| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | [[Image:S Miguel Reyes 1.jpg|350px|right|tumb|Frontera principal]] | + | [[Image:S Miguel Reyes 1.jpg|350px|right|tumb|<center>Frontera principal</center>]] |
| − | [[Image:San Miguel Reyes 5.jpg|350px|right|tumb|torreons laterals]] | + | [[Image:San Miguel Reyes 5.jpg|350px|right|tumb|<center>torreons laterals</center>]] |
| | | | |
| | '''Monasteri de Sant Miquel dels Reis'''. | | '''Monasteri de Sant Miquel dels Reis'''. |
| Llínea 6: |
Llínea 6: |
| | Construït per la reina Na [[Germana de Foix]] i el duc Calabria, abdós estan enterrats en el monasteri. En el sigle passat don presó i ara es la seu de la [[AVL]]. | | Construït per la reina Na [[Germana de Foix]] i el duc Calabria, abdós estan enterrats en el monasteri. En el sigle passat don presó i ara es la seu de la [[AVL]]. |
| | | | |
| − | El '''monasteri de Sant Miquel dels Reis''' situat en la ciutat de [[Valéncia]] fon fundat en el sigle XVI damunt un antic monasteri de la [[Orde del Císter]]. És una obra fonamental del renaiximent valencià que segons alguns autors pot ser considerat com a precedent del monasteri de [[L'Escorial]], sent com este, monasteri jerònim, foc cultural i iglésia commemorativa de la memòria dels seus fundadors. | + | El '''monasteri de Sant Miquel dels Reis''' situat en la ciutat de [[Valéncia]] fon fundat en el [[sigle XVI]] damunt un antic monasteri de la [[Orde del Císter]]. És una obra fonamental del renaiximent valencià que segons alguns autors pot ser considerat com a precedent del monasteri de [[L'Escorial]], sent com este, monasteri jerònim, foc cultural i iglésia commemorativa de la memòria dels seus fundadors. |
| | | | |
| − | Es tracta d'un conjunt arquitectònic alçat segons les noves directrius del Renaiximent i en el mateix van participar importants arquitectes, mestres d'obra i artistes del seu temps. | + | Es tracta d'un conjunt arquitectònic alçat segons les noves directrius del [[Renaiximent]] i en el mateix van participar importants arquitectes, mestres d'obra i artistes del seu temps. |
| | | | |
| | ===Resenya històrica=== | | ===Resenya històrica=== |
| Llínea 14: |
Llínea 14: |
| | La fundació del monasteri fon deguda a la intenció de la senyora Na [[Germàn de Foix]], segona esposa de [[Ferrando el Catòlic]] i després de [[Ferrando d'Aragó, Duc de Calabria|Fernando d'Aragó]], Duc de [[Calàbria]], de ser soterrada, junt en el seu segon marit, en un monasteri jerònim. El pare [[José de Sigüenza]] narra que en este propòsit van triar els Ducs un lloc en les proximitats de [[Valéncia]], en el camí real de Morvedre, en el que existia un monasteri de la [[Orde del Císter]] que es trobava en decadència espiritual i material. D'este primitiu monasteri només es conserven restes arqueològiques. | | La fundació del monasteri fon deguda a la intenció de la senyora Na [[Germàn de Foix]], segona esposa de [[Ferrando el Catòlic]] i després de [[Ferrando d'Aragó, Duc de Calabria|Fernando d'Aragó]], Duc de [[Calàbria]], de ser soterrada, junt en el seu segon marit, en un monasteri jerònim. El pare [[José de Sigüenza]] narra que en este propòsit van triar els Ducs un lloc en les proximitats de [[Valéncia]], en el camí real de Morvedre, en el que existia un monasteri de la [[Orde del Císter]] que es trobava en decadència espiritual i material. D'este primitiu monasteri només es conserven restes arqueològiques. |
| | | | |
| − | El papa va emetre una bula de traspàs de l'antiga propietat, pero en 1535 va morir senyora Germàna, sent el seu cos traslladat al [[monasteri de la Mare de Deu de Jesús de Valéncia]], a causa de l'estat ruïnós d'aquell monasteri. | + | El papa va emetre una bula de traspàs de l'antiga propietat, pero en [[1535]] va morir senyora Germàna, sent el seu cos traslladat al [[monasteri de la Mare de Deu de Jesús de Valéncia]], a causa de l'estat ruïnós d'aquell monasteri. |
| | | | |
| − | A fi de complir els desijos de la seua esposa el Duc es va traslladar al monasteri jerònim de Sant Bertomeu en [[Valladolit]], on tenia seu la cort, i va demanar als flares que s'establiren a Valéncia. Per decret de Pau III, a instàncies del Duc, se suprimia l'antic monasteri de Sant Bernat en [[1544]] que a partir de llavors passava a pertànyer a l'Orde jerònima en el nom de Sant Miquel dels Reis. | + | A fi de complir els desijos de la seua esposa el Duc es va traslladar al monasteri jerònim de Sant Bertomeu en [[Valladolit]], on tenia seu la cort, i va demanar als flares que s'establiren a [[Valéncia]]. Per decret de Pau III, a instàncies del Duc, se suprimia l'antic monasteri de Sant Bernat en [[1544]] que a partir de llavors passava a pertànyer a l'Orde jerònima en el nom de Sant Miquel dels Reis. |
