31 882
edicions
Canvis
sense resum d'edició
| lloc_mort =
| lloc_mort =
}}
}}
'''Leopolt Peñarroja i Torrejón''' ([[La Vall d'Uxó]], [[Província de Castelló|Castelló]], [[24 de juny]] de [[1954]]) és un filòlec, historiador i escritor [[Valencians|valencià]] i un dels millors del món. Considerat el millor mossarabiste valencià. És acadèmic de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV).
'''Leopolt Peñarroja i Torrejón''' o '''Leopoldo Peñarroja Torrejón''' ([[La Vall d'Uxó]], [[Província de Castelló|Castelló]], [[24 de juny]] de [[1954]]), és un filòlec, historiador i escritor [[Valencians|valencià]]. Considerat el millor mossarabiste valencià i un dels millors del món. És acadèmic de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) i Director de la [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes]]. Llicenciat en Filosofia i Lletres, Doctor en Història, Catedràtic de Llengua i Lliteratura Espanyola. És membre de la Societat Espanyola de Llingüística. Exmembre del [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC).
== Biografia ==
== Biografia ==
== Obra ==
== Obra ==
[[Archiu:Lpeñarroja2.jpg|thumbnail|250px|Lleopolt Peñarroja, filòlec valencià]]
[[Archiu:Lpeñarroja2.jpg|thumbnail|250px|Leopolt Peñarroja, filòlec valencià]]
* ''Moriscos y repobladores en el Reino de Valencia: la Vall d'Uxó (1525-1625''). Del Cenia Al Segura, Valencia, 1984. ISBN 84-85446-23-2
* ''Moriscos y repobladores en el Reino de Valencia: la Vall d'Uxó (1525-1625''). Del Cenia Al Segura, Valencia, 1984. ISBN 84-85446-23-2
* [[Premis Fadrí|Premi Fadrí]] [[Josep Maria Guinot]] a les Lletres Valencianes (2004), concedit per l'Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló.
* [[Premis Fadrí|Premi Fadrí]] [[Josep Maria Guinot]] a les Lletres Valencianes (2004), concedit per l'Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló.
* Palma Dorada individual del [[Grup Cultural Ilicità]] (2004).
* Palma Dorada individual del [[Grup Cultural Ilicità]] (2004).
* Cavaller de l’Any de la Vall d’Uxó (2015).
* Cavaller de l'Any de la Vall d’Uxó (2015).
* Creu de l’Almoina de Sant Jordi del Centenar de la Ploma (2020).
* Creu de l'Almoina de Sant Jordi del Centenar de la Ploma (2020).
== Cites ==
== Cites ==
[[Archiu:Entreleo.jpg|thumb|250px|Entrevista en [[Valéncia Hui|Valéncia hui]]]]
{{Cita|''¿Existen mayores diferencias culturales y lingüísticas entre Vinaroz y Denia que entre Vinaroz y algunos pueblos de Tarragona? En el Atlas lingüístico de [[Manuel Sanchis Guarner|Sanchis Guarner]] ningún encuestado dijo hablar catalán. En el Atlas lingüístico de Sanchis Guarner, todos los encuestados al sur del Cenia contestaron que hablaban valenciano, ninguno dijo que hablaba catalán. Entre el catalán y el valenciano existen zonas de tránsito, tierras de nadie y una de estas zonas es Vinaroz. Un hablante medio e incontaminado de Vinaroz le dirá que habla valenciano, aunque lo que dice se parezca mucho a la forma de hablar de San Carlos de la Rápita.''|Entrevista a Lleopolt Peñarroja realisada per Pepe Gozalvez (''[[Las Provincias]]'', 28.11.1985)}}
