Canvis

{{Cita|Començaré per u dels casos que també fa que el denigren els catalans [l'autor es referix a Jaume I]: 'regalar' Múrcia a Castella. No puc continuar sense recordar que ara hi ha catalans i valencians que propugnen retornar o 'regalar', a Múrcia el tros d'ella que Jaume II incorporà al Regne de Valéncia; aixi com volen també regalar atres trossos valencians a Castella i a Aragó, per mor del 'País Valencià' monolingüe integrant dels 'Països Catalans'. ¡Cosas veredes! Joàn Fustér (1), numen valencià del pancatalanisme, escrigué en 1962: '... les contrades no catalanes del País Valencià tindrien el lloc just en les demarcacions limítrofes amb les quals conserven una profunda afinitàt: Aragó, Castella i Múrcia'. No debades Elías de Tejada (2) ha escrít: '... Joan Fuster aspira a matar a Valencia...'; 'Quiere acabar de matar al Reino de Valencia'.|''L'espirit juridic del rei Don Jaume'' (Valéncia, 1980), per Miquel Adlert Noguerol}}

{{Cita|Començaré per u dels casos que també fa que el denigren els catalans [l'autor es referix a Jaume I]: 'regalar' Múrcia a Castella. No puc continuar sense recordar que ara hi ha catalans i valencians que propugnen retornar o 'regalar', a Múrcia el tros d'ella que Jaume II incorporà al Regne de Valéncia; aixi com volen també regalar atres trossos valencians a Castella i a Aragó, per mor del 'País Valencià' monolingüe integrant dels 'Països Catalans'. ¡Cosas veredes! Joàn Fustér (1), numen valencià del pancatalanisme, escrigué en 1962: '... les contrades no catalanes del País Valencià tindrien el lloc just en les demarcacions limítrofes amb les quals conserven una profunda afinitàt: Aragó, Castella i Múrcia'. No debades Elías de Tejada (2) ha escrít: '... Joan Fuster aspira a matar a Valencia...'; 'Quiere acabar de matar al Reino de Valencia'.|''L'espirit juridic del rei Don Jaume'' (Valéncia, 1980), per Miquel Adlert Noguerol}}

{{Cita|Miquel Adlert Noguerol, considera al rei Jaume I com un gran monarca, polític, governant, guerrer i home, sent els seus fets, en el context de sa profitosa i generosa vida, dignes d'alabança. Tant la Crònica com els Furs son espill del seu espírit jurídic que el du a un sentit autènticament lliberal i demòcrata en les explicacions que fa als seus súbdits sobre les seues decisions i conducta en accions militars o polítiques; i sobre les raons de les seues disposicions llegals. Entre els fets reveladors de l'espírit jurídic de Don Jaume, el més important i més trascendental per als valencians es la promulgació dels Furs de Valéncia. Donant una llegislació pròpia, codificada, territorial i no feudal, al Regne de Valéncia. En la promulgació de les lleis Don Jaume es trobà en l'oposició de les classes noble i eclesiàstica, sobretot davant el privilegi d'exenció de contribucions que gojaven d'antic en Aragó i en els comtats catalans. Entregà les terres que li reclamaren les ordens militars del Temple i de l'Hospital, durant la reconquista.

{{Cita|Miquel Adlert Noguerol, considera al rei Jaume I com un gran monarca, polític, governant, guerrer i home, sent els seus fets, en el context de sa profitosa i generosa vida, dignes d'alabança. Tant la Crònica com els Furs son espill del seu espírit jurídic que el du a un sentit autènticament lliberal i demòcrata en les explicacions que fa als seus súbdits sobre les seues decisions i conducta en accions militars o polítiques; i sobre les raons de les seues disposicions llegals. Entre els fets reveladors de l'espírit jurídic de Don Jaume, el més important i més trascendental per als valencians es la promulgació dels Furs de Valéncia. Donant una llegislació pròpia, codificada, territorial i no feudal, al Regne de Valéncia. En la promulgació de les lleis Don Jaume es trobà en l'oposició de les classes noble i eclesiàstica, sobretot davant el privilegi d'exenció de contribucions que gojaven d'antic en Aragó i en els comtats catalans. Entregà les terres que li reclamaren les ordens militars del Temple i de l'Hospital, durant la reconquista.