Canvis

{{Biografia|

{{Biografia|

| nom = Giacomo Antonio Domenico Michele Secondo Maria Puccini

| nom = Giacomo Antonio Domenico Michele Secondo Maria Puccini

| image = [[File:GiacomoPuccini.jpg|250px]]

| image = [[File:GiacomoPuccini.jpg|220px]]

| peu =  

| peu =  

| nacionalitat = [[Itàlia|Italiana]]  

| nacionalitat = [[Itàlia|Italiana]]  

| lloc_mort = [[Brusseles]], [[Bèlgica]]  

| lloc_mort = [[Brusseles]], [[Bèlgica]]  

}}

}}

'''Giacomo Antonio Domenico Michele Secondo Maria Puccini''', conegut popularment com a '''Giacomo Puccini''' o simplement '''Puccini''' ([[Lucca]], [[Itàlia]], [[22 de decembre]] de [[1858]] - [[Brusseles]], [[Bèlgica]], [[29 de novembre]] de [[1924]]), fon un músic i compositor italià d'òpera, considerat entre els més grans, de finals del [[sigle XIX]] i principis del [[Sigle XX|XX]].

'''Giacomo Antonio Domenico Michele Secondo Maria Puccini''', conegut popularment com a '''Giacomo Puccini''' o simplement '''Puccini''' ([[Lucca]], [[Itàlia]], [[22 de decembre]] de [[1858]] - † [[Brusseles]], [[Bèlgica]], [[29 de novembre]] de [[1924]]), fon un músic i compositor italià d'òpera, considerat entre els més grans, de finals del [[sigle XIX]] i principis del [[Sigle XX|XX]].

Fon un visionari, creador dels conceptes de música que regirien el cine durant el [[sigle XX]]. Per ad ell, l'us de passages modals o recursos politonals i la tonalitat o l'atonalitat eren qüestions d'efecte que estaven definides per les necessitats dramàtiques de l'obra. Per eixemple, en ''[[Tosca]]'', la forma en que reemplaça el text per passages musicals nos anticipa l'acció que està per ocórrer, al millor modo d'[[Alfred Hitchcock]] en les seues películes de suspens. Un atre eixemple és en ''[[La bohème]]'', quan s'escolta el tema de ''Mimí'' ans que ella aparega en escena, quan Rodolfo lis diu als seus amics que es va a quedar en l'andana.

Fon un visionari, creador dels conceptes de música que regirien el cine durant el [[sigle XX]]. Per ad ell, l'us de passages modals o recursos politonals i la tonalitat o l'atonalitat eren qüestions d'efecte que estaven definides per les necessitats dramàtiques de l'obra. Per eixemple, en ''[[Tosca]]'', la forma en que reemplaça el text per passages musicals nos anticipa l'acció que està per ocórrer, al millor modo d'[[Alfred Hitchcock]] en les seues películes de suspens. Un atre eixemple és en ''[[La bohème]]'', quan s'escolta el tema de ''Mimí'' ans que ella aparega en escena, quan Rodolfo lis diu als seus amics que es va a quedar en l'andana.

La seua primera òpera fon ''[[Le Villi]]'' ([[1884]]) i el seu primer triumfo, ''[[Manon Lescaut]]'' ([[1893]]). Ademés de dotze òperes, Puccini escrigué atres obres notables, com una Missa de Glòria, un Himne a Roma, un caprig simfònic, dos preludis simfònics i tres [[Menuet|menuets]] per a quartet de corda.

La seua primera òpera fon ''[[Le Villi]]'' ([[1884]]) i el seu primer triumfo, ''[[Manon Lescaut]]'' ([[1893]]). Ademés de dotze òperes, Puccini escrigué atres obres notables, com una Missa de Glòria, un Himne a Roma, un caprig simfònic, dos preludis simfònics i tres [[Menuet|menuets]] per a quartet de corda.

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==