Canvis

=== Antiguetat ===

=== Antiguetat ===

[[File:Tombeau de la Chrétienne.JPG|thumb|200px|Mausoleu bereber de Medghasen, nomenat el Medracen, en [[Batna]].]]Algèria ha estat habitada pels berebers des de fa més de deu mil anys. Els berebers van construir els primers monuments de l'Antiguetat, dels que encara queden numerosos vestigis. En l'últim milenari a. C., alçaren uns quants mausoleus importants entre els que destaca el [[Medracen]], en la província de [[Batna]], en el noroest del país. Des de l'any 1000 a. C. hi ha constància que mantenien relacions comercials en els fenicis (cartaginesos), que havien establit colònies en la costa, i en els egipcis.

[[Archiu:Tombeau de la Chrétienne.JPG|thumb|200px|Mausoleu bereber de Medghasen, nomenat el Medracen, en [[Batna]].]]Algèria ha estat habitada pels berebers des de fa més de deu mil anys. Els berebers van construir els primers monuments de l'Antiguetat, dels que encara queden numerosos vestigis. En l'últim milenari a. C., alçaren uns quants mausoleus importants entre els que destaca el [[Medracen]], en la província de [[Batna]], en el noroest del país. Des de l'any 1000 a. C. hi ha constància que mantenien relacions comercials en els fenicis (cartaginesos), que havien establit colònies en la costa, i en els egipcis.

En el sigle III a. C., els romans denominen esta regió [[Numídia]], habitada pels berebers masilians i els maselins. Estos últims es van aliar en els cartaginesos en la [[Segona Guerra Púnica]], mentres que els primers, aliats dels romans i governats per [[Masinisa]], acabaren rebent tot el regne dels seus conquistadors.  

En el sigle III a. C., els romans denominen esta regió [[Numídia]], habitada pels berebers masilians i els maselins. Estos últims es van aliar en els cartaginesos en la [[Segona Guerra Púnica]], mentres que els primers, aliats dels romans i governats per [[Masinisa]], acabaren rebent tot el regne dels seus conquistadors.  

[[File:Timgad Trajan.jpg|thumb|200px|Ruïnes romanes de [[Thamugadi]] ([[Timgad]]) en l'Arc de [[Trajà]].]]A la mort de Masinisa en 148, [[Escipió l'Africà]] va dividir el regne entre els seus fills. En 113, Yugurta s'alçà contra els romans i va acabar derrotat, i despuix d'això Numídia fon governada per un rei vassall de Roma fins que, baix [[Dioclecià]], es convertí en una simple província de l'imperi i finalment va tornar a les mans dels berebers fins a l'invasió dels [[vàndals]] en 430.

[[Archiu:Timgad Trajan.jpg|thumb|200px|Ruïnes romanes de [[Thamugadi]] ([[Timgad]]) en l'Arc de [[Trajà]].]]A la mort de Masinisa en 148, [[Escipió l'Africà]] va dividir el regne entre els seus fills. En 113, Yugurta s'alçà contra els romans i va acabar derrotat, i despuix d'això Numídia fon governada per un rei vassall de Roma fins que, baix [[Dioclecià]], es convertí en una simple província de l'imperi i finalment va tornar a les mans dels berebers fins a l'invasió dels [[vàndals]] en 430.

Els romans van deixar importants ciutats en el nort d'Algèria, entre les que destaquen [[Iol Caesarea]], [[Tipasa]] (Tipaza), on es troba una de les necròpolis més antigues del Mediterràneu, Cuicul, Calama, Thubursicu-Numidarum (Khemissa), Madaure, Thamugadi ([[Timgad]]), Diana Veteranorum, [[Theveste]] (Tébéssa) i [[Lambaesis]].

Els romans van deixar importants ciutats en el nort d'Algèria, entre les que destaquen [[Iol Caesarea]], [[Tipasa]] (Tipaza), on es troba una de les necròpolis més antigues del Mediterràneu, Cuicul, Calama, Thubursicu-Numidarum (Khemissa), Madaure, Thamugadi ([[Timgad]]), Diana Veteranorum, [[Theveste]] (Tébéssa) i [[Lambaesis]].

