Canvis

'''Guadasséquies''' (en [[castellà]] ''Guadasequies''), és un [[municipi]] de la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la comarca de la [[Vall d'Albaida]].

'''Guadasséquies''' (en [[castellà]] ''Guadasequies''), és un [[municipi]] de la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la comarca de la [[Vall d'Albaida]].

==Geografia==

== Geografia ==

Situat en la ribera del [[riu Albaida]]. El terreny és pla, encara que en ondulacions entre les que destaquen el mont de ''La Serreta'', el cerro de ''Molló'' i la lloma de ''Casa Marau''. El llímit municipal és solcat pel riu Albaida, de sur a nort, i el barranc de Garrofer, per l'oest. El poble se troba en terreny pla, encara que llaugerament inclinat en pendent descendent cap a l'est.

Situat en la ribera del [[riu Albaida]]. El terreny és pla, encara que en ondulacions entre les que destaquen el mont de ''La Serreta'', el cerro de ''Molló'' i la lloma de ''Casa Marau''. El llímit municipal és solcat pel riu Albaida, de sur a nort, i el barranc de Garrofer, per l'oest. El poble se troba en terreny pla, encara que llaugerament inclinat en pendent descendent cap a l'est.

Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta localitat a través de la [[A-7]] per a enllaçar en la [[N-340]].

Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta localitat a través de la [[A-7]] per a enllaçar en la [[N-340]].

===Localitats llimítrofs===

=== Localitats llimítrofs ===

El terme municipal de Guadasséquies llimita en les següents localitats:  

El terme municipal de Guadasséquies llimita en les següents localitats:  

[[Alfarrasí]], [[Bellús]], [[Xàtiva]], [[L'Olleria]], [[Sant Pere]], [[Benigànim]] y [[La Pobla del Duc]] totes elles de la [[província de Valéncia]].

[[Alfarrasí]], [[Bellús]], [[Xàtiva]], [[L'Olleria]], [[Sant Pere]], [[Benigànim]] y [[La Pobla del Duc]] totes elles de la [[província de Valéncia]].

==Història==

== Història ==

En el camí de [[Xàtiva]] s'han trobat restos de [[gerra|gerres]] de ''terra sigilata'', i en el parage del ''Carassol'' o la Redona existixen vestigis d'una vila romana.

En el camí de [[Xàtiva]] s'han trobat restos de [[gerra|gerres]] de ''terra sigilata'', i en el parage del ''Carassol'' o la Redona existixen vestigis d'una vila romana.

[[File:Antiga església de Guadassèquies.jpg|thumb|250px|<center>Iglésia de Nostra Senyora de l'Esperança.</center>]]

[[File:Antiga església de Guadassèquies.jpg|thumb|250px|<center>Iglésia de Nostra Senyora de l'Esperança.</center>]]

[[File:ErmitaGuadasequies.JPG|thumb|250px|<center>Ermita del Crist de l'Ampar.</center>]]

[[File:ErmitaGuadasequies.JPG|thumb|250px|<center>Ermita del Crist de l'Ampar.</center>]]

==Administració==

== Administració ==

{{Alcaldes_Espanya

{{Alcaldes_Espanya

   | Alcalde_1 = Santiago Julià Jornet

   | Alcalde_1 = Santiago Julià Jornet

}}

}}

==Demografia==

== Demografia ==

La seua població és de 475 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]]. El poblament actual tingué el seu orige en les [[Alqueria|alqueries]] islàmiques de Benimantell i ''Wad as-Sákkar'' (el riu ebri). La primera se despoblà en el [[sigle XIV]]; la segona és l'actual Guadasséquies, que subsistiria com localitat morisca, fins a l'expulsió de tots els seus habitants, unes 30 famílies, en l'any [[1609]] per la llei d'[[expulsió dels moriscs]]. Repoblada per cristians de [[Xàtiva]] (23 fogars en [[1646]]), se desenrollaria molt lentament fins alcançar les 52 famílies en l'any [[1792]], els 325 habitants de [[1900]] i els 385 de [[1940]].

