157 513
edicions
Canvis
sense resum d'edició
'''José Pellicer Gandía''' ([[Grau de Valéncia]], [[Valéncia]], [[27 d'abril]] de [[1912]] - [[Paterna]], [[8 de juny]] de [[1942]]), fon un [[Anarquisme|militant anarquiste]] i anarcosindicaliste que fon fusilat pel [[franquisme]].
{{Biografia|
| nom = José Pellicer Gandía
| image = [[File:José Pellicer Gandía.jpg|250px]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Militant anarquiste.
| data_naix = [[27 d'abril]] de [[1912]]
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[8 de juny]] de [[1942]]
| lloc_mort = [[Paterna]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
}}
'''José Pellicer Gandía''' ([[Grau de Valéncia]], [[Valéncia]], [[27 d'abril]] de [[1912]] - † [[Paterna]], [[8 de juny]] de [[1942]]), fon un [[Anarquisme|militant anarquiste]] i anarcosindicaliste que fon fusilat pel [[franquisme]].
Conegut sobretot per ser el fundador de la [[Columna de Ferro]] durant la [[guerra civil espanyola]]. A sovint se li malnomena el «Durruti valencià».
== Biografia ==
== Biografia ==
(Secció per completar)
Naixcut en l'any 1912 en el barri portuari del [[Grau de Valéncia]], en una família acomodada, des de molt jove José Pellicer donà mostres d'un accentuat sentit de la justícia que li du a renunciar a un pervindre burgués i a afiliar-se, en a penes 18 anys, a la [[CNT]] i a la [[FAI]].
Naturiste i vegetarià, impenitent llector i posseïdor d'una vasta cultura, partidari de l'[[Insurrecció|insurrecció]] proletaria i de l'associacionisme obrer, defén d'obra i de paraula una concepció revolucionària de la lluita de classes de signe anarquiste, la meta del qual és el comunisme llibertari.
Despuix d'una primera experiència com a secretari de l'Ateneu de Divulgació Anarquista i del Comité Regional de la FAI, dos folgues insurreccionals, vàries estàncies en la presó i un primerenc exili, torna a l'acció directa en el Sindicat de la Construcció, del que fon delegat en el Congrés de [[Saragossa]].
Despuix de l'alçament militar del 18 de juliol, el grup «Nosotros», format per Segarra, Cortés, Rodilla, Berga i ell mateixa, es convertiria en l'impulsor principal de la «Columna de Ferro», junt a persones com Rafael Martí ("Pancho Vila"), Francisco Mares, Diego Navarro o el seu germà Pedro Pellicer.
La militarisació de la Columna de Ferro —i la seua conversió en la [[83.ª Brigada Mixta]]—, la traïció o abandó dels postulats llibertaris de la majoria dels responsables de la CNT i la FAI en benefici de les circumstàncies i del possibilisme, dugué a Pellicer a un enfrontament encarniçat en la direcció d'abdós organisacions. Des de la revista i editorial ''Nosotros'' intentà reforçar a contracorrent el pensament anarquiste, proyecte truncat per la seua detenció i posterior ingrés en les presons secretes del SIM.
Davant l'imminent derrota de la [[II República espanyola|República]], es va negar a abandonar [[Espanya]] i fon capturat, jujat i condenat a mort, sent finalment eixecutat junt al seu germà Pedro el 8 de juny de 1942.
José Pellicer representa l'esperit d'un anarquisme intransigent en els principis i d'una profunda ètica revolucionària, contraria a la violència vengativa i gratuïta.
Pellicer es va casar en Maruja Veloso, que en els [[anys 30]] del [[sigle XX]] fon una de les poques dònes matriculades en Medicina en Espanya, i era pare de l'actriu, escritora i periodista [[Coral Pellicer]]. Durant la seua estància en la [[presó Modelo de Valéncia]], Pellicer li va escriure a la seua filla el conte titulat "Tilín" que va relatar a la seua filla abans de morir, encara que esta no va trobar el manuscrit fins a dos décades despuix del seu decés.
== La Columna de Ferro ==
La Columna de Ferro va colaborar en els llauradors de les poblacions en les que es va desplegar, mostrant-los la manera de ser lliures. Les primeres experiències de comunisme llibertari varen tindre lloc a la calor del combat dels milicians (front de Terol). Més que cap atra, ni tan sols la [[Columna Durruti]], la Columna de Ferro va actuar al mateix temps com a milícia de guerra i com a organisació revolucionària: va alçar actes de les seues assamblees, va publicar un diari ''Línea de Fuego'' (''Llínea de Fòc'', en valencià), va publicar manifests i va llançar comunicats, per a explicar les seues accions en la retaguàrdia i justificar els seus moviments i les seues decisions davant els treballadors i els llauradors.
== Vore també ==
== Vore també ==
* [[Anarquisme]]
* [[Anarquisme]]
* [[Comunisme]]
== Referències ==
* [https://www.elsaltodiario.com/memoria-historica/ultimo-adios-coral-pellicer-hija-anarquista «Último adiós a Coral Pellicer, la hija del anarquista». www.elsaltodiario.com]
== Bibliografia ==
* Amorós,Miquel; ''José Pellicer, el anarquista íntegro. Vida y obra del fundador de la heroica Columna de Hierro'', Virus editorial, Barcelona, 2009. ISBN 978-84-92559-02-2
* Paz, Abel; ''Crónica de la Columna de Hierro''
* Un "Incontrolado" de la Columna de Hierro, marzo de 1937, edición bilingüe español/francés, presentado por Guy Debord, éditions Champ libre, París, 1979
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|José Pellicer Gandía}}
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Pellicer_Gand%C3%ADa José Pellicer Gandía en Wikipedia]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Pellicer_Gand%C3%ADa José Pellicer Gandía en Wikipedia]
* [https://sobrelaanarquiayotrostemasii.wordpress.com/2018/07/16/jose-pellicer-gandia-vida-y-obra/ José Pellicer Gandía. (Vida y obra) - Sobre la anarquía y otros temas]
* [https://sobrelaanarquiayotrostemasii.wordpress.com/2018/07/16/jose-pellicer-gandia-vida-y-obra/ José Pellicer Gandía. (Vida y obra) - Sobre la anarquía y otros temas]
[[Categoria: Biografies]]
[[Categoria: Valencians]]
[[Categoria: Anarquistes]]
[[Categoria: Anarquisme]]
[[Categoria: Comunistes]]
[[Categoria: Comunisme]]
[[Categoria: Sigle XX]]