71 007
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 10:
Llínea 10: − + − + Llínea 38:
Llínea 38: + + + − + +
sense resum d'edició
| lloc_mort = [[Nova York]], [[Estats Units]]
| lloc_mort = [[Nova York]], [[Estats Units]]
}}
}}
'''Hannah Arendt''' naixcuda com '''Johanna Arendt''' ([[Linden-Limmer]], [[Hannover]], [[Alemània]], [[14 d'octubre]] de [[1906]] - [[Nova York]], [[Estats Units]], [[4 de decembre]] de [[1975]]), fon una filòsofa, historiadora, politòloga, sociòloga, professora d'universitat, escritora i teòrica política alemana, posteriorment nacionalisada nortamericana, de religió judeua i encara que ella no es feya cridar com a tal, pot ser considerada com una de les filòsofes més influents del [[sigle XX]]. Desenrollà el concepte de 'la banalitat del mal'.
'''Hannah Arendt''' naixcuda com '''Johanna Arendt''' ([[Linden-Limmer]], [[Hannover]], [[Alemània]], [[14 d'octubre]] de [[1906]] - † [[Nova York]], [[Estats Units]], [[4 de decembre]] de [[1975]]), fon una filòsofa, historiadora, politòloga, sociòloga, professora d'universitat, escritora i teòrica política alemana, posteriorment nacionalisada nortamericana, de religió judeua i encara que ella no es feya cridar com a tal, pot ser considerada com una de les filòsofes més influents del [[sigle XX]]. Desenrollà el concepte de 'la banalitat del mal'.
La privació de drets i persecució en Alemània dels judeus a partir de [[1933]], aixina com el seu breu encarcerament eixe mateix any, varen contribuir a que decidira emigrar. El règim nacionalsocialiste li va retirar la nacionalitat en [[1937]], per lo que fon una [[apàtrida]], fins que va conseguir la nacionalitat nortamericana en [[1951]]. No obstant (i a pesar d'esta experiència) Arendt no va denunciar el model de segregació racial nortamericana en que es varen inspirar els [[nazisme|nazis]], el sistema [[Jim Crow]], sino que va adoptar posicions crítiques front al moviment pels drets civils, com demostra la seua polèmica intervenció en el debat sobre Little Rock.
La privació de drets i persecució en Alemània dels judeus a partir de l'any [[1933]], aixina com el seu breu encarcerament eixe mateix any, varen contribuir a que decidira emigrar. El règim nacionalsocialiste li va retirar la nacionalitat en [[1937]], per lo que fon una [[apàtrida]], fins que va conseguir la nacionalitat nortamericana en l'any [[1951]]. No obstant (i a pesar d'esta experiència) Arendt no va denunciar el model de segregació racial nortamericana en que es varen inspirar els [[nazisme|nazis]], el sistema [[Jim Crow]], sino que va adoptar posicions crítiques front al moviment pels drets civils, com demostra la seua polèmica intervenció en el debat sobre Little Rock.
Treballà, entre atres coses, com a periodista i mestra d'escola superior. Publicà obres importants sobre filosofia política, pero rebujava ser classificada com a «filòsofa» i també es distanciava del terme «filosofia política»: preferia que les seues publicacions anaren classificades dins de la «teoria política». Arendt defenia un concepte de «pluralisme» en l'àmbit polític: gràcies al [[pluralisme]], es generaria el potencial d'una llibertat i igualtat polítiques entre les persones. Important és la perspectiva de l'inclusió de l'atre: en acorts polítics, convenis i lleis que deuen treballar a nivells pràctics persones adequades i dispostes. Com a frut d'estos pensaments, Arendt se situava de forma crítica front a la [[democràcia representativa]] i preferia un [[sistema de consells]] o formes de [[democràcia directa]].
Treballà, entre atres coses, com a periodista i mestra d'escola superior. Publicà obres importants sobre filosofia política, pero rebujava ser classificada com a «filòsofa» i també es distanciava del terme «filosofia política»: preferia que les seues publicacions anaren classificades dins de la «teoria política». Arendt defenia un concepte de «pluralisme» en l'àmbit polític: gràcies al [[pluralisme]], es generaria el potencial d'una llibertat i igualtat polítiques entre les persones. Important és la perspectiva de l'inclusió de l'atre: en acorts polítics, convenis i lleis que deuen treballar a nivells pràctics persones adequades i dispostes. Com a frut d'estos pensaments, Arendt se situava de forma crítica front a la [[democràcia representativa]] i preferia un [[sistema de consells]] o formes de [[democràcia directa]].
* ''Das Denken'' (''El pensar'') (1989)
* ''Das Denken'' (''El pensar'') (1989)
* ''Das Wollen'' (''El voler'') (1989)
* ''Das Wollen'' (''El voler'') (1989)
* ''Was ist Politik?'' (¿Qué és la política?) (1993)
* ''Responsibility and Judgment'' (''Responsabilitat i juí'') (2003)
* ''Karl Marx i la tradició del pensament polític occidental'' (2007)
== Cites ==
== Cites ==
{{Cita|Mentir constantment no té com a objectiu fer que la gent crea una mentira, sino garantisar que ya ningú crea res. Un poble que ya no pot distinguir entre la veritat i la mentira no pot distinguir entre el be i el mal. I un poble aixina, privat del poder de pensar i jujar, està sense saber-ho ni voler-ho, completament somés a l'imperi de la mentira. En gent aixina, pots fer lo que vullgues.|Hannah Arendt}}
{{Cita|Mentir constantment no té com a objectiu fer que la gent crea una mentira, sino garantisar que ya ningú crea res. Un poble que ya no pot distinguir entre la veritat i la mentira no pot distinguir entre el be i el mal. I un poble aixina, privat del poder de pensar i jujar, està sense saber-ho ni voler-ho, completament somés a l'imperi de la mentira. En gent aixina, pots fer lo que vullgues.|Hannah Arendt}}
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat| Hannah Arendt}}
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Hannah_Arendt Hannah Arendt en Wikipedia]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Hannah_Arendt Hannah Arendt en Wikipedia]