Canvis

'''Juan de la Cruz, Sant''', ''Doctor de l'Iglésia'.  

'''Sant Joan de la Creu''', en [[castellà]] '''San Juan de la Cruz''' fon un doctor de l'Iglésia. '''Juan de Yepes Álvarez''' ([[Fontiveros]], [[Ávila]], [[Espanya]], 24 de juny de [[1542]] – [[Úbeda]], 14 de decembre de [[1591]]).

 

'''Juan de Yepes Álvarez''' ([[Fontiveros]], [[Ávila]], [[Espanya]], 24 de juny de [[1542]] – [[Úbeda]], 14 de decembre de [[1591]]).

[[Image:San Juan.jpg|thumb|rigth| '''Juan de la Cruz, Sant''']]

[[Image:San Juan.jpg|thumb|rigth| '''Juan de la Cruz, Sant''']]

==Carmelita Descalç==

==Carmelita Descalç==

En [[1567]] lo van ordenar sacerdot. Llavors té lloc la trobada fortuïta en la [[mare Teresa]] en les cases de Blas Medina. Ella ha vingut a fundar el seu segon "palomarcico", com li agradava de nomenar als seus [[convents]] carmelites reformats; porta també en ella facultats del [[General]] pera fundar dos monasteris de frares reformats i va arribar a convéncer a Juan per a unir-lo a la reforma que intentava salvar l'[[espirit del Carmelo]] amenaçat pels hòmens i pels temps. Va arribar a exclamar en goig Teresa davant de les seues monges que per a començar la reforma dels frares ya contava en "frare i mig" fent en gràcia referència a la curta estatura de Juan; l'atre frare, o frare sancer, era el prior dels carmelites de Medina, [[fra Antonio d'Heredia]].  

En [[1567]] lo van ordenar sacerdot. Llavors té lloc la trobada fortuïta en la [[mare Teresa]] en les cases de Blas Medina. Ella ha vingut a fundar el seu segon "palomarcico", com li agradava de nomenar als seus [[convents]] carmelites reformats; porta també en ella facultats del [[General]] pera fundar dos monasteris de flares reformats i va arribar a convéncer a Juan per a unir-lo a la reforma que intentava salvar l'[[espirit del Carmelo]] amenaçat pels hòmens i pels temps. Va arribar a exclamar en goig Teresa davant de les seues monges que per a començar la reforma dels flares ya contava en "flare i mig" fent en gràcia referència a la curta estatura de Juan; l'atre flare, o flare sancer, era el prior dels carmelites de Medina, [[fra Antonio d'Heredia]].  

Inicia la seua vida de carmelita descalç en [[Duruelo]] i ara canvia de nom, adoptant el de Juan de la Cruz. Passa any i mig d'austeritat, alegria, oració i silenci en casa pobre entre les [[carrasques]]. Després, l'expansió és inevitable; reclamen la seua presència en [[Esteva]], [[Pastrana]] i el colege d'estudis d'[[Alcalá]]; ha començat la sembra de l'espirit carmelità.  

Inicia la seua vida de carmelita descalç en [[Duruelo]] i ara canvia de nom, adoptant el de Juan de la Cruz. Passa any i mig d'austeritat, alegria, oració i silenci en casa pobre entre les [[carrasques]]. Després, l'expansió és inevitable; reclamen la seua presència en [[Esteva]], [[Pastrana]] i el colege d'estudis d'[[Alcalá]]; ha començat la sembra de l'espirit carmelità.  

La monja Teresa vol i busca confessors doctes pera les seues monges; ara dispon de confessors descalços que entenen -perque lo viuen- el mateix esperit. Per cinc anys és Juan el confessor del  [[convent de l'Encarnació d'Àvila]]. La confiança que la reformadora té en el reformador -encara que possiblement no va arribar a conéixer tota la fondària de la seua ànima- es vorà de manifest en les expressions que utilisa pera referir-se a ell; li nomena "senequeta" pera referir-se a la seua ciència, "santico de fra Juan" en parlar de la seua santetat, preveent que "els seus -huesecicos- faran milacres".  

