Canvis

Un '''mes''' (del [[llatí]] ''mensis'') és cada un dels dotze periodos de [[temps]], d'entre 28 i 31 [[dia|dies]], que es dividix l'[[any]]. En [[Idioma valencià|valencià]] cada mes té un nom d'orige llatí. Aixina, juny seria el mes dedicat a [[Juno]], juliol a [[Juli César]] i agost a [[César August]]. Aixina, els últims quatre mesos tenen el seu significat en números: setembre (sèptim), octubre (octau), novembre (nové) i decembre (dècim). Açò és aixina perqué, en un principi, l'any escomençava en març, i setembre era en efecte el sèptim mes de l'any.

Un '''mes''' (del [[llatí]] ''mensis'') és cada un dels dotze periodos de [[temps]], d'entre 28 i 31 [[dia|dies]], que es dividix l'[[any]]. En [[Idioma valencià|valencià]] cada mes té un nom d'orige llatí. Aixina, [[juny]] seria el mes dedicat a [[Juno]], [[juliol]] a [[Juli César]] i [[agost]] a [[César August]]. Aixina, els últims quatre mesos tenen el seu significat en números: [[setembre]] (sèptim), [[octubre]] (octau), [[novembre]] (nové) i decembre (dècim). Açò és aixina perqué, en un principi, l'any escomençava en [[març]], i [[setembre]] era en efecte el sèptim mes de l'[[any]].

La duració fon establida de manera que s'intercalaren els mesos de 30 i 31 dies, en l'excepció de febrer, que va conservar la seua duració original de 28 dies per motius religiosos. L'existència de dotze mesos té relació en les dotze constelacions del [[zodíac]] i en la numeració decenal.

La duració fon establida de manera que s'intercalaren els mesos de 30 i 31 dies, en l'excepció de [[febrer]], que va conservar la seua duració original de 28 dies per motius religiosos. L'existència de dotze mesos té relació en les dotze constelacions del [[zodíac]] i en la numeració decenal.

== Els mesos en els calendaris Julià i Gregorià ==

== Els mesos en els calendaris Julià i Gregorià ==

# [[desembre]], en 31 dies  

# [[desembre]], en 31 dies  

Un [[còdic mnemotècnic]] per a recordar la duració dels mesos és sostindre els dos punys junts, en el nuc de l'índex de la mà esquerra al costat del nuc de l'índex de la mà dreta. Cada nuc representa un mes de 31 dies, i un espai representa un mes curt, sent giner el nuc chicotet de la [[mà]] esquerra.

Un [[còdic mnemotècnic]] per a recordar la duració dels mesos és sostindre els dos punys junts, en el nuc de l'índex de la mà esquerra al costat del nuc de l'índex de la mà dreta. Cada nuc representa un mes de 31 dies, i un espai representa un mes curt, sent [[giner]] el nuc chicotet de la [[mà]] esquerra.

== El mes en Astronomia ==

== El mes en Astronomia ==

El ''' mes ''' és una unitat [[Astronomia|astronòmica]] de [[temps]], usada en el [[calendari]] com el [[Periodo orbital|periodo]] que tarda la [[Lluna]] en donar una volta al voltant de la [[Terra]]. No obstant, el moviment de la Lluna en la seua [[òrbita]] és molt complicat i el seu periodo no és constant. És més, en moltes cultures (com succeïx en el [[calendari hebreu]] i el [[calendari musulmà]]) el principi del mes coincidix en la primera aparició del creixent llunar [[Lluna nova]] després de l'ocàs damunt de l'horisó occidental. La data i temps d'esta observació real depenen de la llongitut geogràfica exacta, aixina com de la latitut, les condicions atmosfèriques, l'atenció visual dels observadors, etc. Per consegüent, no és possible predir en precisió el principi i la duració dels mesos en estos calendaris. La majoria dels [[judeus]] seguix un calendari precalculat.

El ''' mes ''' és una unitat [[Astronomia|astronòmica]] de [[temps]], usada en el [[calendari]] com el [[Periodo orbital|periodo]] que tarda la [[Lluna]] en donar una volta al voltant de la [[Terra]]. No obstant, el moviment de la [[Lluna]] en la seua [[òrbita]] és molt complicat i el seu periodo no és constant. És més, en moltes cultures (com succeïx en el [[calendari hebreu]] i el [[calendari musulmà]]) el principi del mes coincidix en la primera aparició del creixent llunar [[Lluna nova]] després de l'ocàs damunt de l'horisó occidental. La data i temps d'esta observació real depenen de la llongitut geogràfica exacta, aixina com de la latitut, les condicions atmosfèriques, l'atenció visual dels observadors, etc. Per consegüent, no és possible predir en precisió el principi i la duració dels mesos en estos calendaris. La majoria dels [[judeus]] seguix un calendari precalculat.

== Mes Sinòdic ==

== Mes Sinòdic ==

El concepte tradicional sorgix en el cicle de '''fase de la lluna'''. El mes sinòdic és el periodo de temps que transcorre entre dos mateixes fases consecutives de la Lluna, sent la seua duració aproximada de 29,53 [[dia]]s. La causa de les [[fase llunar|fases de la Lluna]] és que veem la part de la Lluna que s'allumena pel Sol i això depén de la seua posició relativa respecte al Sol (vista des de la Terra). Ya que la Terra gira al voltant del Sol, la Lluna tarda un temps extra (després de completar un mes sideral) en tornar a la mateixa posició respecte al Sol. Este periodo més llarc es nomena ''' sinòdic '''. A causa de les pertorbacions de les òrbites de la Terra i Lluna, el temps real entre llunacions pot variar entre 29,27 i 29,83 dies aproximadament.  