La seua població és de 475 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]]. El poblament actual tingué el seu orige en les [[Alqueria|alqueries]] islàmiques de Benimantell i ''Wad as-Sákkar'' (el riu ebri). La primera se despoblà en el [[sigle XIV]]; la segona és l'actual Guadasséquies, que subsistiria com localitat morisca, fins a l'expulsió de tots els seus habitants, unes 30 famílies, en l'any [[1609]] per la llei d'[[expulsió dels moriscs]]. Repoblada per cristians de [[Xàtiva]] (23 fogars en [[1646]]), se desenrollaria molt lentament fins alcançar les 52 famílies en l'any [[1792]], els 325 habitants de [[1900]] i els 385 de [[1940]].

</center>

</center>

==Economia==

== Economia ==

Predominantment industrial, en dos polígons industrials en els que predominen els treballs relacionats en productes químics i fertilisants, plàstics, el textil i industries menors prou diversificades.

Predominantment industrial, en dos polígons industrials en els que predominen els treballs relacionats en productes químics i fertilisants, plàstics, el textil i industries menors prou diversificades.

Las terres de regadiu se reguen en [[aigua]] del [[riu Albaida]] i produïxen [[forment]], [[dacsa]], [[hortalices]] i frutals. Les de secà se destinen a [[raïm|vinya]], [[oliveres]] i atres frutals.

Las terres de regadiu se reguen en [[aigua]] del [[riu Albaida]] i produïxen [[forment]], [[dacsa]], [[hortalices]] i frutals. Les de secà se destinen a [[raïm|vinya]], [[oliveres]] i atres frutals.

==Monuments==

== Monuments ==

*'''Iglésia Parroquial Mare de Deu de l'Esperança'''. [[sigle XVIII|Sigles XVIII]]-[[sigle XIX|XIX]]. En les campanes recentment restaurades.  

* '''Iglésia Parroquial Mare de Deu de l'Esperança'''. [[sigle XVIII|Sigles XVIII]]-[[sigle XIX|XIX]]. En les campanes recentment restaurades.  

*'''Ermita del Crist'''. Data del [[1906]] en substitució d'atra més antiga, en ella es guarda el llienç del Crist de l'Ampar del [[sigle XVII]].

* '''Ermita del Crist'''. Data del [[1906]] en substitució d'atra més antiga, en ella es guarda el llienç del Crist de l'Ampar del [[sigle XVII]].

*'''Casa Palau'''. És tracta d'un antic edifici en portaló i arcada de pedra de sillería, vestigis de la casa solariega dels [[comtes de Trénor]] hui demolit.

* '''Casa Palau'''. És tracta d'un antic edifici en portaló i arcada de pedra de sillería, vestigis de la casa solariega dels [[comtes de Trénor]] hui demolit.

==Festes locals==

== Festes locals ==

*Per [[agost]], concretament la primera semana, Festes Patronals a Sant Roc, la Mare de Déu de l'Esperança i el Crist de l'Ampar.  

* Per [[agost]], concretament la primera semana, Festes Patronals a Sant Roc, la Mare de Déu de l'Esperança i el Crist de l'Ampar.  

*Per [[decembre]], el dia 18 és la Festa de la Mare de Deu de l'Esperança.  

* Per [[decembre]], el dia 18 és la Festa de la Mare de Deu de l'Esperança.  

==Gastronomia==

== Gastronomia ==

Manté des de sempre una arrelada tradició gastronòmica: plats i dolços elaborats en els productes naturals d'esta comarca, els productes agroalimentaris característics de la [[Vall d'Albaida]] ([[oli]], [[armeles]], [[vi]], aus i [[ou|ous]], [[mel]], [[arrop i talladetes]], carns...).

Manté des de sempre una arrelada tradició gastronòmica: plats i dolços elaborats en els productes naturals d'esta comarca, els productes agroalimentaris característics de la [[Vall d'Albaida]] ([[oli]], [[armeles]], [[vi]], aus i [[ou|ous]], [[mel]], [[arrop i talladetes]], carns...).