La monja Teresa vol i busca confessors doctes pera les seues monges; ara dispon de confessors descalços que entenen -perque lo viuen- el mateix esperit. Per cinc anys és Juan el confessor del  [[convent de l'Encarnació d'Àvila]]. La confiança que la reformadora té en el reformador -encara que possiblement no va arribar a conéixer tota la fondària de la seua ànima- es vorà de manifest en les expressions que utilisa pera referir-se a ell; li nomena "senequeta" pera referir-se a la seua ciència, "santico de fra Juan" en parlar de la seua santitat, preveent que "els seus -huesecicos- faran milacres".  

No podia faltar la creu; va arribar del costat que menys cabia esperar-la. Van ser els germans calçats els que lo van prendre pres, lo porten pres a [[Toledo]] on va viure nou mesos de duríssima presó. És l'hora de [[Getsemaní]], la nit de l'ànima, un periodo de madurea espiritual de l'home de Deu expressat en els seus poemes. Conseguix escapar en [[1578]] del tancament de forma dramàtica, posant audàcia i guanyant confiança en Deu, en una cordeta feta en trossos del seu hàbit i eixint per la claraboya.  

No podia faltar la creu; va arribar del costat que menys cabia esperar-la. Van ser els germans calçats els que lo van prendre pres, lo porten pres a [[Toledo]] on va viure nou mesos de duríssima presó. És l'hora de [[Getsemaní]], la nit de l'ànima, un periodo de madurea espiritual de l'home de Deu expressat en els seus poemes. Conseguix escapar en [[1578]] del tancament de forma dramàtica, posant audàcia i guanyant confiança en Deu, en una cordeta feta en trossos del seu hàbit i eixint per la claraboya.  

En els oficis de direcció sempre apareix '''Juan de la Cruz''' com un segoner; seran els pares Gracián i Dòria els que s'encarreguen de l'organisació, Juan portarà la doctrina i cuidarà de l'espirit.  

En els oficis de direcció sempre apareix '''Juan de la Cruz''' com un segoner; seran els pares Gracián i Dòria els que s'encarreguen de l'organisació, Juan portarà la doctrina i cuidarà de l'espirit.  

Se li veu present en la montanya de [[Jaén]], confessor de les monges en [[Beas de Segura]], a on es troba la religiosa [[Ana de Jesús]]. Després en [[Baeza]]; funda el colege pera la formació intelectual dels seus frares junt en la principal universitat andalusa. I en [[Granada]], en el convent dels Màrtirs, continuarà el seu treball d'escritor. En [[1586]] funda els descalços de [[Córdoba]], com els de [[Mancha Real]].  

Se li veu present en la montanya de [[Jaén]], confessor de les monges en [[Beas de Segura]], a on es troba la religiosa [[Ana de Jesús]]. Després en [[Baeza]]; funda el colege pera la formació intelectual dels seus flares junt en la principal universitat andalusa. I en [[Granada]], en el convent dels Màrtirs, continuarà el seu treball d'escritor. En [[1586]] funda els descalços de [[Córdova]], com els de [[Mancha Real]].  

Consiliari del pare Dòria, en [[Segòvia]], per tres anys. Com no recordar el seu desig-exponent d'amor rendit- davant de la contemplació d'un [[Crist]] malalt!  

Consiliari del pare Dòria, en [[Segòvia]], per tres anys. Com no recordar el seu desig-exponent d'amor rendit- davant de la contemplació d'un [[Crist]] malalt!  

{{cita|'''"Patir, Senyor, i ser menyspreat per Vós".'''}}

{{cita|'''"Patir, Senyor, i ser menyspreat per Vós".'''}}

En [[1591]] la presència de fra Juan de la Cruz comença a ser non grata davant del pare Dòria. La realitat és que està quedant arraconat i fins arriba a tramar-se la seua expulsió del Carmelo.  