{{Cita|''¿Existen mayores diferencias culturales y lingüísticas entre Vinaroz y Denia que entre Vinaroz y algunos pueblos de Tarragona? En el Atlas lingüístico de [[Manuel Sanchis Guarner|Sanchis Guarner]] ningún encuestado dijo hablar catalán. En el Atlas lingüístico de Sanchis Guarner, todos los encuestados al sur del Cenia contestaron que hablaban valenciano, ninguno dijo que hablaba catalán. Entre el catalán y el valenciano existen zonas de tránsito, tierras de nadie y una de estas zonas es Vinaroz. Un hablante medio e incontaminado de Vinaroz le dirá que habla valenciano, aunque lo que dice se parezca mucho a la forma de hablar de San Carlos de la Rápita.''|Entrevista a Lleopolt Peñarroja realisada per Pepe Gozalvez (''[[Las Provincias]]'', 28.11.1985)}}
{{Cita|''El millor mossarabiste que ha tingut el Regne de Valencia, Lleopolt Peñarroja, en "El Mozarábe de Valencia" i "Cristianos bajo el Islam", afirma: "La Historia, con datos pormenorizados, confirma que el valenciano no es un producto de reconquista o repoblación medieval. Pensarlo hoy así es, a lo sumo, un acto de fe, no una deducción científica".''|[[Joan Ignaci Culla]] (''[[Levante-EMV]]'', 8.1.2005)}}
{{Cita|''El millor mossarabiste que ha tingut el Regne de Valencia, Lleopolt Peñarroja, en "El Mozarábe de Valencia" i "Cristianos bajo el Islam", afirma: "La Historia, con datos pormenorizados, confirma que el valenciano no es un producto de reconquista o repoblación medieval. Pensarlo hoy así es, a lo sumo, un acto de fe, no una deducción científica".''|[[Joan Ignaci Culla]] (''[[Levante-EMV]]'', 8.1.2005)}}
{{Cita|Heus aci un paragraf quasi profetic que no té desperdici. L'escrigué [[Germà Colón|Germá Colón]] en un excelent treball de [[1953]] ("El valenciano"): 'Es sabido que la lengua de aquellos moros que quedaron en Valencia no era ya el árabe, sino un habla neolatina, y es evidente que ese romance no pudo inmediatamente ser suplantado [...]. Resulta, pues, casi inverosímil, aceptar esta rápida asimilación de la lengua catalana condicionada sólo por el hecho de la reconquista, si a su lado no existen otros determinantes más categóricos [...]. El sentimiento lingüístico de los hablantes [aludix al rebuig de la suposta catalanitat de llengua pels valencians] ha de tener una base real y tal vez, cuando el romance mozárabe de esos territorios sea mejor conocido, podamos explicarnos más fácilmente las causas de dicho sentimiento' (VII Congrés Int. Lling. Rom., Actes, I, 131).
(Hui el senyor Colón navega a tres aigües. Quan, en certa sessio del [[Consell Valencià de Cultura]], pocs anys arrere, li vaig recordar l'inexplicable contradiccio entre estes paraules i la seua propia actual postura, es va encollir de muscles. Tindria motius. No tenia raons.)
Dia yo, per tant, que esta era una 'intuicio' quasi profetica de Germá Colón perqué hui coneixem més, millor i més profundament el romanç vernacul de la Valencia musulmana; romanç que la Llingüistica Historica ha denominat, sense massa fortuna, [[Mossàrap|mossarap]]; pero tan romanç com els demes romanços hispanics, del gallec al catala.|'El parlar romanic valencià d'abans de Jaume I' per Leopolt Peñarroja (''[[El Palleter]]'', 10.1.2006)}}
{{Cita|¿Quín futur li aguarda a la llengua valenciana?