El concepte tradicional sorgix en el cicle de '''fase de la lluna'''. El mes sinòdic és el periodo de temps que transcorre entre dos mateixes fases consecutives de la [[Lluna]], sent la seua duració aproximada de 29,53 [[dia]]s. La causa de les [[fase llunar|fases de la Lluna]] és que veem la part de la [[Lluna]] que s'allumena pel [[Sol]] i això depén de la seua posició relativa respecte al [[Sol]] (vista des de la [[Terra]]). Ya que la [[Terra]] gira al voltant del [[Sol]], la [[Lluna]] tarda un temps extra (després de completar un mes sideral) en tornar a la mateixa posició respecte al [[Sol]]. Este periodo més llarc es nomena ''' sinòdic '''. A causa de les pertorbacions de les òrbites de la [[Terra]] i [[Lluna]], el temps real entre llunacions pot variar entre 29,27 i 29,83 dies aproximadament.  

Les troballes [[Arqueologia|arqueològics]] demostren que ya en el [[Paleolític]] es contava el temps usant les fases de la Lluna. Així mateix, el mes sinòdic és encara la base de molts calendaris.

Les troballes [[Arqueologia|arqueològics]] demostren que ya en el [[Paleolític]] es contava el temps usant les fases de la Lluna. Així mateix, el mes sinòdic és encara la base de molts calendaris.

== Mes Sideral ==

== Mes Sideral ==

El periodo real de l'òrbita de la Lluna prenent com a referència les estreles fixes es nomena ''' mes sideral''', perqué és el temps que pren la Lluna per a tornar a la mateixa posició entre les estreles fixes en l'[[esfera celest]]. Val aproximadament 27 1/3 dies generalment. Este tipo de ''mes'' ha aparegut entre les cultures en el Mig Est, Índia i China de la manera següent: ells van dividir el cel en 28 parts, caracterisant una [[constelació]], durant cada dia del mes de manera que se seguix la calcigada que la Lluna deixa entre les estreles.

El periodo real de l'òrbita de la Lluna prenent com a referència les estreles fixes es nomena ''' mes sideral''', perqué és el temps que pren la [[Lluna]] per a tornar a la mateixa posició entre les estreles fixes en l'[[esfera celest]]. Val aproximadament 27 1/3 dies generalment. Este tipo de ''mes'' ha aparegut entre les cultures en el Mig Est, [[Índia]] i [[China]] de la manera següent: ells van dividir el cel en 28 parts, caracterisant una [[constelació]], durant cada dia del mes de manera que se seguix la calcigada que la [[Lluna]] deixa entre les estreles.

== Mes tròpic ==

== Mes tròpic ==

== Mes Draconític ==

== Mes Draconític ==

L'òrbita de la Lluna està en un pla inclinat respecte al pla de la [[eclíptica]]: té una [[obliqüitat de l'eclíptica|inclinació]] d'aproximadament cinc graus. La llínea d'intersecció d'este pla en l'eclíptica definix dos punts en l'esfera celestial: els [[Nodos de la Lluna|nodos ascendent i nodo descendent]]. Estos nodos no són fixos sino que giren retrogradant i fent una volta completa en aproximadament 18.6 anys. El temps que tarda la Lluna per a tornar al mateix node és de nou més curt que un mes sideral (ya que els nodos van a la seua trobada): açò es nomena el '''mes draconític''' mes que té una llongitut mijana d'aproximadament 27 1/5 dies. És important per a predir els [[eclipse]]s: estos tenen lloc quan el Sol, la Terra i la Lluna estan en una llínea. Ara (com vist de la Terra) el Sol seguix l'eclíptica, mentres la Lluna seguix la seua pròpia òrbita que és inclinada. Els tres cossos només estan en una llínea quan la Lluna està prop de l'eclíptica, és dir quan està prop d'un dels nodos. El terme ''draconític'' es referix al dragó mitològic que viu en els nodos i regularment ''es menja'' el Sol o Lluna durant l'eclipse.

L'òrbita de la [[Lluna]] està en un pla inclinat respecte al pla de la [[eclíptica]]: té una [[obliqüitat de l'eclíptica|inclinació]] d'aproximadament cinc graus. La llínea d'intersecció d'este pla en l'eclíptica definix dos punts en l'esfera celestial: els [[Nodos de la Lluna|nodos ascendent i nodo descendent]]. Estos nodos no són fixos sino que giren retrogradant i fent una volta completa en aproximadament 18.6 anys. El temps que tarda la[[ Lluna]] per a tornar al mateix node és de nou més curt que un mes sideral (ya que els nodos van a la seua trobada): açò es nomena el '''mes draconític''' mes que té una llongitut mijana d'aproximadament 27 1/5 dies. És important per a predir els [[eclipse]]s: estos tenen lloc quan el [[Sol]], la [[Terra]] i la [[Lluna]] estan en una llínea. Ara (com vist de la [[Terra]]) el [[Sol]] seguix l'eclíptica, mentres la [[Lluna]] seguix la seua pròpia òrbita que és inclinada. Els tres cossos només estan en una llínea quan la [[Lluna]] està prop de l'eclíptica, és dir quan està prop d'un dels nodos. El terme ''draconític'' es referix al dragó mitològic que viu en els nodos i regularment ''es menja'' el [[Sol]] o [[Lluna]] durant l'[[eclipse]].

== Les llongituts dels mesos astronòmics ==

== Les llongituts dels mesos astronòmics ==