En [[1591]] la presència de fra Juan de la Cruz escomença a ser non grata davant del pare Dòria. La realitat és que està quedant arraconat i fins arriba a tramar-se la seua expulsió del Carmelo.  

Marcha a la montanya de [[Jaén]], en la [[Peñuela]], per a no destorbar i se planteja la possibilitat d'anar a les Índies; allí estarà més llunt. És un atre temps d'oració solitària i saborosa. La reforma carmelitana viu agitada pel modo de procedir de Dòria; a Juan li toca orar, patir i callar. Potser tindrà Deu atres plans sobre ell i està preparant-lo per a una etapa millor.  

Marcha a la montanya de [[Jaén]], en la [[Peñuela]], per a no destorbar i se planteja la possibilitat d'anar a les Índies; allí estarà més llunt. És un atre temps d'oració solitària i saborosa. La reforma carmelitana viu agitada pel modo de procedir de Dòria; a Juan li toca orar, patir i callar. Potser tindrà Deu atres plans sobre ell i està preparant-lo per a una etapa millor.  

Aquella inapetència tan gran provocada per les febres persistents va provocar un mim de Deu fent que aparegueren espàrrecs quan no era el seu temps per a calmar el caprichós desig d'aquell frare que anava de camí, sense forces i mig mort de cansament, buscant un mege.  

Aquella inapetència tan gran provocada per les febres persistents va provocar un mim de Deu fent que aparegueren espàrrecs quan no era el seu temps per a calmar el caprichós desig d'aquell flare que anava de camí, sense forces i mig mort de cansament, buscant un mege.  

Va passar dos mesos a [[Úbeda]]. No va encertar el mege. Es va presentar l'[[erisipela]] en una cama; després va vindre la [[septicèmia]]. I al mig caminaven els frares en fredor i era notòria la falta de consideració per part del superior de la casa. Fins que va arribar el 13 de decembre, quan era de nit, que va anar al cel des del '''"femer del menyspreu"'''. Plovia.  

Va passar dos mesos a [[Úbeda]]. No va encertar el mege. Es va presentar l'[[erisipela]] en una cama; després va vindre la [[septicèmia]]. I al mig caminaven els flares en fredor i era notòria la falta de consideració per part del superior de la casa. Fins que va arribar el 13 de decembre, quan era de nit, que va anar al cel des del '''"femer del menyspreu"'''. Plovia.  

Al final d'este resum-recort d'un frare místic que va saber i va voler aprofitar el mal per a traure be, el menyspreu dels hòmens pera fer-se més apreciat de Deu, i el mateix llenguage pera expressar l'inefable de la misteriosa intimitat en Deu en lírica paraula estremida, pense que serà bon moment per a fer menció d'algunes de les obres que li han fet figura de la cultura hispana del [[segle XVI]]. Pujada a la Mont Carmelo i Nit fosca de l'ànima que be poden considerar-se tant una obra com dos; el Càntic espiritual, Flama d'amor viva i alguns poemes i avisos.  

Al final d'este resum-recort d'un flare místic que va saber i va voler aprofitar el mal per a traure be, el menyspreu dels hòmens pera fer-se més apreciat de Deu, i el mateix llenguage pera expressar l'inefable de la misteriosa intimitat en Deu en lírica paraula estremida, pense que serà bon moment per a fer menció d'algunes de les obres que li han fet figura de la cultura hispana del [[segle XVI]]. Pujada a la Mont Carmelo i Nit fosca de l'ànima que be poden considerar-se tant una obra com dos; el Càntic espiritual, Flama d'amor viva i alguns poemes i avisos.  

El van canonisar en [[1726]]. [[Pius XI]] ho va fer doctor de l'Iglésia en [[1926]]. El seu gran coneixedor i admirador [[Joan Pau II]], ho va nomenar patró dels poetes  

El van canonisar en [[1726]]. [[Pius XI]] ho va fer doctor de l'Iglésia en [[1926]]. El seu gran coneixedor i admirador [[Joan Pau II]], ho va nomenar patró dels poetes