== Política ==

== Política ==

[[File:Vue d'Alger depuis le balcon St Raphaël.jpg|thumb|250px|<center>[[Alger]], primera ciutat d'Algèria</center>]]

[[Archiu:Vue d'Alger depuis le balcon St Raphaël.jpg|thumb|250px|<center>[[Alger]], primera ciutat d'Algèria</center>]]

La política d'Algèria pren lloc en una [[república]] [[presidencialisme|presidencial]], a través de la qual el [[president d'Algèria]] és el [[cap d'Estat]] i el [[cap de govern]].

La política d'Algèria pren lloc en una [[república]] [[presidencialisme|presidencial]], a través de la qual el [[president d'Algèria]] és el [[cap d'Estat]] i el [[cap de govern]].

== Geografia física ==

== Geografia física ==

[[File:Algeria Topography.png|250px|thumb|<center>Mapa físic d'Algèria</center>]]

[[Archiu:Algeria Topography.png|250px|thumb|<center>Mapa físic d'Algèria</center>]]

[[Archiu:Algeria map-es.jpg|250px|thumb|<center>Mapa d'Algèria.</center>]]

[[Archiu:Algeria map-es.jpg|250px|thumb|<center>Mapa d'Algèria.</center>]]

'''Llímits''':

'''Llímits''':

Els combustibles fòssils són la principal font d'ingressos d'Algèria, representant aproximadament un 60% de les rendes de l'estat, un 30% del [[PIB]], i un 98% dels ingressos de l'exportació en [[2006]]. En la classificació dels països en majors reserves de petròleu, el país ocupa la posició número 14, almagasenant uns 11.800 millons de barrils de cru, pero es considera que la cantitat actual de les reserves és inclús superior. L'Administració d'Informació de l'Energia dels Estats Units informà en giner de [[2007]] que Algèria tenia unes reserves provades de 161,7 billons de peus cúbics de gas natural, l'octau país del món en majors reserves d'este combustible.<ref>{{cita web | título=Algeria Energy Data, Statistics and Analysis. | url=http://www.eia.doe.gov/emeu/cabs/Algeria/Background.Html | editorial=Energy Information Administration, Official Energy Statistics from the U.S. Government | fechaaceso=6-08-2007 }}</ref>

Els combustibles fòssils són la principal font d'ingressos d'Algèria, representant aproximadament un 60% de les rendes de l'estat, un 30% del [[PIB]], i un 98% dels ingressos de l'exportació en [[2006]]. En la classificació dels països en majors reserves de petròleu, el país ocupa la posició número 14, almagasenant uns 11.800 millons de barrils de cru, pero es considera que la cantitat actual de les reserves és inclús superior. L'Administració d'Informació de l'Energia dels Estats Units informà en giner de [[2007]] que Algèria tenia unes reserves provades de 161,7 billons de peus cúbics de gas natural, l'octau país del món en majors reserves d'este combustible.<ref>{{cita web | título=Algeria Energy Data, Statistics and Analysis. | url=http://www.eia.doe.gov/emeu/cabs/Algeria/Background.Html | editorial=Energy Information Administration, Official Energy Statistics from the U.S. Government | fechaaceso=6-08-2007 }}</ref>

[[File:Ghardaia01.jpg|200px|thumb|<center>Mercat algerí</center>]]

[[Archiu:Ghardaia01.jpg|200px|thumb|<center>Mercat algerí</center>]]

Els indicadors econòmics i financers milloraren a mijan dels [[anys 1990]], degut en part a les reformes polítiques recolzades pel [[Fondo Monetari Internacional]], i una renegociació del deute extern en el [[Club de París]]. L'economia d'Algèria es va beneficiar en [[2000]] i [[2001]] de l'increment que va patir el preu del cru, i de l'ajustada política fiscal duta a terme pel govern, donant com a resultat un gran increment dels beneficis en el comerç, récorts elevats en els intercanvis comercials, i una reducció del deute. No obstant, els continus esforços del govern per diversificar l'economia, atraure les inversions, i aumentar el nivell de vida dels ciutadans van tindre poc èxit. En 2001, el govern firmà un tractat d'associació en l'[[Unió Europea]] que li supondria menors tarifes i que permetria aumentar el comerç. En març de [[2006]], [[Rússia]] acceptà perdonar 4.740 millons de dólars nortamericans de deute de l'época [[Unió Soviètica|soviètica]]<ref>{{cita web | título=BRTSIS. Brief on Russian defence, trade, security and energy. | url=http://www.brtsis.com/ | editorial=Russia Intel Brief | fechaaceso=6-08-2007 }}</ref> durant una visita del president [[Vladímir Putin]] al país, la primera que realisava un líder rus en mig sigle. En compensació, el president algerí Bouteflika va accedir a comprar avions de combat russos, defenses antiaèrees i atres armes per valor de 7.500 millons de dólars, segons l'agència russa [[Rosoboronexport]].<ref>{{cita web | título=La Russie efface la dette algérienne | url=http://www.rfi.fr/actufr/articles/075/article_42379.Aspe | editorial=RFI actualité | fechaaceso=6-08-2007}}</ref>

