Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
22 bytes afegits ,  18:27 25 març 2010
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
L' '''Escut de la [[Teruel|Ciutat de Terol]]''', consistix en un escut partit d'[[or (heràldica)|or]] (groc) en quatre [[Pal (heràldica)|pals]] de [[gules]] (roig), i d'[[assur]] (blau) en un [[bou]] pasant d'[[or (heràldica)|or]] sobre terra de [[sínople]] (vert) i surmontat d'una estrela de huit puntes del mateix color. En punta de gules n'hi han un [[canó]] i un [[obús]] de [[argent|plata]], en forma d'[[Creu de Sant Andreu|aspa]], sobre una pila de bales de [[Sable (heràldica)|sable]] (negre), i surmontats d'una [[Magrana de mà|magrana]] negra i gules.
 
L' '''Escut de la [[Teruel|Ciutat de Terol]]''', consistix en un escut partit d'[[or (heràldica)|or]] (groc) en quatre [[Pal (heràldica)|pals]] de [[gules]] (roig), i d'[[assur]] (blau) en un [[bou]] pasant d'[[or (heràldica)|or]] sobre terra de [[sínople]] (vert) i surmontat d'una estrela de huit puntes del mateix color. En punta de gules n'hi han un [[canó]] i un [[obús]] de [[argent|plata]], en forma d'[[Creu de Sant Andreu|aspa]], sobre una pila de bales de [[Sable (heràldica)|sable]] (negre), i surmontats d'una [[Magrana de mà|magrana]] negra i gules.
   −
La [[corona real]] (o timbre), és oberta i sense diademes, i forma un circul d'or engastat de pedres precioses, i compost de huit florons (dels quals són visibles cinc) en perles interpolades. Esta classe de corona, oberta, és la forma que tenía la antiga corona real, usada fins al XVI, i hui s'emplea freqüentment en la heràldica d'entitats territorials menors, com són els municipis i províncies.
+
La [[corona real]] (o timbre), és oberta i sense diademes, i forma un circul d'or engastat de pedres precioses, i compost de huit florons (dels quals són visibles cinc) en perles interpolades. Esta classe de corona, oberta, és la forma que tenía la antiga corona real, usada fins al [[sigle XVI]], i hui s'emplea freqüentment en la heràldica d'entitats territorials menors, com són els municipis i províncies.
    
Els quatre pals de gules sobre camp d'or, representen l'escut tradicional del [[Aragó|Regne d'Aragó]].
 
Els quatre pals de gules sobre camp d'or, representen l'escut tradicional del [[Aragó|Regne d'Aragó]].
Llínea 16: Llínea 16:       −
*En el primer quart, d'or, els quatre pals de gules que representen al Regne d'Aragó.
+
*En el primer quart, d'or, els quatre pals de gules que representen al [[Regne d'Aragó]].
    
*En el segon quart, sobre assur, un bou surmontat d'una estrela de huit puntes de plata, que representa a la ciutat de Terol.
 
*En el segon quart, sobre assur, un bou surmontat d'una estrela de huit puntes de plata, que representa a la ciutat de Terol.
Llínea 27: Llínea 27:  
Sobre el conjunt de quarts, en un circul de gules, un cavaller armat en una llança i montat sobre un cavall rampant de plata en sella i ramaleres argentades sobre un [[dragó]] pasant. De timbre, la [[Corona real|corona real aragonessa]], oberta i sense diademes, en forma de circul d'or engastat de pedres precioses i compost de florons interpolats (dels quals són visibles cinc).
 
Sobre el conjunt de quarts, en un circul de gules, un cavaller armat en una llança i montat sobre un cavall rampant de plata en sella i ramaleres argentades sobre un [[dragó]] pasant. De timbre, la [[Corona real|corona real aragonessa]], oberta i sense diademes, en forma de circul d'or engastat de pedres precioses i compost de florons interpolats (dels quals són visibles cinc).
   −
En anterioritat, a lo manco des del sigle XIX, l'escut provincial de Terol estava format pels elements dels dos primers quarts i una [[corona real|corona real tancada]] surmontada per un [[mosseguello]] negre que representava a la tradicional [[Cimera de la Casa d'Aragó|Cimera Real D'Aragó]].
+
En anterioritat, a lo manco des del [[sigle XIX]], l'escut provincial de [[Terol]] estava format pels elements dels dos primers quarts i una [[corona real|corona real tancada]] surmontada per un [[mosseguello]] negre que representava a la tradicional [[Cimera de la Casa d'Aragó|Cimera Real D'Aragó]].
     
108 563

edicions

Menú de navegació