154 209
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[Image:S Miguel Reyes 1.jpg|350px|right|tumb|Frontera principal]]
[[Image:S Miguel Reyes 1.jpg|350px|right|tumb|<center>Frontera principal</center>]]
[[Image:San Miguel Reyes 5.jpg|350px|right|tumb|torreons laterals]]
[[Image:San Miguel Reyes 5.jpg|350px|right|tumb|<center>torreons laterals</center>]]
'''Monasteri de Sant Miquel dels Reis'''.
'''Monasteri de Sant Miquel dels Reis'''.
Construït per la reina Na [[Germana de Foix]] i el duc Calabria, abdós estan enterrats en el monasteri. En el sigle passat don presó i ara es la seu de la [[AVL]].
Construït per la reina Na [[Germana de Foix]] i el duc Calabria, abdós estan enterrats en el monasteri. En el sigle passat don presó i ara es la seu de la [[AVL]].
El '''monasteri de Sant Miquel dels Reis''' situat en la ciutat de [[Valéncia]] fon fundat en el sigle XVI damunt un antic monasteri de la [[Orde del Císter]]. És una obra fonamental del renaiximent valencià que segons alguns autors pot ser considerat com a precedent del monasteri de [[L'Escorial]], sent com este, monasteri jerònim, foc cultural i iglésia commemorativa de la memòria dels seus fundadors.
El '''monasteri de Sant Miquel dels Reis''' situat en la ciutat de [[Valéncia]] fon fundat en el [[sigle XVI]] damunt un antic monasteri de la [[Orde del Císter]]. És una obra fonamental del renaiximent valencià que segons alguns autors pot ser considerat com a precedent del monasteri de [[L'Escorial]], sent com este, monasteri jerònim, foc cultural i iglésia commemorativa de la memòria dels seus fundadors.
Es tracta d'un conjunt arquitectònic alçat segons les noves directrius del Renaiximent i en el mateix van participar importants arquitectes, mestres d'obra i artistes del seu temps.
Es tracta d'un conjunt arquitectònic alçat segons les noves directrius del [[Renaiximent]] i en el mateix van participar importants arquitectes, mestres d'obra i artistes del seu temps.
===Resenya històrica===
===Resenya històrica===
La fundació del monasteri fon deguda a la intenció de la senyora Na [[Germàn de Foix]], segona esposa de [[Ferrando el Catòlic]] i després de [[Ferrando d'Aragó, Duc de Calabria|Fernando d'Aragó]], Duc de [[Calàbria]], de ser soterrada, junt en el seu segon marit, en un monasteri jerònim. El pare [[José de Sigüenza]] narra que en este propòsit van triar els Ducs un lloc en les proximitats de [[Valéncia]], en el camí real de Morvedre, en el que existia un monasteri de la [[Orde del Císter]] que es trobava en decadència espiritual i material. D'este primitiu monasteri només es conserven restes arqueològiques.
La fundació del monasteri fon deguda a la intenció de la senyora Na [[Germàn de Foix]], segona esposa de [[Ferrando el Catòlic]] i després de [[Ferrando d'Aragó, Duc de Calabria|Fernando d'Aragó]], Duc de [[Calàbria]], de ser soterrada, junt en el seu segon marit, en un monasteri jerònim. El pare [[José de Sigüenza]] narra que en este propòsit van triar els Ducs un lloc en les proximitats de [[Valéncia]], en el camí real de Morvedre, en el que existia un monasteri de la [[Orde del Císter]] que es trobava en decadència espiritual i material. D'este primitiu monasteri només es conserven restes arqueològiques.
El papa va emetre una bula de traspàs de l'antiga propietat, pero en 1535 va morir senyora Germàna, sent el seu cos traslladat al [[monasteri de la Mare de Deu de Jesús de Valéncia]], a causa de l'estat ruïnós d'aquell monasteri.
El papa va emetre una bula de traspàs de l'antiga propietat, pero en [[1535]] va morir senyora Germàna, sent el seu cos traslladat al [[monasteri de la Mare de Deu de Jesús de Valéncia]], a causa de l'estat ruïnós d'aquell monasteri.
A fi de complir els desijos de la seua esposa el Duc es va traslladar al monasteri jerònim de Sant Bertomeu en [[Valladolit]], on tenia seu la cort, i va demanar als flares que s'establiren a Valéncia. Per decret de Pau III, a instàncies del Duc, se suprimia l'antic monasteri de Sant Bernat en [[1544]] que a partir de llavors passava a pertànyer a l'Orde jerònima en el nom de Sant Miquel dels Reis.
A fi de complir els desijos de la seua esposa el Duc es va traslladar al monasteri jerònim de Sant Bertomeu en [[Valladolit]], on tenia seu la cort, i va demanar als flares que s'establiren a [[Valéncia]]. Per decret de Pau III, a instàncies del Duc, se suprimia l'antic monasteri de Sant Bernat en [[1544]] que a partir de llavors passava a pertànyer a l'Orde jerònima en el nom de Sant Miquel dels Reis.