Els indicadors econòmics i financers milloraren a mijan dels [[anys 1990]], degut en part a les reformes polítiques recolzades pel [[Fondo Monetari Internacional]], i una renegociació del deute extern en el [[Club de París]]. L'economia d'Algèria es va beneficiar en [[2000]] i [[2001]] de l'increment que va patir el preu del cru, i de l'ajustada política fiscal duta a terme pel govern, donant com a resultat un gran increment dels beneficis en el comerç, récorts elevats en els intercanvis comercials, i una reducció del deute. No obstant, els continus esforços del govern per diversificar l'economia, atraure les inversions, i aumentar el nivell de vida dels ciutadans van tindre poc èxit. En 2001, el govern firmà un tractat d'associació en l'[[Unió Europea]] que li supondria menors tarifes i que permetria aumentar el comerç. En març de [[2006]], [[Rússia]] acceptà perdonar 4.740 millons de dólars nortamericans de deute de l'época [[Unió Soviètica|soviètica]]<ref>{{cita web | título=BRTSIS. Brief on Russian defence, trade, security and energy. | url=http://www.brtsis.com/ | editorial=Russia Intel Brief | fechaaceso=6-08-2007 }}</ref> durant una visita del president [[Vladímir Putin]] al país, la primera que realisava un líder rus en mig sigle. En compensació, el president algerí Bouteflika va accedir a comprar avions de combat russos, defenses antiaèrees i atres armes per valor de 7.500 millons de dólars, segons l'agència russa [[Rosoboronexport]].<ref>{{cita web | título=La Russie efface la dette algérienne | url=http://www.rfi.fr/actufr/articles/075/article_42379.Aspe | editorial=RFI actualité | fechaaceso=6-08-2007}}</ref>

== Demografia ==

== Demografia ==

[[File:Algeria demography.png|300px|thumb|Creiximent de la població des de [[1961]] (en mils d'habitants)]]

[[Archiu:Algeria demography.png|300px|thumb|Creiximent de la població des de [[1961]] (en mils d'habitants)]]

La població d'Algèria ascendix a 32.531.853 habitants ([[2005]]), més del 75% del total parla [[ètnia bereber|bereber]] (uns 25 millons d'habitants) i més del 85% parla [[àrap clàssic]] (uns 28 millons d'habitants), els dos idiomes oficials. Entre el 25% i el 33% de la població parla francés (uns 9 a 11 millons d'habitants). En Algèria, la població arabòfona sol utilisar una variant llingüística local que diferix parcialment de la llengua àrap clàssica. Des de la seua independència, els governs algerins han pretés favorir l'expansió de l'àrap clàssic en deterioració de les variants locals, i en contraposició al francés i al tamazigth o bereber.

La població d'Algèria ascendix a 32.531.853 habitants ([[2005]]), més del 75% del total parla [[ètnia bereber|bereber]] (uns 25 millons d'habitants) i més del 85% parla [[àrap clàssic]] (uns 28 millons d'habitants), els dos idiomes oficials. Entre el 25% i el 33% de la població parla francés (uns 9 a 11 millons d'habitants). En Algèria, la població arabòfona sol utilisar una variant llingüística local que diferix parcialment de la llengua àrap clàssica. Des de la seua independència, els governs algerins han pretés favorir l'expansió de l'àrap clàssic en deterioració de les variants locals, i en contraposició al francés i al tamazigth o bereber.

