AVLL'' (Valéncia, 2008). Editat per ''Granada 3 Servicios gráficos''
 +
* ''La AVL, Historia de una traición'' (''[[Valéncia Hui]]'', Maig 2007, Suplement), per [[Baltasar Bueno]].
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
Llínea 104: Llínea 118:  
* [https://www.lavanguardia.com/politica/20160425/401352431299/protagonistas-pacto-majestic.html Veinte años del pacto del Majestic: ¿Qué fue de sus protagonistas? - ''La Vanguardia'']
 
* [https://www.lavanguardia.com/politica/20160425/401352431299/protagonistas-pacto-majestic.html Veinte años del pacto del Majestic: ¿Qué fue de sus protagonistas? - ''La Vanguardia'']
 
* [https://fundaciovrc.blogspot.com/2018/09/pacto-de-reus-o-como-se-vendio-al.html Pacto de Reus, o como se vendió al pueblo valenciano - Fundació Vicent Rebollar i Cerdà]
 
* [https://fundaciovrc.blogspot.com/2018/09/pacto-de-reus-o-como-se-vendio-al.html Pacto de Reus, o como se vendió al pueblo valenciano - Fundació Vicent Rebollar i Cerdà]
 +
* [https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/reuniones-secretas-llamadas-mision-suicida-firmaron-zaplana-pujol-paz-linguistica_1_8358266.html Reuniones secretas y llamadas para una 'misión casi suicida': Así firmaron Zaplana y Pujol la paz lingüística - ''El Diario'']
 +
* [https://cadenaser.com/nacional/2023/09/18/el-pp-de-aznar-hizo-concesiones-ineditas-a-los-nacionalistas-el-estaba-dispuesto-a-todo-con-tal-de-gobernar-cadena-ser/ El PP de Aznar hizo concesiones inéditas a los nacionalistas: "Él estaba dispuesto a todo con tal de gobernar" - ''Cadena Ser'']
 +
* [https://www.culturavalenciana.es/supremacismes/ Supremacismes (Editorial [[Revista Rogle]], nº 217, octubre 2024) - Cultura Valenciana]
 +
* [https://valencianews.es/opinion/desmontando-la-avl/ Desmontando la AVL - Fernando Sanfelix - ''Valencia News'']
    
[[Categoria:Política]]
 
[[Categoria:Política]]
32 557

edicions

Menú de navegació