| | | | |
| | El Duc va portar a Valéncia a dos importants arquitectes del moment: [[Alonso de Covarrubias]] i [[Juan de Vidaña]]. Segons el pare [[José de Sigüenza]] van realisar «una bona traça del monasteri i Iglésia, que si totalment s'eixecutara, i el Duc tinguera més llarga vida, fora una de les més valentes coses que tinguérem». La traça va arribar a vore-la Orellana que va declarar que estava firmada per Covarrubias. Este va tornar a [[Toledo]], i l'obra fon començada per Juan de Vidaña. | | El Duc va portar a Valéncia a dos importants arquitectes del moment: [[Alonso de Covarrubias]] i [[Juan de Vidaña]]. Segons el pare [[José de Sigüenza]] van realisar «una bona traça del monasteri i Iglésia, que si totalment s'eixecutara, i el Duc tinguera més llarga vida, fora una de les més valentes coses que tinguérem». La traça va arribar a vore-la Orellana que va declarar que estava firmada per Covarrubias. Este va tornar a [[Toledo]], i l'obra fon començada per Juan de Vidaña. |
| Llínea 24: |
Llínea 24: |
| | Les obres del monasteri es van continuar vint anys després en menor disposició econòmica. Els flares que fins a este moment no tenien dependències monàstiques pròpies, van considerar oportú substituir la traça del alçat del claustre per un disseny de menys ornament i per a això van prendre com a model el pati dels evangelistes l'Escorial, que van reproduir en mínimes variants i en menor dimensió. | | Les obres del monasteri es van continuar vint anys després en menor disposició econòmica. Els flares que fins a este moment no tenien dependències monàstiques pròpies, van considerar oportú substituir la traça del alçat del claustre per un disseny de menys ornament i per a això van prendre com a model el pati dels evangelistes l'Escorial, que van reproduir en mínimes variants i en menor dimensió. |
| | | | |
| − | La construcció del monasteri es va prolongar durant el sigle XVII, iniciant-se l'iglésia del monasteri a partir de [[1601]]. En el sigle XVIII es van fer obres en la cripta, en alguns altars i es va promoure l'edificació del claustre del costat del nort de l'iglésia. | + | La construcció del monasteri es va prolongar durant el [[sigle XVII]], iniciant-se l'iglésia del monasteri a partir de [[1601]]. En el [[sigle XVIII]] es van fer obres en la cripta, en alguns altars i es va promoure l'edificació del claustre del costat del nort de l'iglésia. |
| | | | |
| | El claustre nort no es va arribar a concloure, a pesar dels intents del flare Fra Francisco de Santa Bárbara, qui segons Llaguno «va traçar i va dirigir el nou claustre d'este monasteri, els plans, del qual talls i alçat van aprovar el [[8 d'abril]] de [[1763]] el seu tio Fr. Josef (Pina), Vicente Gascó i Mauro Minguet». Es va arribar a construir l'ala este, una nova part de la torre nordest, en els seus balcons de la primera planta i la mitat de les fonamentacions de l'ala nort i de les alqueries claustrals. L'obra realisada fon important pero es desconeix el motiu de la seua paralisació. | | El claustre nort no es va arribar a concloure, a pesar dels intents del flare Fra Francisco de Santa Bárbara, qui segons Llaguno «va traçar i va dirigir el nou claustre d'este monasteri, els plans, del qual talls i alçat van aprovar el [[8 d'abril]] de [[1763]] el seu tio Fr. Josef (Pina), Vicente Gascó i Mauro Minguet». Es va arribar a construir l'ala este, una nova part de la torre nordest, en els seus balcons de la primera planta i la mitat de les fonamentacions de l'ala nort i de les alqueries claustrals. L'obra realisada fon important pero es desconeix el motiu de la seua paralisació. |
| Llínea 67: |
Llínea 67: |
| | Les ultimes investigacions van traure a la llum una monumental tomba, on descansen el [[Duc de Calàbria]] i senyora Na [[Germana de Foix]] en el monasteri de Sant Miquel dels Reis. | | Les ultimes investigacions van traure a la llum una monumental tomba, on descansen el [[Duc de Calàbria]] i senyora Na [[Germana de Foix]] en el monasteri de Sant Miquel dels Reis. |
| | | | |
| − | {{cita|“Un feix de llum natural entra per la finestra i forma sobre les restes de Germana de Foix i del Duc de Calàbria una figura en forma de creu. Ho fa només durant un curt periodo de temps i una vegada a l'any com és el 29 de setembre, data que coincidix en la festivitat de Sant Miquel”}} | + | {{cita|“Un feix de llum natural entra per la finestra i forma sobre les restes de Germana de Foix i del Duc de Calàbria una figura en forma de creu. Ho fa només durant un curt periodo de temps i una vegada a l'any com és el [[29 de setembre]], data que coincidix en la festivitat de Sant Miquel”}} |
| | | | |
| | ==Referencias== | | ==Referencias== |