Canvis

La '''Muralla àrap de Valéncia''' (Madinat al-Turab),  és una muralla defensiva que va començar a construir-se en el [[sigle XI]] al voltant del caixco antic de Valéncia, per el net d'Almanzor [[Abd al-Aziz ibn Amir]] (lo mateix que atres grans obres publiques), i de la que encara se conserven restes menors.

La '''Muralla àrap de Valéncia''' (Madinat al-Turab),  és una muralla defensiva que va començar a construir-se en el [[sigle XI]] al voltant del caixco antic de [[Valéncia]], per el net d'Almanzor [[Abd al-Aziz ibn Amir]] (lo mateix que atres grans obres publiques), i de la que encara se conserven restes menors.

Després de la caiguda del ''[[Califat de Còrdova]]'', al principi del [[sigle XI]], [[Valéncia]] es va convertir en capital de la [[Taifa de Valéncia]], i, per tant, va experimentar un important creiximent urbanístic i demogràfic.

Després de la caiguda del ''[[Califat de Còrdova]]'', al principi del [[sigle XI]], Valéncia es va convertir en capital de la [[Taifa de Valéncia]], i, per tant, va experimentar un important creiximent urbanístic i demogràfic.

La muralla d'Abd al-Aziz fon reforçada en el sigle XII i va perdurar durant mes de un sigle fins que ya després de la reconquista fon alçada una nova seguint un perímetro major.  

La muralla d'Abd al-Aziz fon reforçada en el [[sigle XII]] i va perdurar durant mes de un sigle fins que ya després de la reconquista fon alçada una nova seguint un perímetro major.  

   

   

== Orige ==

== Orige ==

El geógraf i historiador Abd al-Razi que va viure en el sigle X, descriu Valéncia com una ciutat amurallada de quatre portes. El seu traçat correspondria  a la típica planificació de ciutat romana en '''"cardo"''' i '''"documanus"'''<ref>La Muralla Islàmica de Valéncia. Gómez Bayarri,J.V. Las Provincias (Tribuna),  03-05-2009.</ref>

El geógraf i historiador Abd al-Razi que va viure en el [[sigle X]], descriu Valéncia com una ciutat amurallada de quatre portes. El seu traçat correspondria  a la típica planificació de ciutat romana en '''"cardo"''' i '''"documanus"'''<ref>La Muralla Islàmica de Valéncia. Gómez Bayarri,J.V. Las Provincias (Tribuna),  03-05-2009.</ref>

Després l'atac bereber del any 1010 o 1011 que va capturar molts ciutadans, la ciutat se va conscienciar de la  necessitat construir una nova muralla. Aixina durant el regnat delcitat Abd al-Aziz ibn Amir([[1021]]-[[1061]]), net d'Almanzor,  es va construir una nova muralla en el propòsit de protegir a la població.  

Després l'atac bereber del any [[1010]] o [[1011]] que va capturar molts ciutadans, la ciutat se va conscienciar de la  necessitat construir una nova muralla. Aixina durant el regnat delcitat Abd al-Aziz ibn Amir([[1021]]-[[1061]]), net d'Almanzor,  es va construir una nova muralla en el propòsit de protegir a la població.  

Segons la descripció que mos ha llegat el geógraf [[al-Udri]](¿-1085), Valencia era una de les mes grans ciutats d'[[al-Àndalus]], la muralla era de gran perfecció "...en els murs més perfectes i bells de tota al-Àndalus..." i tenia cinc portes, pero va citar sis, aixina, lo cert es que  els geógrafs, historiadors i cronistes no se posen d'acort en el número, cinc sis o set.  

Segons la descripció que mos ha llegat el geógraf [[al-Udri]](¿-1085), Valéncia era una de les més grans ciutats d'[[al-Àndalus]], la muralla era de gran perfecció "...en els murs més perfectes i bells de tota al-Àndalus..." i tenia cinc portes, pero va citar sis, aixina, lo cert es que  els geógrafs, historiadors i cronistes no se posen d'acort en el número, cinc sis o set.  

Esta muralla estava construïda en tàpia de formigó en farcit de pedres de mig tamany, tenia torres  semicirculars de maçoneria regular molt solides, i massices fins l'últim pis, a on s'obria una estància voltada pera facilitar la defensa. La seua amplitut mija era de 2,25 m.

