Canvis

Un '''municipi''' es una [[entitat subnacional|entitat administrativa]] que pot agrupar una sola [[localitat]] o varies; podent fer referència a una [[ciutat]], [[poble (rural)|poble]] o [[aldea]], o a una agrupació dels mateixos.

Un '''municipi''' es una [[entitat subnacional|entitat administrativa]] que pot agrupar una sola [[localitat]] o varies; podent fer referència a una [[ciutat]], [[poble (rural)|poble]] o [[aldea]], o a una agrupació dels mateixos.

El municipi esta compost per un [[territori]] clarament definit per un [[terme municipal]] de llímits fixats (encara que a vegades no es continu territorialment, podent estendre's fora dels seus llímits ab [[enclau]]s y presentant [[enclau]]s d'atres municipis); y la [[població]] que l'habita (regulada juridicament per instruments estadístics com el [[padró municipal]] y mecanismes que otorguen drets, com el ''aveïnament'' o ''veïnat llegal'', que només considera [[veí]] al habitant que complixca determinades característiques -orige o antiguetat- y no al mero [[resident]]).

El municipi esta compost per un [[territori]] clarament definit per un [[terme municipal]] de llímits fixats (encara que a vegades no es continu territorialment, podent estendre's fora dels seus llímits ab [[enclau]]s i presentant [[enclau]]s d'atres municipis); i la [[població]] que l'habita (regulada juridicament per instruments estadístics com el [[padró municipal]] i mecanismes que otorguen drets, com el ''aveïnament'' o ''veïnat llegal'', que només considera [[veí]] al habitant que complixca determinades característiques -orige o antiguetat- i no al mero [[resident]]).

El municipi esta regit per un òrgan colegiat denominat [[ajuntament]], [[municipalitat]], [[alcaldia]] o [[consell municipal|consell]]; encapçalat per una institució unipersonal: l' [[alcalde]] (en el [[Antic Regim en Espanya]] havia un alcalde per l' ''estat noble'' y atre per l' ''estat pla''; y en les principals ciutats un [[corregidor]] designat per el rei). Per extensió, també se gasta el terme ''municipi'' per a referir-se al ajuntament o municipalitat en sí. En la majoria d' [[Estat]]s moderns, un municipi es la divisió administrativa més chicoteta que poseix els seus propis dirigents [[representació|representatius]], [[elecció|elegits]] [[democràcia|democràticament]]. En alguns municipis espanyols encara funciona el regim migeval de govern, gestió y decisió per participació assambleària denominat ''[[consell obert]]''.

El municipi esta regit per un òrgan colegiat denominat [[ajuntament]], [[municipalitat]], [[alcaldia]] o [[consell municipal|consell]]; encapçalat per una institució unipersonal: l' [[alcalde]] (en el [[Antic Regim en Espanya]] havia un alcalde per l' ''estat noble'' i atre per l' ''estat pla''; i en les principals ciutats un [[corregidor]] designat per el rei). Per extensió, també se gasta el terme ''municipi'' per a referir-se al ajuntament o municipalitat en sí. En la majoria d' [[Estat]]s moderns, un municipi es la divisió administrativa més chicoteta que poseix els seus propis dirigents [[representació|representatius]], [[elecció|elegits]] [[democràcia|democràticament]]. En alguns municipis espanyols encara funciona el regim migeval de govern, gestió i decisió per participació assambleària denominat ''[[consell obert]]''.

En l' [[Antiga Roma]], un ''[[municipium]]'' (paraula [[llatí|llatina]] que origina la valenciana "municipi") era una ciutat lliure que es governava per les seues pròpies [[llei]]s; encara que els seus habitants fruïen de moltes distintes situacions jurídiques, puix obtenien els seus drets no per la seua residencia en ella, sino per la possessió de la [[ciutadana romana]], la condició de llibertat o [[esclavitut]], etc.

En l' [[Antiga Roma]], un ''[[municipium]]'' (paraula [[llatí|llatina]] que origina la valenciana "municipi") era una ciutat lliure que es governava per les seues pròpies [[llei]]s; encara que els seus habitants fruïen de moltes distintes situacions jurídiques, puix obtenien els seus drets no per la seua residencia en ella, sino per la possessió de la [[ciutadana romana]], la condició de llibertat o [[esclavitut]], etc.