32 153
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 10:
Llínea 10: − + Llínea 16:
Llínea 16: − + + + + + Llínea 28:
Llínea 32: − +
sense resum d'edició
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
}}
}}
'''Salvador Puig Antich''' ([[Barcelona]], [[30 de maig]] de [[1948]] - [[Barcelona]], [[2 de març]] de [[1974]]), fon un [[Anarquisme|anarquiste]] i [[Antifascisme|antifasciste]] espanyol i un dels últims eixecutats pel règim [[Franquisme|franquiste]]. Malnomenat ''El Metge'' (‘El Mege’, en valencià), formà part del [[Moviment Ibèric de Lliberació]] (MIL), organisació anticapitalista que recolzava les accions de guerrilla i fomentava la lluita obrera.
'''Salvador Puig Antich''' ([[Barcelona]], [[30 de maig]] de [[1948]] - [[Barcelona]], [[2 de març]] de [[1974]]), fon un [[Anarquisme|anarquiste]] d'ideologia d'[[extrema esquerra]] espanyol i un dels últims eixecutats pel règim [[Franquisme|franquiste]]. Malnomenat ''El Metge'' (‘El Mege’, en valencià), formà part del [[Moviment Ibèric de Lliberació]] (MIL), organisació anticapitalista que recolzava les accions de guerrilla i fomentava la lluita obrera.
Fon detingut el 25 de setembre de [[1973]] i condenat a mort per un [[Consell de Guerra]] acusat de l'homicidi del subinspector del [[Cos General de Policia]] Francisco Anguas Barragán en Barcelona, mort durant l'operatiu de la seua detenció junt ad atres membres del MIL.
Fon detingut el 25 de setembre de [[1973]] i condenat a mort per un [[Consell de Guerra]] acusat de l'homicidi del subinspector del [[Cos General de Policia]] Francisco Anguas Barragán en Barcelona, mort durant l'operatiu de la seua detenció junt ad atres membres del MIL.
Morí eixecutat per mig de [[garrot vil]] en el matí del 2 de març de 1974. Fon l'última persona eixecutada en [[Espanya]] per este método junt en el delinqüent comú [[Heinz Chez]], eixecutat el mateix dia en la ciutat de [[Tarragona]]. El seu juí i posterior eixecució generà movilisacions en [[Europa]], i varen dur a que se li considerara un símbol de l'[[antifranquisme]].
Morí eixecutat per mig de [[garrot vil]] en el matí del 2 de març de 1974. Fon l'última persona eixecutada en [[Espanya]] per este método junt en el delinqüent comú [[Heinz Chez]], eixecutat el mateix dia en la ciutat de [[Tarragona]]. El seu juí i posterior eixecució generà movilisacions en [[Europa]], i varen dur a que se li considerara un símbol de l'[[antifranquisme]].
En l'any [[2024]] el [[Govern d'Espanya]] presidit pel president socialiste [[Pedro Sánchez]] ([[PSOE]]) declarà esta condena nula, reconeixent les múltiples irregularitats del juí i considerant a Puig Antich oficialment víctima del franquisme. El 16 d'octubre de 2024 el Govern espanyol li feu un acte de reconeiximent i reparació com a víctima del franquisme, en la declaració de la nulitat de la sentència del consell de guerra que el va condenar.
== Homenages i reconeiximents ==
El 5 de març de l'any [[2016]] l'alcaldesa de [[Barcelona]] [[Ada Colau]] inaugurà un mirador en vistes a la ciutat en el barri de Les Roquetes en el seu nom. En la plaça se colocà un monument en memòria del jove anarquiste, obra de l'arquitecte Nicolás Aparicio i Gerard Cuartero. Colau reivindicà en la seua intervenció la memòria anarquista de la ciutat de Barcelona i reclamà la Barcelona"anticapitalista, feminista i antisistema". També va condenar l'impunitat dels crims del franquisme.
En l'any [[2024]] el [[Govern d'Espanya]] presidit pel president socialiste [[Pedro Sánchez]] ([[PSOE]]) declarà esta condena nula, reconeixent les múltiples irregularitats del juí i considerant a Puig Antich oficialment víctima del franquisme. El 16 d'octubre de 2024 el Govern espanyol li feu un acte de reconeiximent i reparació com a víctima del franquisme, en la declaració de la nulitat de la sentència del consell de guerra que el va condenar. En un acte de reparació en la família de Puig Antich, enquadrat en el reconeiximent i reparació de les víctimes del franquisme, presidit pel ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, [[Ángel Víctor Torres]], es va entregar a les seues quatre germanes el document de reparació en el que es reconeixia la nulitat de la sentència del Consell de Guerra que li va condenar, calificant-ho de "illegal i illegítim".
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
[[Categoria:Extrema esquerra]]
[[Categoria:Extrema esquerra]]
[[Categoria:Antifranquisme]]
[[Categoria:Antifranquisme]]
[[Categoria:Antifascisme]]
[[Categoria:Anticapitalisme]]