Esta muralla estava construïda en tàpia de formigó en farcit de pedres de mig tamany, tenia torres  semicirculars de maçoneria regular molt solides, i massices fins l'últim pis, a on s'obria una estància voltada pera facilitar la defensa. La seua amplitut mija era de 2,25 m.

*'''[[Porta Bab al-Qantara]]'''

*'''[[Porta Bab al-Qantara]]'''

Situada aproximadament on hui en dia es troben la [[Torres de Serrans]]. Era l'entrada nort a la ciutat. Rebia este nom perqué feya cap a un pont manat construir per [[Abd al-Aziz ibn Amir]] que creuava el riu [[Túria]], el que els musulmans cridaven "Wadi al-Abiad", d'on deriva "Guadalaviar". Este pont era l'únic de pedra de la ciutat.

Situada aproximadament on hui en dia es troben la [[Torres dels Serrans]]. Era l'entrada nort a la ciutat. Rebia este nom perqué feya cap a un pont manat construir per [[Abd al-Aziz ibn Amir]] que creuava el riu [[Túria]], el que els musulmans cridaven "Wadi al-Abiad", d'on deriva "Guadalaviar". Este pont era l'únic de pedra de la ciutat.

*'''[[Porta Bab al-Hannax]]'''

*'''[[Porta Bab al-Hannax]]'''

Un dels acontenyiments més impressionants que va soportar esta muralla van ser el lloc i  conquiste del Cid,  si be degut a  la riquea de la ciutat i la seua posició estratègica fon atacada diverses vegades.

Un dels acontenyiments més impressionants que va soportar esta muralla van ser el lloc i  conquiste del Cid,  si be degut a  la riquea de la ciutat i la seua posició estratègica fon atacada diverses vegades.

*A la primavera del 1065 va arribar a Valéncia [[Ferrando I]] de [[Castella]], iniciant li sege de la ciutat. Després de simular una retirada el rei castellà, els soldats d'al-Mail van eixir en la seua persecució pero a l'altura de Paterna, les tropes de Ferrando es van rebolicar i van causar una gran derrota als valencians.

*A la primavera del [[1065]] va arribar a [[Valéncia]] [[Ferrando I]] de [[Castella]], iniciant li sege de la ciutat. Després de simular una retirada el rei castellà, els soldats d'al-Mail van eixir en la seua persecució pero a l'altura de Paterna, les tropes de Ferrando es van rebolicar i van causar una gran derrota als valencians.

Un poeta musulmà relata el que succeïx:

Un poeta musulmà relata el que succeïx:

:Alguns cristians de l'interior van eixir a viure als ravals.

:Alguns cristians de l'interior van eixir a viure als ravals.

:Al setembre de l'any [[1093]], va canviar de campament i es va instalar en [[la Roqueta]]. El sege es va estretir i la situació de la ciutat fon calamitosa, segons les cròniques fon un dels sitis més durs de la història d'Espanya. Després de menjar-se a tots els animals de la ciutat, els habitants van passar al canibalisme. Van menjar cuiros bollits i qualsevol cosa que poguera emportar-se a la boca. Va aparéixer la pesta.

:Al setembre de l'any [[1093]], va canviar de campament i es va instalar en [[la Roqueta]]. El sege es va estretir i la situació de la ciutat fon calamitosa, segons les cròniques fon un dels sitis més durs de la història d'[[Espanya]]. Després de menjar-se a tots els animals de la ciutat, els habitants van passar al canibalisme. Van menjar cuiros bollits i qualsevol cosa que poguera emportar-se a la boca. Va aparéixer la pesta.

:Els que eixien de la ciutat patien distintes sorts, els jóvens eren venuts als comerciants que esperaven en els campaments de meu Cid com a esclaus, les dones violades i venudes, i els hòmens cremats vius enfront de les muralles.

:Els que eixien de la ciutat patien distintes sorts, els jóvens eren venuts als comerciants que esperaven en els campaments de meu Cid com a esclaus, les dones violades i venudes, i els hòmens cremats vius enfront de les muralles.