El Duc va portar a Valéncia a dos importants arquitectes del moment: [[Alonso de Covarrubias]] i [[Juan de Vidaña]]. Segons el pare [[José de Sigüenza]] van realisar «una bona traça del monasteri i Iglésia, que si totalment s'eixecutara, i el Duc tinguera més llarga vida, fora una de les més valentes coses que tinguérem». La traça va arribar a vore-la Orellana que va declarar que estava firmada per Covarrubias. Este va tornar a [[Toledo]], i l'obra fon començada per Juan de Vidaña.
El Duc va portar a Valéncia a dos importants arquitectes del moment: [[Alonso de Covarrubias]] i [[Juan de Vidaña]]. Segons el pare [[José de Sigüenza]] van realisar «una bona traça del monasteri i Iglésia, que si totalment s'eixecutara, i el Duc tinguera més llarga vida, fora una de les més valentes coses que tinguérem». La traça va arribar a vore-la Orellana que va declarar que estava firmada per Covarrubias. Este va tornar a [[Toledo]], i l'obra fon començada per Juan de Vidaña.
Les obres del monasteri es van continuar vint anys després en menor disposició econòmica. Els flares que fins a este moment no tenien dependències monàstiques pròpies, van considerar oportú substituir la traça del alçat del claustre per un disseny de menys ornament i per a això van prendre com a model el pati dels evangelistes l'Escorial, que van reproduir en mínimes variants i en menor dimensió.
Les obres del monasteri es van continuar vint anys després en menor disposició econòmica. Els flares que fins a este moment no tenien dependències monàstiques pròpies, van considerar oportú substituir la traça del alçat del claustre per un disseny de menys ornament i per a això van prendre com a model el pati dels evangelistes l'Escorial, que van reproduir en mínimes variants i en menor dimensió.
La construcció del monasteri es va prolongar durant el sigle XVII, iniciant-se l'iglésia del monasteri a partir de [[1601]]. En el sigle XVIII es van fer obres en la cripta, en alguns altars i es va promoure l'edificació del claustre del costat del nort de l'iglésia.
La construcció del monasteri es va prolongar durant el [[sigle XVII]], iniciant-se l'iglésia del monasteri a partir de [[1601]]. En el [[sigle XVIII]] es van fer obres en la cripta, en alguns altars i es va promoure l'edificació del claustre del costat del nort de l'iglésia.
El claustre nort no es va arribar a concloure, a pesar dels intents del flare Fra Francisco de Santa Bárbara, qui segons Llaguno «va traçar i va dirigir el nou claustre d'este monasteri, els plans, del qual talls i alçat van aprovar el [[8 d'abril]] de [[1763]] el seu tio Fr. Josef (Pina), Vicente Gascó i Mauro Minguet». Es va arribar a construir l'ala este, una nova part de la torre nordest, en els seus balcons de la primera planta i la mitat de les fonamentacions de l'ala nort i de les alqueries claustrals. L'obra realisada fon important pero es desconeix el motiu de la seua paralisació.
El claustre nort no es va arribar a concloure, a pesar dels intents del flare Fra Francisco de Santa Bárbara, qui segons Llaguno «va traçar i va dirigir el nou claustre d'este monasteri, els plans, del qual talls i alçat van aprovar el [[8 d'abril]] de [[1763]] el seu tio Fr. Josef (Pina), Vicente Gascó i Mauro Minguet». Es va arribar a construir l'ala este, una nova part de la torre nordest, en els seus balcons de la primera planta i la mitat de les fonamentacions de l'ala nort i de les alqueries claustrals. L'obra realisada fon important pero es desconeix el motiu de la seua paralisació.
Les ultimes investigacions van traure a la llum una monumental tomba, on descansen el [[Duc de Calàbria]] i senyora Na [[Germana de Foix]] en el monasteri de Sant Miquel dels Reis.
Les ultimes investigacions van traure a la llum una monumental tomba, on descansen el [[Duc de Calàbria]] i senyora Na [[Germana de Foix]] en el monasteri de Sant Miquel dels Reis.
{{cita|“Un feix de llum natural entra per la finestra i forma sobre les restes de Germana de Foix i del Duc de Calàbria una figura en forma de creu. Ho fa només durant un curt periodo de temps i una vegada a l'any com és el 29 de setembre, data que coincidix en la festivitat de Sant Miquel”}}
{{cita|“Un feix de llum natural entra per la finestra i forma sobre les restes de Germana de Foix i del Duc de Calàbria una figura en forma de creu. Ho fa només durant un curt periodo de temps i una vegada a l'any com és el [[29 de setembre]], data que coincidix en la festivitat de Sant Miquel”}}
==Referencias==
==Referencias==