Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
29 bytes afegits ,  17:58 31 març 2010
sense resum d'edició
Llínea 38: Llínea 38:     
== Història ==
 
== Història ==
El nom d''''Ador''' és d'orige àrap, com molts en la [[Comunitat Valenciana]] i significa torn per a al rec a través de rius, sequies, assuts o canals, significat en el qual ha continuat pràcticament fins als nostres dies. Per lo general, eixos torns van des del lloc on s'agarra l'aigua cap avall d'acort a la pendent del vall o vega baix irrigació. És puix, un poble d'orige àrap, que pasà a perteneixer al [[Regne de Valéncia]] en el [[segle XIII]], en la conquista realisada pel rei [[Jaume I d'Aragó]]. El botànic [[Antonio José de Cavanilles]] fa referència a la seua població (94 veïns a fines del [[segle XVIII]]) i a l'important collita de [[garrofes]] i [[olives]] (ademés d'atres productes) que se recollien en els seus voltants.
+
El nom d''''Ador''' és d'orige àrap, com molts en la [[Comunitat Valenciana]] i significa torn per a al rec a través de rius, sequies, assuts o canals, significat en el qual ha continuat pràcticament fins als nostres dies. Per lo general, eixos torns van des del lloc on s'agarra l'aigua cap avall d'acort a la pendent del vall o vega baix irrigació. És puix, un poble d'orige àrap, que pasà a perteneixer al [[Regne de Valéncia]] en el [[segle XIII]], en la conquista realisada pel rei [[Jaume I d'Aragó]]. El botànic [[Antonio José de Cavanilles]] fa referència a la seua població (94 veïns a fines del [[segle XVIII]]) i a l'important collita de [[garrofa|garrofes]] i [[oliva|olives]] (ademés d'atres productes) que se recollien en els seus voltants.
    
== Administració ==
 
== Administració ==
Llínea 70: Llínea 70:     
== Economia ==
 
== Economia ==
L'agricultura és la base econòmica del municipi, dels [[taronger]]s constituïxen la major riquea, seguits de cereals i hortalices. En el secà hi ha [[garroferes]], [[oliva|oliveres]], [[armelers]] i ceps cultius que va cedint terreny als cítrics.
+
L'agricultura és la base econòmica del municipi, dels [[taronger]]s constituïxen la major riquea, seguits de cereals i hortalices. En el secà hi ha [[garrofa|garroferes]], [[oliva|oliveres]], [[armela|armelers]] i ceps cultius que va cedint terreny als cítrics.
    
== Monuments ==
 
== Monuments ==
107 112

edicions

Menú de navegació