31 925
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «'''Jacinto Octavio Picón Bouchet''' (Madrit, 8 de setembre de 1852 - Madrit, 19 de novembre de 1923) fon un escritor, pintor, crític d…»
'''Jacinto Octavio Picón Bouchet''' ([[Madrit]], [[8 de setembre]] de [[1852]] - [[Madrit]], [[19 de novembre]] de [[1923]]) fon un escritor, pintor, crític d'art i periodiste espanyol, nebot del dramaturc [[José Picón]].
== Biografia ==
Fill d'un magistrat de l'Audiència de Madrit, estudià en França i tornà a Madrit per a estudiar Dret, a on es va doctorar en la matèria d'ideals republicans, tingué un escan de diputat per Madrit. Tingué una ocupació en el Ministeri d'Ultramar, al que va renunciar en iniciar-se la [[Restauració]].
Treballà com a corresponsal lliterari en ''El Imparcial'', a on va enviar cròniques sobre l'[[Exposició Universal de París]] en [[1878]], colaborant despuix en ''El Correo'', orgue polític de [[Práxedes Mateo Sagasta|Sagasta]] i en ''La Ilustración Española y Americana''. Permaneixqué en [[París]] fins a l'autumne de [[1880]]. La seua llabor periodística es va proyectar també en diferents publicacions, com:
* La Europa
* El Progreso
* Los Madriles
* [[Revista de España]]
* [[El Cuento Semanal]]
* [[Los Contemporáneos]]
* [[La Esfera]], entre atres moltes més publicacions.
''Lázaro, casi una novela'' ([[1882]]), fon la seua primera narració extensa, sobre la crisis d'un jove capellà. Despuix anaren succeïnt-se per est orde les noveles, ''La hijastra del amor'' ([[1884]]); ''Juan Vulgar'' ([[1885]]); ''El enemigo'' ([[1887]]); ''La honrada'' ([[1890]]); ''Dulce y Sabrosa'' ([[1891]]); ''Sacramento'' ([[1910]]); ''Juanita Tenorio'' ([[1910]]) i ''Sacramento'' ([[1914]]), la seua última novela.
En l'any [[1884]] fon elegit secretari primer de la secció de lliteratura de l'Ateneu de Madrit.
El 24 de juny de [[1900]] ingressà en la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) en un discurs sobre el polític gadità [[Emilio Castelar]] al que va contestar [[Juan Valera]]. El 9 de novembre de [[1902]] ingressà en la [[Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando]], a on va pronunciar un discurs sobre l'escassea del nuet en l'art espanyol. En [[1903]] fon elegit diputat a Corts per Madrit, al costat de [[Joaquín Costa]] i [[Nicolás Salmerón]], en les files republicanes. Fon vicepresident del Patronat del Museu del Prado i bibliotecari i secretari perpetu de l'Acadèmia de la Llengua. També fon secretari de la Junta d'Iconografia Nacional i vicepresident del Patronat Nacional de Pintura i Escultura.
Escritor costumiste, destacà en la narració curta, en coleccions com:
* ''Novelitas'' (1892)
* ''Cuentos de mi tiempo'' (1895)
* ''Tres mujeres'' (1896)
* ''Cuentos'' (1900)
* ''Drama de familia'' (1903)
* ''Mujeres'' (1911)
Com a crític d'art escrigué uns ''Apuntes para una historia de la caricatura'' (1877); ''Vida y obras de don Diego de Velázquez'' (1899) i ''El desnudo en el arte'' (1902).
També es va acostar ocasionalment a la biografia, en obres com ''Ayala. Adelardo López de Ayala. Estudio biográfico'' (1902)
== Ideologia ==
Format en l'ideologia lliberal francesa del [[naturalisme]], en la seua narrativa planteja a sovint un punt de vista femení un tant ingenu per ad alguns i beligerant-feministe per a uns atres, aixina en la seua novela ''Dolça i saborosa'' ([[1891]]).
== Obra ==
*''Obras completas''. Madrid: Renacimiento, 1909.
===Noveles===
*''Lázaro, casi una novela'' (1882)
*''La hijastra del amor'' (1884)
*''Juan Vulgar'' (1885)
*''El enemigo'' (1887)
*''La honrada'' (1890)
*''Dulce y Sabrosa'' (1891)
*''Sacramento'' (1910)
*''Juanita Tenorio'' (1910)
*''Sacramento'' (1914).
===Contes===
*''Novelitas'' (1892)
*''Tres mujeres'' (1896)
*''Cuentos de mi tiempo'' (1895)
*''Cuentos'' (1900)
*''Drama de familia'' (1903)
*''Mujeres'' (1911)
*''El hijo del camino''
===Crítica d'art i ensajos===
*''Apuntes para una historia de la caricatura'' (1877).
*''Vida y obras de don Diego de Velázquez'' (1899).
*''El desnudo en el arte'' (1902).