=== Llengües ===

=== Llengües ===

[[File:Panneau de signalisation multilingue à Issers (Algérie).jpg  |thumb|165px|right|Pancarta de Benvinguda multillingüe de la ciutat del ''Isser'' (''Boumerdes'') en [[idioma àrap|àrap]], [[llengua bereber|bereber]] ''([[tifinagh]])'', i [[Idioma francés|francés]].]]

[[Archiu:Panneau de signalisation multilingue à Issers (Algérie).jpg  |thumb|165px|right|Pancarta de Benvinguda multillingüe de la ciutat del ''Isser'' (''Boumerdes'') en [[idioma àrap|àrap]], [[llengua bereber|bereber]] ''([[tifinagh]])'', i [[Idioma francés|francés]].]]

L'[[àrap clàssic]] és la [[llengua oficial]] del país, i des d'abril del 2002 el [[llengua bereber|bereber]] també és llengua nacional, despuix d'haver segut un instrument de repressió contra la majoria bereber vinculada a Marroc pels seus orígens ètnics i la qual demanà l'independència del poder central algerí des de 1972.  En la vida diària, els algerins parlen un « àrap dialectal », o ''[[algerí|darija]] '', prou diferenciat de l'àrap clàssic en quant a vocabulari, sent prou semblant en sintaxis i gramaticalment. La darija ha conservat numeroses paraules i estructures berebers i té numerosos préstams del francés. El bereber s'expressa aixina mateix en diferents variants regionals: el [[cabili]] (taqbaylit) en [[Cabilia]], el [[chenoui]] en la montanya de Chenoua i el [[chaoui]] en les montanyes de l'Aures. Ademés també està el [[touareg]] en el [[Sàhara]], el [[mozabit]] en la [[Vall de M'Zab]] o el [[tashelhit]] en la frontera en [[Marroc]].

L'[[àrap clàssic]] és la [[llengua oficial]] del país, i des d'abril del 2002 el [[llengua bereber|bereber]] també és llengua nacional, despuix d'haver segut un instrument de repressió contra la majoria bereber vinculada a Marroc pels seus orígens ètnics i la qual demanà l'independència del poder central algerí des de 1972.  En la vida diària, els algerins parlen un « àrap dialectal », o ''[[algerí|darija]] '', prou diferenciat de l'àrap clàssic en quant a vocabulari, sent prou semblant en sintaxis i gramaticalment. La darija ha conservat numeroses paraules i estructures berebers i té numerosos préstams del francés. El bereber s'expressa aixina mateix en diferents variants regionals: el [[cabili]] (taqbaylit) en [[Cabilia]], el [[chenoui]] en la montanya de Chenoua i el [[chaoui]] en les montanyes de l'Aures. Ademés també està el [[touareg]] en el [[Sàhara]], el [[mozabit]] en la [[Vall de M'Zab]] o el [[tashelhit]] en la frontera en [[Marroc]].

== Turisme ==

== Turisme ==

[[File:Timgad Trajan.jpg|thumb|250 px|Ruïnes romanes de [[Timgad]], nomenades [[Patrimoni de l'Humanitat]] per la [[UNESCO]].]]

[[Archiu:Timgad Trajan.jpg|thumb|250 px|Ruïnes romanes de [[Timgad]], nomenades [[Patrimoni de l'Humanitat]] per la [[UNESCO]].]]

[[File:Tassili ladies.jpg|thumb|250px|Pintures rupestres de [[Tassili n'Ajjer]], [[Patrimoni de l'Humanitat]] des de [[1982]].]]

[[Archiu:Tassili ladies.jpg|thumb|250px|Pintures rupestres de [[Tassili n'Ajjer]], [[Patrimoni de l'Humanitat]] des de [[1982]].]]

Algèria és un país per a ser visitat en qualsevol época de l'any. En l'estiu es pot fruir d'unes plages boniques i cristalines. En l'hivern es pot fruir de les montanyes plenes de neu de la ciutat de [[Kabyle]].

Algèria és un país per a ser visitat en qualsevol época de l'any. En l'estiu es pot fruir d'unes plages boniques i cristalines. En l'hivern es pot fruir de les montanyes plenes de neu de la ciutat de [[Kabyle]].

* [[Partits polítics a Algèria]]

* [[Partits polítics a Algèria]]

* [[Gastronomia d'Algèria]]

* [[Gastronomia d'Algèria]]

 

== Referències ==

== Referències ==

{{listaref}}

{{listaref}}