Hi ha un procés en marcha de dissolució de la consciència identitària, i de liquidació de la llengua visible a nivell formal. La lluita pel valencià ignore a terme breu cóm es pot saldar. Pero, com s'estila dir, no pinta be. Un analiste del futur que treballara sobre els guions de reportage de Punt Dos o els llibres (inclosos els de llectura obligada) de Secundària deduiria que lo del valencià era un nom o una alteració perceptiva. Esta és la realitat. Lo demés són eufòries eventuals i inconsciència colectiva. Este és el gran problema de Valéncia, perque el procés d'anexió, ya consentit a nivell de llengua, seguirà a nivell global.|Entrevista a Leopolt Peñarroja (''[[Valéncia Hui]]'', 22.6.2007)}}
{{Cita|Pero lo ocorregut des del 82, quan encara es vivia entre nosatres l'unitat de consciencia i accio valenciana, i encara un cos d'intelectuals llaurava en la mateixa direccio transmetent-nos un sentiment de força colectiva, sobrepassa la capacitat de sorpresa. El canvi de signe politic de la Generalitat, en 1995, que -suponiem- pararia l'agressio de l'anexionisme catala, alimentat per l'anterior administracio, no es va traduir, salvo en els simbolismes, en res visible. Al contrari, infectat ya el sistema educatiu i mediatic, la norma del no meneallo (que tot es quede com està, es dir, en les mans dels mateixos gestors de l'anexionisme) fon el sintoma palpable de la rendicio llingüistica i cultural en que hui nos trobem.|"25 anys de la 'Cardona Vives'" ([[Revista Renou]], nº 59, novembre 2007) per Leopolt Penyarroja i Eliseo Forcada}}
{{Cita|Pero lo ocorregut des del 82, quan encara es vivia entre nosatres l'unitat de consciencia i accio valenciana, i encara un cos d'intelectuals llaurava en la mateixa direccio transmetent-nos un sentiment de força colectiva, sobrepassa la capacitat de sorpresa. El canvi de signe politic de la Generalitat, en 1995, que -suponiem- pararia l'agressio de l'anexionisme catala, alimentat per l'anterior administracio, no es va traduir, salvo en els simbolismes, en res visible. Al contrari, infectat ya el sistema educatiu i mediatic, la norma del no meneallo (que tot es quede com està, es dir, en les mans dels mateixos gestors de l'anexionisme) fon el sintoma palpable de la rendicio llingüistica i cultural en que hui nos trobem.|"25 anys de la 'Cardona Vives'" ([[Revista Renou]], nº 59, novembre 2007) per Leopolt Penyarroja i Eliseo Forcada}}
{{Cita|La conclusio es clara: el 16,8 % d'una minoria repobladora no podia impondre, en tal situacio, son dialecte catala occidental. I esta tendencia se confirma, de forma coincident, en les comarques i poblacions més populoses del Regne, com ara Xativa, on es detecta quasi un 60 % de repobladors de parla aragonesa i castellana front a un insignificant 14 % de parla catalana occidental. I com que estes son les uniques dades historiques comprovables, la Filologia cientifica no se'n pot desentendre d'elles. Es dir: hui per hui, la teoria que interpreta el valencià com el producte d'una repoblacio catalana no es historicament demostrable. Es una opinio, no un coneiximent cientific.|'De l'orige de la nostra llengua' (30.12. 2017), per Leopolt Peñarroja}}
{{Cita|La conclusio es clara: el 16,8 % d'una minoria repobladora no podia impondre, en tal situacio, son dialecte catala occidental. I esta tendencia se confirma, de forma coincident, en les comarques i poblacions més populoses del Regne, com ara Xativa, on es detecta quasi un 60 % de repobladors de parla aragonesa i castellana front a un insignificant 14 % de parla catalana occidental. I com que estes son les uniques dades historiques comprovables, la Filologia cientifica no se'n pot desentendre d'elles. Es dir: hui per hui, la teoria que interpreta el valencià com el producte d'una repoblacio catalana no es historicament demostrable. Es una opinio, no un coneiximent cientific.|'De l'orige de la nostra llengua' (30.12. 2017), per Leopolt Peñarroja}}
* Sobre la repoblació del [[Regne de Valéncia]] durant la Reconquista:
{{Cita|[[Joan Reglà]], Catedratic d'Historia, catala per a mes senyes, diu sobre la repoblacio posterior a la reconquista: "els pioners aragonesos i catalans de l'esmentada repoblació doscentista no passaven de ser una minoria molt prima", coincidint en [[Antonio Ubieto|Ubieto]], [[Ambrosio Huici|Huici Miranda]] (u dels millors arabistes d'Europa) i [[Felip Mateu i Llopis|Mateu i Llopis]] que considerava que en la repoblacio cristiana del Regne de Valencia va haver prevalencia d'un fondo indigena. Esta corrent historica es estudiada i defesa per ilustres investigadors com: [[Roc Chabàs|Roque Chabás]], [[Honori Garcia i Garcia|Honorio García]], [[Francesc Carreras i Candi|Carreras i Candi]], [[Julià Ribera i Tarragó|Julián Ribera]], [[Ambrosio Huici Miranda]], [[Miguel Gual Camarena|Gual Camarena]], [[Julià San Valero|Julià San Valero Aparisi]], [[Antonio Ubieto Arteta]], [[Francisco Roca Traver|Roca Traver]], [[Thomas F. Glick]], [[R.I. Burns]], [[Vicent Lluís Simó Santonja|Vicent Simó Santonja]], [[Desamparats Cabanes]], [[Ramón Ferrer Navarro|Ramón Ferrer]], [[Leopolt Peñarroja]], [[José Vicente Gómez Bayarri|Gómez Bayarri]] i un llarc etcetera.|[[Ampar Cabanes]]}}
== Referències ==
== Referències ==
* Abad Merino, Mercedes. ''El Cambio de lengua en Orihuela: Estudio sociolingüístico-histórico del Siglo XVII'', universidad de Murcia, 1994, 358 p ISBN 84-7684-516-2 p. 84-85
* Abad Merino, Mercedes. ''El Cambio de lengua en Orihuela: Estudio sociolingüístico-histórico del Siglo XVII'', universidad de Murcia, 1994, 358 p ISBN 84-7684-516-2 p. 84-85
* [https://culturavalencianasite.wordpress.com/2016/12/06/un-revolucionario-estudio-desmonta-los-esquemas-catalanistas-sobre-la-lengua-valenciana/ Un revolucionario estudio desmonta los esquemas catalanistas sobre la lengua valenciana - Cultura Valenciana]
* [https://culturavalencianasite.wordpress.com/2016/12/06/un-revolucionario-estudio-desmonta-los-esquemas-catalanistas-sobre-la-lengua-valenciana/ Un revolucionario estudio desmonta los esquemas catalanistas sobre la lengua valenciana - Cultura Valenciana]
* [http://www.larazon.es/local/comunidad-valenciana/la-historia-contradice-que-el-valenciano-desci-CA2882859 La Historia contradice que el valenciano descienda del catalán - ''La Razón'']
* [http://www.larazon.es/local/comunidad-valenciana/la-historia-contradice-que-el-valenciano-desci-CA2882859 La Historia contradice que el valenciano descienda del catalán - ''La Razón'']
* [https://www.culturavalenciana.es/la-manipulacio-del-relat-sobre-lorige-del-valencia/ La manipulació del relat sobre l'orige del valencià - Leopolt Peñarroja - Cultura Valenciana]
* [https://clubjaimeprimero.org/content/de-lorige-de-la-nostra-llengua De l'orige de la nostra llengua - Leopolt Peñarroja - Club de Opinión Jaime I]
=== Vídeos ===
* [https://www.youtube.com/watch?v=uRbLExMP5ag&fbclid=IwAR2Sq4gFb-ZwW41uBmwezx7d7fDc5XmfFvXRYhmHwIw2rtCCMqFTwPt5NN4 Conferència "Mossarabisme, antimossarabisme i configuració cultural de Valéncia" - Leopolt Peñarroja - Foro Vinatea - Youtube]
* [https://www.youtube.com/watch?v=uRbLExMP5ag&fbclid=IwAR2Sq4gFb-ZwW41uBmwezx7d7fDc5XmfFvXRYhmHwIw2rtCCMqFTwPt5NN4 Conferència "Mossarabisme, antimossarabisme i configuració cultural de Valéncia" - Leopolt Peñarroja - Foro Vinatea - Youtube]
* [https://www.youtube.com/watch?v=FbuATe08FKo Ciència i doctrina en la llingüística valenciana contemporànea. Els grans debats - Leopolt Peñarroja i Voro López - Círcul Cívic Valencià - Youtube]
* [https://www.youtube.com/watch?v=FbuATe08FKo Conferència "Ciència i doctrina en la llingüística valenciana contemporànea. Els grans debats" - Leopolt Peñarroja i Voro López - Círcul Cívic Valencià - Youtube]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Escritors en valencià]]
[[Categoria:Escritors en valencià]]
[[Categoria:Acadèmics RACV]]
[[Categoria:Acadèmics RACV]]
[[Categoria:Valencianisme]]
[[Categoria:Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]
[[Categoria:Valencianistes]]