*''Ayala. Adelardo López de Ayala. Estudio biográfico'' (1902).
*''Castelar'' (1900), discurso.
== Reconeiximents ==
El Govern de França li va otorgar l'Encomana de la Legió d'Honor.
== Biografia ==
Fill d'un magistrat de l'Audiència de Madrit, estudià en França i tornà a Madrit per a estudiar Dret, a on es va doctorar en la matèria d'ideals republicans, tingué un escan de diputat per Madrit. Tingué una ocupació en el Ministeri d'Ultramar, al que va renunciar en iniciar-se la [[Restauració]].
Treballà com a corresponsal lliterari en ''El Imparcial'', a on va enviar cròniques sobre l'[[Exposició Universal de París]] en [[1878]], colaborant despuix en ''El Correo'', orgue polític de [[Práxedes Mateo Sagasta|Sagasta]] i en ''La Ilustración Española y Americana''. Permaneixqué en [[París]] fins a l'autumne de [[1880]]. La seua llabor periodística es va proyectar també en diferents publicacions, com:
* La Europa
* El Progreso
* Los Madriles
* [[Revista de España]]
* [[El Cuento Semanal]]
* [[Los Contemporáneos]]
* [[La Esfera]], entre atres moltes més publicacions.
''Lázaro, casi una novela'' ([[1882]]), fon la seua primera narració extensa, sobre la crisis d'un jove capellà. Despuix anaren succeïnt-se per est orde les noveles, ''La hijastra del amor'' ([[1884]]); ''Juan Vulgar'' ([[1885]]); ''El enemigo'' ([[1887]]); ''La honrada'' ([[1890]]); ''Dulce y Sabrosa'' ([[1891]]); ''Sacramento'' ([[1910]]); ''Juanita Tenorio'' ([[1910]]) i ''Sacramento'' ([[1914]]), la seua última novela.
En l'any [[1884]] fon elegit secretari primer de la secció de lliteratura de l'Ateneu de Madrit.
El 24 de juny de [[1900]] ingressà en la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) en un discurs sobre el polític gadità [[Emilio Castelar]] al que va contestar [[Juan Valera]]. El 9 de novembre de [[1902]] ingressà en la [[Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando]], a on va pronunciar un discurs sobre l'escassea del nuet en l'art espanyol. En [[1903]] fon elegit diputat a Corts per Madrit, al costat de [[Joaquín Costa]] i [[Nicolás Salmerón]], en les files republicanes. Fon vicepresident del Patronat del Museu del Prado i bibliotecari i secretari perpetu de l'Acadèmia de la Llengua. També fon secretari de la Junta d'Iconografia Nacional i vicepresident del Patronat Nacional de Pintura i Escultura.
Escritor costumiste, destacà en la narració curta, en coleccions com:
* ''Novelitas'' (1892)
* ''Cuentos de mi tiempo'' (1895)
* ''Tres mujeres'' (1896)
* ''Cuentos'' (1900)
* ''Drama de familia'' (1903)
* ''Mujeres'' (1911)
Com a crític d'art escrigué uns ''Apuntes para una historia de la caricatura'' (1877); ''Vida y obras de don Diego de Velázquez'' (1899) i ''El desnudo en el arte'' (1902).
També es va acostar ocasionalment a la biografia, en obres com ''Ayala. Adelardo López de Ayala. Estudio biográfico'' (1902)
== Ideologia ==
Format en l'ideologia lliberal francesa del [[naturalisme]], en la seua narrativa planteja a sovint un punt de vista femení un tant ingenu per ad alguns i beligerant-feministe per a uns atres, aixina en la seua novela ''Dolça i saborosa'' ([[1891]]).
== Obra ==
*''Obras completas''. Madrid: Renacimiento, 1909.
===Noveles===
*''Lázaro, casi una novela'' (1882)
*''La hijastra del amor'' (1884)
*''Juan Vulgar'' (1885)
*''El enemigo'' (1887)
*''La honrada'' (1890)
*''Dulce y Sabrosa'' (1891)
*''Sacramento'' (1910)
*''Juanita Tenorio'' (1910)
*''Sacramento'' (1914).
===Contes===
*''Novelitas'' (1892)
*''Tres mujeres'' (1896)
*''Cuentos de mi tiempo'' (1895)
*''Cuentos'' (1900)
*''Drama de familia'' (1903)
*''Mujeres'' (1911)
*''El hijo del camino''
===Crítica d'art i ensajos===
*''Apuntes para una historia de la caricatura'' (1877).
*''Vida y obras de don Diego de Velázquez'' (1899).
*''El desnudo en el arte'' (1902).
*''Ayala. Adelardo López de Ayala. Estudio biográfico'' (1902).
*''Castelar'' (1900), discurso.
== Reconeiximents ==
El Govern de França li va otorgar l'Encomana de la Legió d'Honor.